[res i tot]

2009-08-25T02:43:00.000-07:00

No hay en todo el vasto y oscuro mundo de espectros y demonios ninguna criatura tan terrible, ninguna tan temida y aborrecida, y aun así aureolada por una aterradora fascinación, como el vampiro, que en sí mismo no es espectro ni demonio, pero comparte con ellos su naturaleza oscura y posee las misteriosas y terribles cualidades de ambos.

Si hay en este mundo un hecho bien autenticado, ése es el de los vampiros. No le falta de nada: informes oficiales, declaracions jurades de personajes famosas, cirujanos, sacerdotes y magistrados. Las pruebas judiciales son de lo más completas, y aun así, ¿hay alguien que crea en vampiros?

Presentació de la campanya "Espanya és crisi"

2009-04-30T11:16:00.000-07:00

LA SECCIÓ LOCAL DE LES JOVENTUTS D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES INICIA UN CICLE DE XERRADES AMB LA PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA “ESPANYA ÉS CRISI!”

La secció local de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Sant Joan de les Abadesses inicia, el proper dissabte 2 de maig, un cicle de xerrades que tindrà un caràcter anual i tractarà diversos temes com ara la crisi econòmica que ens afecta actualment, les xarxes socials per Internet, el medi ambient i les pèrdues de llibertats a Catalunya, entre altres, totes elles realitzades per personalitats diverses amb coneixença del tema a tractar.

La primera xerrada d’aquest cicle correspon a la presentació de la campanya “Espanya és Crisi”. Campanya que s’està portant a terme a nivell nacional i neix a causa de la situació econòmica, social, política i ambiental actual, tractada des d’un punt de vista independentista. L’objectiu d’aquesta presentació és per donar a conèixer tots aquells problemes que l’Estat Espanyol no soluciona donant com a excusa la crisi internacional i proposa l’independentisme com a resposta a aquestes mancances.

Aquesta ponència anirà a càrrec del portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, juntament amb Isabel Pallarès, secretària confederal de la Intersindical-CSC, que donarà el seu punt de vista sobre la situació econòmica i social actual. Els dos ponents estaran acompanyats pels membres de la JERC de Sant Joan Laia Capdevila, Portaveu Municipal, i Adrià Roca, Secretari d’Organització.

L’acte començarà a les sis de la tarda i tindrà lloc al Casal Ramon Arqués, seu de les secció local de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Sant Joan de les Abadesses.

Per l'intrús

2009-04-17T07:42:00.000-07:00

Doncs sí, dedico aquesta entrada al gat del jardí. Sí, sí... el magnífic gat, l’intrús que volta pel meu territori. M’agradaria explicar-vos el gran efecte psicològic que m’està causant.

Jo un bon dia, bé... més aviat una bona nit, vaig arribar a casa. Al arribar a la porta, vaig sentir un gat, se’l veia afamat. Vaig pujar a casa per agafar-li una mica de pernil i al baixar, el molt simpàtic, va patir un atac d’estrès i se’m va tirar a sobre, a sobre al cap. Em va deixar una marca, una senyal al nas. Sí, sí... em va esgarrapar però no carinyosament, no, ho va fer amb ganes.

I ara, aquest gat s’ha apropiat del meu jardí i dels meus pares, no en tenia prou amb esgarrapar-me!! Ells estan encantats en baixar cada dia una mica de menjar pel “pobre” gat. No ens el traurem de sobre????

2009-04-15T12:18:00.000-07:00

Jaime Sabines

2009-04-02T08:45:00.000-07:00

Un bon text...

Me encanta Dios. Es un viejo magnífico que no se toma en serio. A él le gusta jugar y juega, y a veces se le pasa la mano y nos rompe una pierna o nos aplasta definitivamente. Pero esto sucede porque es un poco cegatón y bastante torpe de las manos.

Nos ha enviado a algunos tipos excepcionales como Buda, o Cristo, o Mahoma, o mi tía Chofi, para que nos digan que nos portemos bien. Pero esto a él no le preocupa mucho: nos conoce. Sabe que el pez grande se traga al chico, que la lagartija grande se traga a la pequeña, que el hombre se traga al hombre. Y por eso inventó la muerte: para que la vida –no tú ni yo–, la vida, sea para siempre.

Ahora los científicos salen con su teoría del Big Bang... Pero ¿qué importa si el universo se expande interminablemente o se contrae? Esto es asunto sólo para agencias de viajes.

A mí me encanta Dios. Ha puesto orden en las galaxias y distribuye bien el
tránsito en el camino de las hormigas. Y es tan juguetón y travieso que el otro día descubrí que ha hecho –frente al ataque de los antibióticos– ¡bacterias mutantes!

Viejo sabio o niño explorador, cuando deja de jugar con sus soldaditos de plomo de carne y hueso, hace campos de flores o pinta el cielo de manera increíble.

Mueve una mano y hace el mar, y mueve otra y hace el bosque. Y cuando pasa por encima de nosotros, quedan las nubes, pedazos de su aliento.

Dicen que a veces se enfurece y hace terremotos, y manda tormentas, caudales de fuego, vientos desatados, aguas alevosas, castigos y desastres. Pero esto es mentira. Es la tierra que cambia –y se agita y crece– cuando Dios se aleja.

Dios siempre está de buen humor. Por eso es el preferido de mis padres, el escogido de mis hijos, el más cercano de mis hermanos, la mujer más amada, el perrito y la pulga, la piedra más antigua, el pétalo más tierno, el aroma más dulce, la noche insondable, el borboteo de luz, el manantial que soy.

A mí me gusta, a mí me encanta Dios. Que Dios bendiga a Dios.

Jaime Sabines

2009-03-31T10:09:00.000-07:00

Altra vegada el silenci s'apoderava de la casa. Mirava des de la finestra i només es sentia com queia gota rera gota i xocava amb el terra.

El caçador d'estels

2009-03-22T10:23:00.000-07:00

Vaig abaixar la mirada cap a en Sohrab. Un extrem dels seus llavis s'havia corbat lleugerament cap amunt.

Un somriure.

De costat.

Gairebé imperceptible.

Però un somriure, al capdavall.

Els nens van arrencar a córrer, i una melé de caçadors d'estels cridaners es va posar a perseguir l'estel verd que flotava per sobre els arbres. En un tres i no res el somriure havia desaparegut. Però hi havia estat. Jo l'havia vist.

- Vols que caci aquell estel per a tu?

La seva nou es va moure amunt i avall mentre empassava saliva. El vent li va fer voleiar els cabells. Em va semblar veure'l assentir.

- Per a tu ho faria mil vegades més- em vaig sentir dir.

Llavors em vaig girar i vaig córrer.

Només era un somriure, res més. Allò no ho arreglava tot. De fet, no arreglava res. Només un somriure. Una cosa minúscula. Una fulla enmig d'un bosc que tremola sota les ales d'un ocell que alça el vol.

Però l'agafaria. Amb els braços oberts. Perquè quan arriba la primavera, la neu es fon floc a floc, i potser el que acabaca de veure era la fosa del primer floc.

Vaig córrer. Un home adult que corria entra una colla de nens xisclant. Però tant me feia.

2009-03-18T06:38:00.000-07:00

____________________________________________
Compte enrera.... 24 dies per acabar classes :S

2009-03-15T12:00:00.000-07:00

Submergida dins l'habitació, només em queda el bolígraf i la llibreta. Potser fins i tot el record, mig borrós cap aquells moments en els que sovint estic pensant.

Molts moments que comparteixo amb un paper quadriculat que m’escolta amb atenció. Moments amb els quals cada nit, nits d’insomni, estreno fulls i més fulls quadriculats que no diuen res de nou, només fan que cridar els vells records. El crit queda ofegat i reduït al meu món que no em deixa mesclar la ficció i la realitat, que mai deixarà que arribin les paraules que hauré escrit durant la nit i que en sortir el sol només seran paraules sense sentit.

Són moments que transcric en aquestes línies atrotinades amb sentiment que en rellegir-les es converteixen en esgarrapades i records bells que el dia intenta tancar i la nit aconsegueix obrir. M’agradaria recordar amb tota clarividència aquells moments, tots els moments que hem anat cultivant.

Però els records els sento confusos. Darrera la confusió de colors en blanc i negre que s’amaguen però jo continuo el joc i els busco com una nena en mig d’un somni. El pas dels anys a la memòria agonitzen un sentit amorf els fets passats.

Els records els sento confusos. No obstant, reneixo a cada instant i els meus records naufraguen i es desorienten, s’enfonsen i esbufeguen.

Tots ells s’han descolorit, han perdut força. Els tons blancs i negres els han rellevat, tintant la memòria, com si es tractés de fotos velles. He esdevingut pres del present, captiu del futur i obstacle del passat.

Cada record es va enfosquin, cada hora que passa, cada dia la seva tinta es desprèn una mica més. Les noves experiències arriben des de dalt i ocupen el present, es manifesten en colors més vius, van i vénen.

Sí, és trist oblidar cada dia una mica i malgrat tot cada dia que passa ho recordem amb colors vius i aquell record apagat, no només el recuperem sinó que li donem continuïtat. Cada dia que passa no ens allunyem de les coses bones de la vida, cada dia que passa n’estem més a prop.

Hi ha records que es desen a la memòria, d’altres que resten en el més profund de la consciència i a voltes ens enriqueixen i a voltes semblen cendres d’un foc despietat.

Escrivint se m’ha fet massa tard. El temps ha passat volant sense tenir el detall de xiuxiuejar-me el pas de cada instant. La son ha aconseguit envair-me i ara només em toca dormir i somiar.

Els ulls se’m tanquen i em trasllado a un altre lloc que no existeix...

2009-03-11T06:26:00.000-07:00

Según se cuenta, esos extraños seres convivían formando clanes alrededor de los viejos elefantes. Su forma de vivir hacía que acabaran de manera compulsiva con todos los recursos hasta que un gran geco dorado surgió de una roca, bañada por el sol del amanecer, vaticinando lo que algunos ya se temían y que llegado el momento no valorarían.

2009-03-08T12:11:00.000-07:00

2009-03-03T16:38:00.000-08:00

Amb el teu permís, torno a escriure altre cop al teu blog......quan de temps sense fer-ho....

Ja se que és tard, però com ja saps sóc persona de poc dormir jejej i ara mateix necessitava escriure't al blog..... masses coses em passen per guardar-les en silenci.

A vegades pensem massa, les persones estem fetes per entussodir-nos en un problema, capficar-nos, submergir-nos en un mar de dubtes, i no trobar-li solució..... la qüestió és que sense solució no podrien existir els problemes ja que simplement no es podrien resoldre i tot problema sempre t'acaba demanant una solució. La clau és no caure en el desanim. Aixecar-te, rependre el vol, llençar-te, deixar-te anar.

"Llença't cada instant és únic, no es repetirà"

A vegades cometem errors, greus, simples, obvis, lògics,.......som humans, no som perfectes. A vegades ho fem concientment..... després ens en penedim. A vegades ho fem inconcientment.....després ens en penedim igualment. La clau és admetre-ho i rectificar.

"Dels errors se n'aprèn"

A vegades dubtem, dubtem, dubtem, dubtem, i tot per evitar cometre errors i buscar problemes. La clau no és estar segur del que fas, si no estar segur de que el què fas pot portar problemes o fer-te cometre errors, però que a la vegada pots encertar.

"qui no s'arrisca no pisca"

A vegades tenim por, molta por. Patim per tot, sobretot pel què ens envolta i ens estimem més. La clau és acceptar aquesta por i intentar combatre-la personalment. No serveix de res fer-te el valent. Simplement t'enganyes a tu mateix. Sempre he pensat que si no tinguessim por aquesta vida no seria emocionant.

Perquè som així de complicats? i perquè som tant rebuscats.......? Aquesta és una pregunta que m'he fet molts cops...... i és l'unica que encara em queda per respondre.

Doncs saps, fins ara jo tenia por..... pensava massa..... dubtava.....no trobava solució als meus problemes.....cometia errors.....

Gracies a tu ho he resolt tot.

Perquè amb un simple somriure fas que la por desapareixi?

Perquè amb una mirada tots els dubtes s'esfumen?

Perquè amb una abraçada la ment em queda completament en blanc i no penso ni em capfico en problemes?

Perquè amb un consell els errors que puc fer s'esborren?

La resposta a totes les preguntes és l'amor que em dones. El teu amor. El que ,amb una sola mirada, transmets. El que ,amb un somriure, el dibuixes. El que ,amb una paraula, m'el descrius. El que ,amb una abraçada, m'el regales.

No dubtis, no cometis errors, no et capfiquis en problemes, no tinguis por. El meu amor també és teu.

t'estimo Laia.

Sempre teu: Sergi

A dormir jajaj que ara si que comenso a tenir son ^^ son les 2:23... :)

Una bogeria

2008-09-01T09:08:00.000-07:00

Avui és un dia d'aquells en el que tens la necessitat d'escriure, però sense saber què. Com quan escoltes una cançó i els sons surten sense voler. Es un dia en el que no tinc cap idea clara, ni concreta de res, sinó una visió general i difusa de la realitat. Aquest estat semicomatós em fa romandre immòbil, amb la mirada perduda, pensant sense poder pensar. Diria que és còmode. Diria que és tranquil i pausat. Però la veritat és que no en resulta gens ni mica.

Si pogués triar, triaria que nevés dins la meva habitació. Molt. Massa. Esperaria fins que només els meus ulls i el meu nas poguessin veure i respirar. Però veuria i respiraria. He decidit que vull ser un floc de neu, per caure lentament sobre els seus cabells i fondre'm-hi. I ser aigua que s'evapora. I tornar a cristal·litzar amb l’arribada del fred d'aquest mateix lloc.

Però no em vull conformar... També vull tenir un carruatge, vell i antics, per passejar dins un poble petit, perdut entre les muntanyes màgiques d'on tothom sap, però ningú recorda o, simplement, no vol recordar. La gent em veurà passar i sortiran al carrer per saludar-me. I jo els tornaré el gest. I els regalaré objectes increïbles que jo mateix hauré fet amb fusta del bosc i un ganivet mentre els núvols passen amb calma i sense pressa. Ells no em donaran les gràcies però em somriuran.Entraran a les seves cases i botigues, i sortiran amb tassons de fang plens de beguda i beuran amb un somriure enorme a la cara. Aquells somriures que tenen aspecte de "jo també estic content de que hagis tornat". Un d'aquells que pareixen un "Gràcies".

I marxaran. Miraré al meu voltant tranquil·la i orgullosa. I somriuré

El meu Flickr

2008-08-26T03:42:00.000-07:00

http://www.flickr.com/photos/22898363@N06/

2008-06-13T02:11:00.001-07:00

Els nervis se'm mengen...
Concretament queden 3 hores i 46 minuts per l'hora fatal.!!!!!

No heu somiat mai....

2008-06-10T02:06:00.000-07:00

Algú s'apunta a marxar lluny d'aquí?

Què us sembla Groenlàndia?

I tot el curs :D

2008-06-10T01:47:00.000-07:00

Tothom desitjava que s'acabes el curs d'una vegada per totes i jo també era una de les primeres en desitjar-ho però, si us he de ser sincera, m'hagués agradat continuar-lo una mica més.
Aquest any ha set un vist i no vist; uns dels millors per mi ^^

P.D. Però genial, ara ve l'estiu i aquests any no us escapareu de tenir-nos algun dia pel Torrent (ehh, Annaaa!!!) que l'any passat no va poder ser... Però en Pol diria que en té moltes ganes i jo tambeeée! Però abans d'això ve la costellada jajajja!! I espero que sigui veritat que ens vingueu a colonitzar per Sant Joan. ( però abans de tot això, m'espera el gran i meravillós First :S)

Molts petonets

Un pas i ja som dissabte!!!!

2008-06-08T08:13:00.000-07:00

Em sento en un món reduït dins la meva habitació.
Sense rerafons per amagar, de sol la llum de la tauleta, d'amics els llibres encantadors.
Moments d'estrès els quals els fulls em volen fer la punyeta, ja no tenim edat per jugar a amagar...
Però llavors surt el magnífic bolígraf que ja se li ha acabat la tinta...
Buscar el test 1, el worbook, aquells phrasal verbs que mai aconseguiré apendrem, el vocabulary, els listenings... i tot tirat dins l'habitació (uufff...i el que és pitjor és quan la mare es transforma, passa el 4t nivell, i jo volant surto a endreçar-la jajajajaj)

i diuen que el saber no ocupa lloc....

Pfff... veig que l'estudi m'està tornant boja, totalment boja :D
Però ja arribarà dissabte a les 6 de la tarda i ja podré sospirar i cridar: el món és gran!

(deixeu-me, les neurones s'aturen de tan en tan)

2008-06-07T11:44:00.000-07:00

"There were bells on a hill
But I never heard them ringing
No I never heard them at all
Till there was you "

Cada instant que passa,
cada moment fugaç,
cada racó exhaurit,
cada tinter mullat,
cada somriure escrit,
cada mà aliena...
i cada....
moment amb tu!

Som còmplices
de cada moment,
de cada somriure,
de cada mirada,
de cada petó...

I seré padrinaaaaaaa

2008-05-17T02:23:00.000-07:00

Durant la festa major de Gombrèn, en Ferran, amb una cara de felicitat, ballant un balaç amb l'Oriol. Aquí l'Oriol debia tenir uns dos mesos i pel seu aniversari el batejant i SeRé la PaDrInAaA :D

Empezar de zero...

2008-05-13T01:58:00.000-07:00

Y quiero olvidar todo y empezar de zero

y puedo?

Necessito borrar-ho tot,

necessito començar de zero...

Però no puc... Noto que estic parent entre parent, sense mobilitat i vull sortir d'una vegada per totes.

Les mans em tremolen, necessito abraçar-te però és que no estic bé. No sé ni el què de veritat necessito...

Pel meu peix que mai ha set meu

2008-05-06T12:27:00.000-07:00

Avui li fem un memorial al peix negre, alies "negre cabron", el qual va perdurar durant una trajectòria molt curta a casa meva, llavors va iniciar un nou trajecte a casa de la víctima d'assassí, Marta :D i el dia de la seva mort, 5 de maig de 2008, si no vaig errada, va començar una nova vida clavegueres avall...
Esperem que siguis a on siguis, puguis trobar la felicitat xD

Amb molt carinyo!

Segments d'amor ^^

2008-05-05T12:49:00.001-07:00

Uns punts suspensius

2008-05-05T12:39:00.000-07:00

Fer-te gran té moltes coses bones. No obstant, comences a descobrir que la vida o, més ben dit, les persones ja no són aquelles amb les que jugaves a futbol o a nines i et discuties per qualsevol ximpleria, et barallaves, però al cap de deu minuts ja tornaves a estar rient i jugant. Però ara hi ha accions, fets... que et saben greu, que et fan mal i et sents impotent. En aquestes situacions és com normalment ens sentim, del tot Impotents, potser perquè encara ens falten moltes patacades per poder madurar del tot i poder controlar llavors la situació o ja veure-ho diferent.
Però ara és quan et regalimen les llàgrimes pels ulls d'impotència incontrolables o, potser et sents defraudat per qui et senties més protegit. I llavors, em pregunto: tot el què havia donat, el què havíem passat, el què havíem compartit... s'ha d'acabar d'aquesta forma.
Suposo que arriba un punt en que la gota bassa el got. I llavors explotes, t'expresses: potser en aquell moment no és res més que una ximpleria però és la ximpleria que fa basar el got.

< Tan que creia coneixe't i tan poc que et conec >

Un Sant Jordi per tota la vida!

2008-04-24T13:36:00.000-07:00

Per recordar dies tant preciosos i magnifics com el de Sant Jordi, tenim fotos; escrits que al llegir-los ens retornaran als set mesos de sortir junts, missatges al mòbil, trucades per telèfon.... En especial del dia d'ahir les fulles dels llibres que ens vam regalar seràn un recordatori de la maginfica diada de Sant jordi. Per tu la Rosa, i per mi la fotografia també ens ajudaràn a recordar l'immillorable 23 d'Abril del 2008.

Però què millor que tenir, per recordatori, un mateix record. El fet de ser un dia tant impresionant i tant fantàstic, ja em permetrà recordar-lo sense la necessitat de tenir cap mena d'ajuda per reviure'l.

Aquest 23 d'abril com tots els 23 que hem passat junts i els que passarem... marcaràn la nostra vida... i no només aquests dies... una simple mirada teva... ja em deixa un record de per vida.

T'estimo vida i de veritat.... espero que tots els Sant Jordi que vinguin siguin tant o més inoblidables que el primer que hem passat junts!!!

23*

2008-04-22T10:42:00.000-07:00

23, Sant Jordi: un gran dia.
Set mesos junts! :D T'estimo ^^

Set mesos inolvidables,
Set mesos especials,
Set mesos que m'has fet aprendre,
Set mesos que m'has ensenyat a estimar,
Set mesos que no oblidaré mai...
Set mesos amb tu...

Si te vas!

2008-04-17T11:45:00.000-07:00

Vengo de tanto perder

Que tuve miedo a tener

Algo por lo que abrir

Mi alma y ponerla a tus pies

Siento del viento celos,

Por acariciar tu cara cada mañana

Y quiero pegarme con él

Y a pesar de todo

Que difícil es

Que no me duela estar sin ti

Yo seré tu aire

Tú serás la piel que cubra mi soledad

¡Quiero estar junto a ti!

Quiero dejar de morir en vida,

Tu me haces vivir

Todo por lo que soñé

Y nunca pude tener

Quiero dormir en tus ojos

Y al despertar

Beber de tu boca

Todavía de ti tengo sed

Y a pesar de todo

Que difícil es

Que no me duela estar sin ti

Yo seré tu aire

Tú serás la piel que cubra mi soledad

¡ Quiero estar junto a ti!

Si te vas

Mi amor, si tu te vas

Me volveré a encerrar en vida

Y no saldré

¿ Donde estas?

Mi vida ¿dónde estás?

Pues necesito tu amor para vivir

2008-04-16T05:24:00.001-07:00

^^.Submergida.dins.de.la.propia.vida.^^

[RES I TOT]

I've got you

2008-04-15T09:11:00.000-07:00

The world would be a lonely place
Without the one that puts a smile on your face
So hold me 'til the sun burns out
I won't be lonely when I'm down

'Cause I've got you to make me feel stronger
When the days are rough and an hour feels much longer

I never doubted you at all
The stars collide, will you stand by and watch them fall?
So hold me 'til the sky is clear
And whisper words of love right into my ear

'Cause I've got you to make me feel stronger
When the days are rough and an hour feels much longer
Yeah, when I got you
Oh to make me feel better
When the nights are long they'll be easier together

Looking in your eyes
Hoping they won't cry
And even if they do
I'll be in bed so close to you
Hold you through the you'll be unaware
But if you need me I'll be there

La llei de Murfi

2008-04-11T05:21:00.000-07:00

Sóc un desastre. Em declaro, totalment, condemnada a la llei de murfi. He lluitat contra ella però he perdut. La deesa de la justicia (no sé ben bé quina és, ni si existeix, però el que és clar:) no s'enrecorda de mi. Potser és perquè trop absurd tot el que em passa o simplement massa divertit...
Bé, sigui pel que sigui, la meva vida en comptes d'aventures pateix desaventures amb el temps, amb la roba, amb les pèrdudes, amb...
La meva existència es podria sintetitzar en un munt de cassos pràctics i veridics de la llei de murfi.
No puc basar-me en cap font històrica però posaria la mà al foc en afirmar que el gran murfi ( si, el gran científic que va possar les bases de la mala sort, deixant ben clar que molts som uns imants per a les desgràcies, bé, si es podrien dir així perquè totes tenen la seva gràcia) va utilitzar com a model per a les seves teories un parent meu.
No em titlleu d'egocèntrica. Quan tinc pressa trobo mil entrebancs abans no hagi passat la porta de sortida, si m'oblido el paraigües a casa cau el diluvi universal, si m'abrigo molt aquell dia t'asseguro que el sol picarà més no poder, si hi ha un camí ample i un sol forat ,ves per on, segur que hi caic...
La vergonya forma part de mi, estem condemnes a complemantar-nos.

2008-04-10T09:40:00.000-07:00

"Yo solo puedo enseñarte la puerta, eres tú quien debe travesarla"

Matrix

2008-04-09T05:07:00.000-07:00

" Ets l'amo dels teus pensaments però esclau de les teves paraules"

Unes bones vacances

2008-04-07T12:45:00.000-07:00

Amb ganes d'estiu.
Tinc unes ganes immenses d'arribar a l'estiu, ens espera just a la cantonada i només falta aquella passa que ens ajudarà a arribar-hi. Però els dies no passen!!!

Qui no ha somiat mai durant les hores, eterns i inhumanes, de filosofia: trobar-te estirat a la tovallola amb els raigs de sol que ens cremen l'esquena i anar corrent i endinsar-nos al mar. O, anar al típic "xiringito" i comprar-te un immens gelat, dels més freds i dolços, sentint aquell contacte estiuenc. O, rebolcar-te per la sorra i quedar tan ensorrat que en arribar a casa encara treure granets de sorra. O, agafar la moto i passejar-te per la muntanya, per caminets estrets i desconeguts, obrint pas entre rocs, troncs...

Però entro a l'habitació ( i atapaaaaaammmmm); apunts i més apunts sobre la taula, una calculadora gastant piles inútilment, un diccionari sense utilitat en aquest precís moment. Exercicis incomplets, fórmules indesxifrables; lípids, equacions, logaritmes, canvis químic, fosfat, molècules, bioelements, límits, vectors, velocitat, angular.... i jo que ja no sé ni on sóc... submergida entre els milions de números i expressions....

I només arribo a la conclusió que: Necessito vacances !!

2008-04-07T11:37:00.000-07:00

M'ha sabut molt greu...

Sobretot veure la teva cara apagada en la qual hi regalimaven llàgrimes humides i tristes.

Veient que el teu somriure estava apagat i tu ensopit. Dins d'aquell recinte que encara feia més trista la situació.

I els arbres florits

2008-04-06T11:50:00.000-07:00

I amb un suau somriure arribem a la primavera.
I els Arbres florits =)

"Devien de ser les set del matí; començava a desplegar-se els primers raigs de sol. Vam pujar el cotxe, seguint el trajecte assenyalat ens vam desviar una mica per anar-lo a buscar. Érem just a davant de casa seva, com sempre, ell va ser del tot puntual.
Suposo que tot plegat va ser una reconciliació, però genial, immillorable. Un matí complert i amb tu...
Passejant per la muntanya, paisatges imaginaris però alhora reals, encantadors i sobretot encantats."

El teu somriure

2008-04-04T14:43:00.000-07:00

Avui, irònicament, he pujat al tren que no tocava.. s’ha de ser una mica soca per fer això... Doncs mira.. a qui li havia de passar? ... a mi ...
He passat una bona estona sol... i com normalment faig, per no perdre el costum, quan et trobo a faltar, llegeixo els molts i molts missatges que ens hem enviat...
He pensat molt en tu...

T’explico:
El teu estat d’ànim m’afecta moltíssim. Al principi no me n’havia adonat.. però últimament, veig que sempre que tu estàs moixa.. sigui culpa meva o no.. jo em sento insignificant, sense forces, com si m’haguessin engarjolat.
Les poques vegades que ens hem distanciat, el món que està il·luminat per el teu somriure es converteix en un món pansit, confús, trist, un món cobert per un cel gris, apagat, ennuvolat i fred. L’univers que es dibuixa a sobre nostre cada nit, queda reduït a una lluna tèrbola, amagada darrera els mateixos núvols negres i immòbils.
Quan em truques i no estàs bé, la teva veu trista i apagada m’encongeix el cor.. quan et veig i no somrius, tot i que intento resistir se’m mig neguen els ulls... quan estàs distant, preocupada i trista, pateixo, i fins i tot em poden venir ganes de plorar...
Exagero? ...no;... t’estimo.

Em diràs que em preocupo massa per tu..., el cert és que no ho puc evitar... senzillament tot gira al voltant del que et vaig dir quan feia una setmana que sortíem junts: vull el millor per tu.
Sempre m’esforço perquè estiguis contenta...perquè siguis feliç...aquests sis mesos amb tu han set extraordinaris, preciosos... i sent feliç tu, ho he set jo...per això quan m’equivoco en el què faig... que intento no fer-ho...vull rectificar i vull que estiguis bé... Per això em preocupo tant.

No hi ha, per mi, res més desolador i més angoixant en aquest món, que els teus ulls apagats i el teu somriure desdibuixat.
Ho donaria tot per veure el teu somriure cada dia.. ho donaria tot per veure’t feliç ara mateix,... ho donaria tot per ajudar-te a passar qualsevol mal tràngol i per això abans de fer l’imbècil un altre cop, pensaré i rectificaré. Em destrossa i em martiritza la teva tristesa.

Em puc equivocar... puc fer-te enfadar..., sóc persona..,també tinc els meus defectes i paranoies ...això sí, el què si que és segur, i m’ho ha demostrat sempre el meu cor, és que no em cansaré mai de fer-te feliç i voler el millor per tu.
A la vegada tampoc em cansaré mai de dir-te que, per mi, el mot tot té un nom propi: Laia.
I per suposat, i per això t’he escrit tot el què has llegit, no em cansaré mai de dir-te: T’ESTIMO.

Sergi

Dura però real monotonia

2008-03-30T13:27:00.000-07:00

Cada dia mirem els telenoticies, els diaries... i sempre, sempre trobem artícles, explicant l'assessinat d'una dona en mans del seu marit, cosa que és molt trist:

La seva afabilitat m'inquietava, m'apunyalava per dins, sentia ràbia de quelcom tan intens. L'estimava, me l'estimava molt... però l'odiava, l'odiava amb tots els meus sentits, un odi que a la vegada em produïa ràbia, ràbia de que fos tan maca, tan afable, tan... tan mirada per altres...
Era meva, jo donava tot el meu amor per ella i per part seva també havia de ser així, però era diferent, sentia que s'allunyava, que desitjava canvis. Uns canvis llunys de mi.
Aquell dia, crec que com a conseqüència d'aquell maleït dia, em tenia por...

Era un dissabte, potser anava una mica begut. Ens vam barallar. Em contestava, odiava quan m'intentava plantar cara.
Tenia raó, jo tenia raó... Però ella em contradeia.
M'estava enfurismant, m'enrabiava veure com se m'imposava, era la meva súbdita. Durant tots aquests anys jo l'havia estat mantenint, vivia del meu sou i encara gosava contestar-me així...
I em cridava i jo la cridava, s'ho estava jugant tot, em necessitava, sense mi mai hauria set tot el que és, i ara m'ho tornava així?
La vaig pagar. No vaig poder més i la vaig pagar. Ara sentia què era el dolor, veia qui estava al poder.
Plorava i jo disfrutava veure-la plorant; aquelles llàgrimes tan tendres, aquells ulls tan grisos... Era preciosa i era meva...

Aquest escrit és tret de la meva imaginació però passa de veritat, hi ha moltes legislacions que van contra dels maltractadors però no són prou eficients.
De una manera ho altre s'ha de fer front a aquesta amenaça. Ara: per gran que fos el càstig que aquests homes rebessin mai no podrien pagar els cadàvers de tantes dones mortes víctimes del masclisme

I et diré un suau T'ESTIMO

2008-03-27T13:16:00.000-07:00

Ales feixugues, camins inesgotats, sense sortida alguns, cels massa petits per tantes ales com ens queden per arribar tant i tant lluny com un voldria.
Tant de bo pogués dir ara, així de cop, amb una sola alenada, tot allò que s'amaga dintre la mirada que no sóc capaç d'entendre.
Sols escolto veus llunyanes i somio somnis inexplicats.
Però les ales s'estan amarant de la pluja de dies enrera, el cel s'ha enlluernat amb la pluja d'estels i jo no sóc capaç de mirar la lluna, la meva lluna, trista i apagada, s'ha amagat rera els núvols. L'únic que resta és l'amargor dels núvols, carregats de pluja que fan més trist i negre el dia... Em manquen paraules per explicar el què sento; per arribar on m'espera la meva lluna, sola i apagada.

Tot cercant la solució, intento buscar aquella entranyable cançó que em podria ajudar. Mes ara només sento unes notes ensopides que ploren junt a la pluja.
És l'estranya barreja entre el que s'ha perdut i el record que roman. Tot té un motiu privat que sovint perds i que després intentes trobar entre músiques, converses, passejades durant la nit o un poema, potser.
Els dos minuts d'aquella cançó que et permetria adormir-te per fi i d'una vegada per totes... però no, desitjo arribar al fons, buscant aquell so, aquell ritme que em deixi imaginar i potser, fins i tot, recordar.
Sempre hi ha un secret amagat, una raó privada per tot. La busco, necessito arribar a destapar l'amargor que tapa la meva estimada lluna.

I és aquell el moment, el precís instant on podré esbossar un somriure i tot es farà més clar, i tots els camins més plans. Nits que a partir d'ara seran més màgiques. Veus que ens aproparan al cel i violins que podran fer-nos volar.
Hi ha un somriure que parla de tu, una cançó que s'ha escrit per tu, unes notes que eren per tu i que mai arribaràs a descobrir.
Hi ha una història, la nostra, gestos infinits i poques paraules.
Hi ha camins, perfils, llocs on no has estat mai i que ja són teus.

Volarem rasant, sobre el mar; el mar dels somnis, mentre el vent de ponent ens despentina, i les puntes dels dits acaricien la cresta de les onades...
Però arribarem a l'infinit i amb un simple somriure destaparem la lluna, la nostra lluna, i amb una sola alenada, sense por, et diré a cau d'orella un suau T'ESTIMO.

Des de que hi ets tu ha sigut inoblidable!

2008-03-24T06:59:00.000-07:00

Durant tot aquest temps, me n'he adonat de què vol dir estimar-te
Durant tots aquests dies m'has ensenyat què vol dir estimar-te
Durant tots els minuts que he passat amb tu, m'has deixat estimar-te.
Durant aquests sis mesos no hi ha hagut res millor que estimar-te.

Diuen que el temps és or, i que s'ha d'aprofitar, no viuràs mai un mateix segon dos cops; doncs el temps que he passat amb tu: segons, minuts, hores que hem estat junts, l'he viscut tant intensament, que amb el record que en tinc, sembla que ho pugui repetir tantes vegades com vulgui.

Per aquest record, per totes les situacions que hem passat, per tots els moments inesborrables que hem viscut, per la de vegades que ens hem dit a cau d'orella un t'estimo, per el piló d'abraçades intenses, per la de cops que amb un somriure dels teus m'has fet feliç, per tots i cadescun dels racons on hem passat, per cada instant que els teus preciosos ulls es clavaven sobre els meus...i sobre tot perquè ets tu qui permets que tot això pugui ser realitat, t'he de dir que donaria la vida per cada instat que et puc expresar tot això, i també t'he de dir que donaria la vida per la noia més preciosa i fanàstica que puguis trobar al món: TU

Espero que aquests sis mesos es dupliquin una vegada darrera una altra, perquè no hi ha res millor que poder-te dir: T'ESTIMO

Felicitas Laia ^^

Sergi

26 de generrr

2008-02-04T09:49:00.000-08:00

Núria

Va ser un dia que costarà oblidar, en serio.
T'estimo molt però molt...
Cada dia, cada hora, cada moment que passo amb tu és impossible d'oblidar
Fas que tot tingui el seu punt d'especial

Una por abstracte... (II)

2008-02-04T09:33:00.000-08:00

Em vas dir que el continues i aquí al tens...^^

Aquella por la tenia massa presionada, però va aconseguir sortir d'aquell pou i tornar a mirar endavant.
Per fi va obrir els ulls i va veure la realitat que l'envoltava

Volia continuar aquella història que la feia somriure cada moment més intensament.
Volia passar més dies, més hores només mirant-lo
Volia tornar a sentir els seus llavis suaus quan tocaven la seva boca.
Volia tornar a parlar hores, minuts i segons amb ell per telèfon.
Volia veure el seu somriure i els seus ulls a brillar
Volia sentir el seu olor, mentre recordava tot el que havien passat i tot el què podien passar junts...

Volia tantes coses...
Que només amb ell serien realitat.

L'estimava.

Al powerpoint està molt millor però l'havia de continuar no?

2008-02-04T09:28:00.000-08:00

Els anys passen...
Passen ràpid, sense adonar-te'n.
Et fas gran...

I recordes aquell temps...

Quan les decisions importants es prenien mitjançant " Pito, pito colorito..."
Les coses s'arreglaven amb un simple..." No ha valgut, tornem a començar"
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No ho tornaré a fer"
Tenir molts diners significava poder-te comprar un gelat.
Construir una muntanya de sorra volia dir està tota una tarda entretinguts feliçment

Quan enfadar-se era un "Ja no t'estic"
Sempre descobries les teves habilitats a causa d'un "A que no fas això?", ens encantava jugar amb foc.

Quan deien "Files!!!!" i es cridava "Últim tonto" i tots anàvem corrent, fins que el cor ens bategava més no poder, tan sols per no arribar a ser últim.
La major desil·lusió era que els pares et castiguessin.
Mai faltaven els sorprenents regals, dels reis Mags, el tió... que tots tan ens feien tornar bojos.

I... totes aquestes coses ens feien feliços. No necessitàvem res més... una pilota, una corda i tres amics...

Et faràs gran però mai perdis la innocència que tan nena et fa.

(Aquest text l'hauria d'haver penjat fa molt... però últimament no trobo el moment...)

Felicitats

Un munt de temps

2008-01-23T05:45:00.000-08:00

Avui fa un terç d’any que va començar una història entre tu i jo.
Avui fa Quatre mesos que va iniciar-se una aventura plena d’emocions entre tu i jo.
Avui, fa unes divuit setmanes, et feia el primer petó d’amor.
Avui, fa cent vint-i-tres dies, que et busco i et desitjo com un desesperat.
Avui fa dues mil nou-centes cinquanta-dues hores que no paro de pensar en tu.
Avui fa cent setanta-set mil cent vint minuts que sóc el noi més feliç de tots podent estimar-te.
I avui fa deu milions sis-cents vint-i-set mil dos-cents segons que em vaig enamorar bojament de tu.

Dit així sembla molt... però el cert és que m’ha passat volant... encara me’n recordo de tots i cada un dels sentiments que van passar-me pel cor aquell 23 de setembre, a la vora del riu ter, assentats a la falda d’un roure, i sota un dia esplèndid.

Ets sóc sincer i per molts mesos que hagin passat et segueixo enyorant quan no et veig.
Per moltes setmanes que hagin passat et segueixo recordant quan no hi ets.
Per molts dies que hagin passat continuo volent-te fer feliç
Per moltes hores que hagin passat els teus somriures no canvien
Per molts minuts que hagin passat els teus ulls no paren de brillar
I per molts segons que hagin passat el meu amor per tu és cada cop més i més gran.

Pot haver passat tant temps com vulguis que jo et segueixo i continuaré estimant-te tant o més que el primer moment que et vaig veure.

Sergi ^^

T'estimo

Oriol (^^)

2008-01-23T05:37:00.000-08:00

Per el meu cosí... Maquíssimm!

(^^)

Bonnn anyy 2008

2008-01-02T05:59:00.000-08:00

Però també cal esmentar el cap d'any....

Sopar amb les tres flors, va ser genial. Menjar fet per nosaltres, gran mèrit:

Primer: macarrons farcits
Segon: pollastres, també (repetimos), farcit
Postres: fondí de xocolataaaa, exquisssiittt!

I llavors al Singstar, Artistes^^... tenim futur jajajajjajajjaja

12 granes de raïm, des de TV3, i mig afogades totes, però quan ja van haver tocat les 12, amb la boca plena, vam cridar: BON ANY i dos petons a cada galta.. :) que guai!

No sé quants Bon anys i petons s'acaben fent aquest dia!!

I des d'aqui desitjar-vos, també, una bona entrada al 2008, propòsits per aquest any? Encara els he de fer... ^^

Nadal

2008-01-02T05:24:00.000-08:00

Aquests dies com és típic dir, s'expressa eufòricament la felicitat, la solidaritat, l'amor i tots aquests adjectius que fa aparèixer el Nadal, uns adjectius bonics que sembla que tot pugui arribar a ser flors i violes.. però la veritat de tot plegat, traient el plafó que ho fa tot tan bonic, és veu l'egoisme pur de les persones, el: jo vull, per mi, m'agradaria tenir...
I, perdoneu la paraula, em fot ràbia i m'emprenya tot aquest egoisme que hi ha perquè, m'agradaria que per un any, algú sigues prou capaç de dir és Nadal i això vol dir que jo no sóc l'únic d'aquest maleït món... Però no, com a màxim et desitjaran un bon Nadal... però llavors ja direm, només buscant allò material, el que volem pel tió, tot seguit, vindran els reis i tornarem a demanar, però només per nosaltres. I tot l'amor, la solidaritat... que desprèn el Nadal i tots aquests dies, ON SERÀ?

D'AIXÒ EN DIEM NADAL? Crec que hauríem de reflexionar una mica

Per cert, bon any nou a tothom!!!
Ja sé que en aquest escrit m'he passat una mica, però tot i això, aquest Nadal ha set fantàstic! ^^ No em puc queixar...

Inoblidable

2007-12-25T00:41:00.000-08:00

Una nit clara de setembre, al cel no hi ha cap rastre de núvols, i per tant sota la llum de les estrelles, es prepara, a Campdevànol, la que serà la millor festa major de la meva vida.
Estic nerviós, amb els amics riem, i no puc amagar la meva eufòria, no n’estic segur i no en vull fer córrer la veu, però crec que avui serà una nit molt especial per mi i per algú més...

Anem passejant pel poble... i la veig, em fa un salt el cor, també se la veu més riallera. De cop, els seus ulls verds es claven com dues agulles sobre els meus, aquí ja no se que dir..., cada cop s’acosta més....i com més s’acosta més mal em fa el pit i més se’m regira l’estómac... què em passa? aquesta sensació... aquesta angoixa...feia molt temps que al veure una noia no em passava això..., ostres, però quina noia!!!! em sembla que m’he enamorat, cada cop que la veig la mateixa sensació, i com més la veig més fort és el que em passa.... sí, n’estic segur... estic enamorat.

Ara sí, la tinc al davant, i va pintada de color blau... l’acaricio, ella es deixa acariciar, i riem tots dos, definitivament m’encanta...és preciosa, i a més és encantadora...
Marxa, ha d’acabar la ruta, però ja hem quedat que després ens hem de veure, abans de girar-se em fa un petó, i se’n va, no puc deixar-la de mirar, els meus amics ja comencen a fer-me la guitza, i fins que deixo de veure-la al final del carrer, m’estic allà palplantat, sense dir res, sense pensar en res més que en ella.

Sols he d’esperar una horeta a tornar-la a veure, però aquesta horeta se’m fa tant llarga com una nit, els minuts semblen hores, els segons semblen minuts, i jo m’estic posant histèric..... Amb l’excusa d’haver d’anar urgentment al lavabo abandono per uns instants els meus amics i em poso a buscar com un boig...

Per fi. Una alegria interna em recorre tot el cos. Ja la veig, i no se perquè, però cada cop que la miro, cada cop em sembla més maca.
Vaig acostant-m’hi, i com quan ets un minyó i has d’obrir els regals dels reis, tremolo i sento aquella angoixa, aquell nerviosisme....

Es gira. Em veu. Somriu. Ens posem a parlar.

Sóc el més feliç, em sento al setè cel. I sols per el fet de poder parlar amb ella...

Tot caminant ens apartem de la multitud.... aquí si que ja estic fos, tou, flac, dèbil de tants nervis que estic passant. Ens agafem de la mà.

Veig el banc. El banc on hem de seure i on crec que començarà una història d’amor plena d’emocions, sentiments, rialles i plors...
Desitjo amb totes les meves forces que això passi. I mentre anem parlant, em vaig acostant a ella, fins que reposo el cap a la seva espatlla dreta...ella gira el cap i acosta els seus llavis tendres i humits cap els meus... i sí, ens fonem en un petó, el primer petó que faig a l’amor de la meva vida.

Sergi

12.20 - 1.20 // 21.12.07

2007-12-21T05:08:00.001-08:00

Perquè una hora de classe també pot estar plena de sentiments...

Plors, alegries, rialles, llàgrimes, petons, abraçades fortes, escrits, paraules, paraules amb sentit que et toquen, rialles amb plors, tot junt... Total, ha se't genial!

Emocions que et toquen i llavors veus el que t'arriba a important la gent del teu voltant. Amb la gent que comparteixes dia a dia taula, hores de classe, explicacions, somriures, bronques, alegries, exàmens aprovats, d'altres suspesos, però tot amb un sentit i saps que mai t'emportaràs un mal record de ningú, tot és especial de la seva manera...

Professors que potser no ens cauen bé, però que acabem veient que també són persones, persones amb sentiments i optimistes, que fan la seva feina per nosaltres . Altres professors que ens encanten i que encara que marxin ens en recordarem d'ells. Llavors, quan siguem grans direm "Sí, jo vaig tenir un professor, ostres, que encara me'n recordo, va ser un brillant professor..."

Vanessa et trobarem a faltar...
Gràcies per tot: per aguantar-nos, per riure en els bons moments, per renyar-nos quan feia falta però sobretot per ser una brillant persona.

*Un dia inolvidable!!!*

Records del passat, del present... però especials

2007-12-19T05:20:00.000-08:00

Per uns instants, un moment, avui he sentit que tot tornava a ser com abans.

M'he submergit en la necessitat de tornar endarrera, tres anys, només tres anys.

Quedem demà per anar a sopar? Em vas un petó, només un, però ben fet? És que t'estimo! Saps què m'ha passat...? I sí, avui ho he viscut, m'hi he sentit o he experimentat de nou. I estava alegre, m'ha alegrat tornar-ho a sentir i que sortís de les mateixes persones que fa tres anys jugàvem juntes...

___ Records inesborrables^^

2007-12-18T12:35:00.001-08:00

...I think for a moment that all was perfect....

But suddenly it appear

La primera nevadaaa

2007-12-16T02:53:00.000-08:00

Ja tocava, tots desitjàvem la primera nevada ^^ i finalment ha arribat, encara que potser no era el dia més desitjat perquè nevés...

Però, tot i així, està maquíssim!!!!

Ara ja podem dir que ha arribat l'hivern i juntament el nadal :D
M'encanta :)

Una por abstracte...

2007-12-13T08:56:00.000-08:00

La vida li va donar moltes voltes, fins que va arribar un punt què ja no sabia cap on anava.

Intentava buscar què era el que de veritat desitjava, què era el que la faria feliç, però sortia d'un forat i es ficava en un altre, cada cop eren més profund i li era més dificultós aixecar-se...

Buscava suport en les seves amistat, ella creia en elles, però li repetien fortuïtament que no feia bé, que tornava a agafar mal camí. Ella volia resistir, el necessitava...

Però va arribar un punt que els pensaments dels altres la van influir massa, ja eren massa intensos. Va dir prou, es va rendir...
Se l'havien menjat viva.

Continuava no estan bé... Ara què li passava? Les amigues o ell? No era normal el què ella estava sentint... Volia les dues coses... I com la podien fer triar... Com podia ser...

Ja no sabia què fer...

L'enyorava...

En realitat

2007-12-06T12:14:00.000-08:00

En realitat no he tornat.

En realitat no me'n vaig anar.

La jo que era va fugir, sí. Va pujar en l'avió, va sobrevolar el continent de núvols, i va aterrar. Va inventar una nova vida durant una setmana en una terra de pedra gris i humida. Va parlar en altra llengua. Va mirar amb altres ulls. Va descobrir l'oceà. Va descobrir una nova vida per endavant, potser diferent, potser tot el contrari del que havia fet fins ara. Es va perdre entre el milió d'habitants de la capital. Va somiar possibilitats. Va refer velles amistats. N'hi va embastar de noves. I un dia de cel ras i sol feridor va pujar en un avió, va sobrevolar el continent de núvols, i va aterrar.

De nou. Altre vegada tornava a ser jo. Però hi ha alguna cosa en mi que no ha tornat. Estrany. Perquè la maleta tenia tot allò que m'havia endut. Estrany també. Perquè allò que m'havia endut no era tot el que tenia. I el més estrany de tot és que no sé ben bé què és allò que no va poder venir amb mi amb cada vol. Ni perquè.

No us deixarà indiferents...^^

2007-12-02T03:17:00.000-08:00

Desde mi cielo, mago de oz

Ahora que está todo en silencio
y que la calma me besa el corazón
os quiero decir adiós
porque ha llegado la hora
de que andéis el camino ya sin mi,
hay tanto por lo que vivir
no llores cielo y vuélvete a enamorar
me gustaría volver a verte sonreír

Pero mi vida
yo nunca podré olvidarte
y sólo el viento sabe
lo que has sufrido por amarme
hay tantas cosas
que nunca te dije en vida
que eres todo cuanto amo
y ahora que ya no estoy junto a ti
te cuidaré desde aquí

Sé que la culpa os acosa
y os susurra al oído: “pude hacer más”
no hay nada que reprochar
ya no hay demonios
en el fondo del cristal
y sólo bebo todos los besos
que no te di

Pero mi vida
yo nunca podré olvidarte
y sólo el viento sabe
lo que has sufrido por amarme
hay tantas cosas
que nunca te dije en vida
que eres todo cuanto amo
y ahora que ya no estoy junto a ti
vivo cada vez que habláis de mi
y muero otra vez si lloráis
he aprendido al fin a disfrutar
y soy feliz

No llores cielo
y vuélvete a enamorar
nunca me olvides
me tengo que marchar

Pero mi vida
yo nunca podré olvidarte
y sólo el viento sabe
lo que has sufrido por amarme
hay tantas cosas
que nunca te dije en vida
que eres todo cuanto amo
y ahora que ya no estoy junto a ti
desde mi cielo
os arroparé en la noche
y os acunaré en los sueños
y espantaré todos los miedos,
desde mi cielo
os esperaré escribiendo
no estoy solo pues me cuidan
la libertad y la esperanza
yo nunca os olvidaré

Una birra, i que sigui moritz

2007-11-24T12:47:00.000-08:00

Sortim a una campanya per setmana. Amb el retorn d'ETA a la violència i amb les pretensions sobiranistes del lehendakari Ibarretxe hi havia ànimes càndides que es pensaven que Catalunya passaria a un descansat segon pla i que els bascos tornarien a ser l'ase de tots els cops i alguns més de regal. Criatures.

Els bascos cobren, però els catalans encara més. Tenen castanyes de sobra. Enhorabona. I Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.

Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.

Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa calvosoteles-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.

Té nassos, la història. Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica. Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. Per això, 'donemsuport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.

Com fan totes les marques espanyoles. Amb l'espanyol. Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'. Que difícil és ser normal

Passa-ho

Sigues tuu!!

2007-11-23T13:35:00.000-08:00

Desperta, viu, riu, salta, estudia, ridiculitza, prova, presenta, tempteja, estudia, camina, arriba, saluda, visita, menja, busca, torna, parla, parla, parla, connecta,explica, contesta, escolta, escolta, pensa, ajuda, mira.

Sentiments, sensacions, compartits, expressar, sentir, tensió, molèstia, decepció, parla, escolta, dos, ell, i ella, el meu vosaltres, sentiment, culpabilitat.

Enfadar-se, no.
Decepcionar-se, tampoc.
Entristir-se, menys.
Valorar, sí.

Sigues tu mateix!!!

Viu i neix, decepcionat i cauràs!

2007-11-21T05:33:00.000-08:00

Ja feia dies que no escrivia res... Podríem dir que un mes ben bo. Ara estic d'exàmens però tenia ganes de perdem una estona dins al meu blog.

Podem dir que tenim tant temps per endavant....

Tant de temps per endavant i tantes coses que ens queden per fer...

I, llavors és quan sospires de nou en recordar que potser no n'hi hagi tant de temps, però sí tantes coses que encara resten per ser realitzades. I el batec insistent que et recorda que, encara que tot acabés just demà al matí, a trenc d'alba, encara lluitaries per fer-les totes, multiplicant les teves mans per abraçar-ho tot;

fent del teu cor petits bocins cadascú dels qual fos capaç d'estimar amb tota la intensitat cada una d'aquestes coses.

Tot negant la possibilitat de que tot es pugui acabar;

tot afirmant convençuda que tan se val, que no importa sigui un, dos o cinc-cents els dies que encara et queden per tenir el món a les teves mans.

I de sobte les guaites, tremoloses com sempre, tan porugues com el primer dia que vas sortir sola de casa; unes mans cansades però decidides, i hi veus a sobre tota una vida. Però t'arriba el moment, un precís moment...

Et diuen que és la teva vida ........ La teva vida. I la manegues tot pensant que tot està a les teves mans; que sols tu pots decidir, sols tu pots escollir que és el que vols que s'hi quedi i tot allò que has decidit deixar fora,potser per por, potser per falta de temps, però hi ha quelcom que et condiciona a no fer-ho, a mirar quina seria la conseqüència i és llavors quan ja deixes de ser tu mateixa...

Potser mai no és massa tard, però, tampoc mai és massa aviat per escollir què és el que dibuixarà els nous dies, què és tot allò que esbossarà els somriures d'aquest dies de tardor, tot sortint al carrer i amagant les mans dintre les mànigues.
______________Mans porugues però que volen apendre!!!!!!!!!!

2007-10-13T04:23:00.000-07:00

Alba, avui toca café... sí, sí! T'ho vaig dir i ho compliré!!! Que ja farà casi un mes que no quedem i xarrem com déu manaa!!

T'estimo molt enserio, a totes i no us vull perdreeee!!! Encara que avui la Nevi ens ha fallat quedem les altres :D Jo estudiaré un xic però et prometo que abans de les 6 o com a molt tard les 6 et trucoo!!

Till there was you... :D

2007-10-11T12:58:00.000-07:00

There were bells on a hill
But I never heard them ringing
No I never heard them at all
Till there was you
There were birds in the sky
But I never saw them winging
No I never saw them at all
Till there was you
Then there was music
and wonderful roses
They tell me in sweet fragrant
meadows of dawn and you
There was love all around
But I never heard it singing
No I never heard it at all
Till there was you
Then there was music
and wonderful roses
They tell me in sweet fragrant
meadows of dawn and you
There was love all around
But I never heard it singing
No I never heard it at all
Till there was you
Till there was you.

[[per tu...]]

2007-10-10T05:30:00.000-07:00

Tot canvia, les persones canviem, el temps canvia,... però aquest cop massa ràpid...

Noto que he canviat però també noto que has canviat... ja no em mires com abans,em mires amb indiferencia. Sembla que per tu sigui una extranya, una extranya que vas conèixer un dia tot passejant però que potser ja no te'n recordes...

Necessito tenir-te al meu costat, necessito parlar, necessito riure però amb tu. Sóc una egoista però a mi no m'agradaria perdre tot el que ens ha relacionat, tot el nostre món desapereixarà? I llavors què?

Potser, tens raó m'he apartat de vosaltres però... no tinc un però que valgi a això.. És una realitat poc madura per poder-la compartir...snifff...

Avui tornant cap a casa, me n'he adonat que ja no som el que havíem set.. Com puc canviar-ho?

Hores fosques

2007-10-03T06:02:00.001-07:00

És l’estiu del 2009, estic al Torrent de la Cabana, prop de Gombrèn, amb companyia del meu estimat avi.
Sembla feliç, jo no ho estic tant; em distrec escrivint el que passa per dins meu, és una mètode que va molt bé per desfogar-te, ningú et retreu res i ets lliure d’escriure el que sigui.

Aquets boscos em porten molts records, hi he passat gran part dels 19 anys que tinc, justament amb aquest bon home d’aquí davant, l’avi; sento enyorança, i em preocupo, estic moix i trist , és Catalunya, el nostre país trontolla i llengua i cultura pengen d’un fil, problemes polítics i socials afecten als Països Catalans. Em perdo en un mar d’intents de buscar solucions, també si pogués fer quelcom, seria com si una minúscula formiga volgués reconstruir un formiguer destrossat només ella sola, vaja, impossible.

Ric, és l’avi que explica acudits, ell sí que és feliç, ara que hi penso ell devia viure una situació semblant a l’actualitat, va néixer a plena Guerra la única diferència és que ell va viure una Guerra i jo, tal com estan les coses l’estic apunt de viure.
Clar, li podria preguntar el perquè del cop d’estat, quins problemes hi havia, almenys sabré si caurà una guerra; si decidit, ho faig.
Tal com m’imaginava li canvien els ànims de cop, no vull que es preocupi , però crec que ell em pot dir si m’embolico massa o que vaig, per desgràcia, per bon camí. S’ajeu, es para sense dir res, i tots dos restem en silenci escoltant un pit-roig que xiula al bosc, el seu rostre em descriu que una guerra és fatal, inhumana, injusta i que no deixa més que mort per allà on passa. Per una vegada entenc el què va haver de patir l’avi. Em diu que no em preocupi, però veig que ho diu per calmar-me, li dic que si no vol pensar-hi no ho faci, i ell fa el cor fort i intenta descriure el què recorda .
Estic horroritzat, ha set com si descrivís l’actualitat, no pot ser; li dic que no m’ho crec, i ell em diu que també tem el pitjor encara que no ho sembli.
No!, no et vull perdre Catalunya; tu, el meu bressol , la meva pàtria, la meva llar per la qual he volgut lluitar i protestar i exigir però no ha servit de res. Volen robar-te, i volen cremar-te fins que només quedi cendra .
Entristeixo i se’m neguen els ulls, l’avi em diu que la valentia és el millor per combatre aquests dies de foscor, que no hem de caure en el pessimisme i que hem de creure en la nostra Terra encara que estiguem patint i encara que les coses vagin més maldades.
M’abraça i jo que no puc aguantar-me més: ploro; no només per por d’una guerra si no també de tristesa per la situació de la nostra Catalunya.
Pugem fins a dalt la muntanya des de la qual es veuen els Pirineus, la plana i si tens bona vista el mar i tot ja que fa un dia d’aquells clars sense un núvol trencant l’harmonia del blau el cel.

L’avi em diu que lluitarem i que vencerem i m’anima; és d’aquells moments que agafes aire i el teu cos s’omple de la més gran valentia i el més gran coratge
Sí, n’estic convençut Catalunya resisteix i resistirà perquè és la més gran i la més forta de totes les nacions.

---- No us penseu que és meu aquest escrit!!! No, no!! jajaj.. és d'en Sergi uuuooOO. Sí, sí... està molt bée!!----

2007-09-28T06:22:00.000-07:00

Busco unes notes que no sé on són...

Hi ha una música que podria explicar-te i que ara no trobo.

Hi ha una història que és la nostra que ja s'ha escrit,

hi ha un conte que parla de tu i que amb el temps has provat d'esborrar per fer veure que t'has fet gran.

Hi ha un secret,

hi ha un argument, tot el que fas té un motiu privat que sovint perds i que després intentes trobar entre músiques, converses, passejades durant nit o un poema, potser.

Hi ha dos minuts de cançó que et permetrien adormir-te per fi i d'una vegada per totes,

hi ha aquell so, aquell ritme,

hi ha aquell record necessari per no posar-te a plorar.

És l'estranya barreja entre el que has perdut i el secret que roman, entre el record d'una cançó i la música que no saps on és.

Sempre hi ha un secret amagat, una raó privada per tot.

Hi ha el moment, el punt, el precís instant on podràs esbossar un somriure i tot es farà més clar, i tots els camins més plans.

Hi ha el sentit, la cadència, nits màgiques i nits de pols, veus que t'apropen al cel i violins que poden fer-te volar.

Hi ha un conte que parla de tu, una cançó que s'ha escrit per a tu, una carta que era per a tu i que mai no es va enviar.

Hi ha una història, gestos infinits i poques paraules.

Hi ha traços, perfils, llocs on no has estat mai i que ja són teus.

Hi ha poemes i més poemes que estan fets per tu i que mai arribaràs a llegir. Però perduraran sempre escrits en aquell full on tantes llàgrimes s'hi ha deixat.

2007-09-28T05:26:00.000-07:00

Ja fa uns dies, pocs, que estic més contenta que de costum.

Surto de casa de bon humor, passejo amb un mig somriure, les coses que m'exasperen no ho fan tant i estimo molt més la gent que ja estimava....

Dormo bé, dolça rutina, i simplement sóc molt feliç.

I en moments de felicitat tendim massa sovint a buscar un motiu que els expliqui, que ens digui el perquè d'uns petits esclats d'eufòria que són sempre ridículs però molt especial. La felicitat sempre la trobem en aquelles petites coses, incinificants a vegades, però que ens alliveren de totes els mals pensaments i ens fan cridar eufòricament "sóc feliç"... També m'agradaria dir, com també cal advertir de l'estupidesa d'aquestes línies...

I bé, tot això és, també, gràcies a la tardor que ja es flaira als carrers, les fulles seques que amb el vent s'escolen als rebedors de les cases de Sant Joan, l'aire que sembla una mica més fresc, el jersei que ens farà il·lusió posar-nos. Jerseis, jerseis, totes les odes als jerseis enyoradíssims. Tot igual, al capdavall, però amb l'estació que ho fa més suau i bonic tot

I com diu l'Alba: la tardor ens deixa veure les coses més definidament^^ :)

Sigueu feliços!!!
Un petonet ;)

2007-09-26T05:37:00.000-07:00

Com m'agrada...
M’agrada despertar-me dins del meu llit, amb el nòrdic tapant-me fins al coll. M’agrada llevar-me a casa escoltant qualsevol cosa, fer-me una dutxa d’aquelles que et deixen com nova. M’agrada pensar-me la roba que m’he de posar per anar cap a classe. M’agrada fer-me l’esmorzar tot escoltant la ràdio. M’encanta el tallat pel matí. M’agrada sortir de casa quan ja no fa fred, i anar cap a la parada del bus. M'agrada escoltar música amb l'MP3. M’agrada pujar a l'atocar, i dir “Bon dia” al conductor cada vegada que li dono el tiquet. M’agrada mirar les cares de la gent de bon matí. M’agrada arribar a classe.
M’ha agradat haver viscut aquesta experiència, i m'ha encantat tot el què hi he conegut. M’agrada saber que encara em queda molts anys per estudiar...

M’agrada la meva vida.

Com m'agradaria...

2007-09-25T09:45:00.000-07:00

M’agradaria poder-te escriure quatre línies que diguessin el que sento.
M’agradaria deixar el que penso escrit en quatre paraules negres.
M’agradaria dir quatre frases que expressessin el que sento.
M’agradaria dir el que penso amb quatre paraules mal comptades.
M’agradaria deixar volar els meus somnis perquè busquessin el camí cap a la llibertat.
M’agradaria necessitar tan sols quatre gestos, per fer-te saber el que de veritat sento.
M’agradaria tenir un àngel que em digués cap on haig d’anar.
M’agradaria tenir una estrella que em puges guiar.

Voldria somiar amb somnis reals.
Voldria despertar cada dia amb l’escalfor del Sol entrant pels vidres.
Voldria cantar el que sento perquè escoltessis el que penso.

M’agradaria poder expressar-ho tot sense por al que pugui passar.
M’agradaria dir-te t’estimo, sense por a perdre’t. I sentint que és veritat, m'agradaria poder-te dir T'ESTIMO amb totes les lletres... però no és així...
M’agradaria cridar als quatre vents que estimo i que vull seguir estimant!

M'agradaria... M'agradaria tantes coses...

però sobretot...

M'agrada estimar.

Extret de "relats" però amb canvis meus :D

Perd un segon amb mi

2007-09-24T09:46:00.000-07:00

Em van deixar un comentari que hi havia aquest escrit, és maquíssim!! però m'agradaria saber de qui és...^^

Perd un segon amb mi.

Unes mans anònimes

unes mans desconegudes.

Mans que acaricien

unes mans que estimen.

Mans dels amics

unes mans que donen vida.

Tot són mans

però tant diferents.

Mans que escriuen

unes mans que aprenen.

Mans que aplaudeixen

unes mans que feliciten.

Tot són mans

però tant diferents.

Mans que tiren pedres

unes mans que fan guerra.

Mans que et toquen,

unes mans que s'allunyen

Tot són mans

però tant diferents.

Cada dia, tanco els ulls ben fort, per imaginar-te.

Acaricio amb suavitat l'aire, com si fóssin les teves mans... abraço els rajos del sol, com si del teu bell cos és tractés, beso el sol, pensant que són els teus llavis... dolços com la mel, suaus com la seda, ardents de passió.

Busco un món on el boig no sigui sempre l'altre, on pugui viure la diferència, on els humans no tinguin cos de persona.
Cerco un món on el viure sigui tans sols una broma que em permeti riure, on l'agenda no sigui per programar sinó per passar pàgina.

Busco un món on l'ànima no sigui un llamp que passi parpellejant i acumulant dies,on el ser o no ser sigui qualsevol petita cosa.

M'és igual si el cel és blau...

Busco un món que no m'ho ensenyi tot, ni m'ensenyi massa, només el suficient per desconèixer allò que tant desijo.

merci pel comentari ^^

sigues feliç!!!

2007-09-21T07:12:00.001-07:00

Ets real, espontani, divertit, alegre, senzill...i, sobretot, diferent. Diferent de tothom, diferent dels altres... m'entens i t'entenc.

Malgrat no saber gaire dels dos, ens intuïm.
No sé si ha set el destí o simplement altres factors, que ens ha portat a coneixe'ns però gràcies...
La meva obsessió per analitzar-ho tot m'ha portat a coneixe't des d'una altre perspectiva...

****I m'encanta****

.....///díFiciL d'ExpLicar///.....

2007-09-12T06:02:00.000-07:00

Ningú s'imagina com m'arribo a estimar el meu germà...
Especial :)

Pel meu cumple em va fer una postal feta per ell i deia:

"Hola Laia, felicitats, ja tens 16 anys. Espero que avui, el
dia del teu cumple t'ho passis també com puguis, avui per tu deu ser un dia molt important. Tingues amb compte que això només ho faràs un cop cada any o sigui que disfruta el màxim, ha, jo sempre t'estimaré, no ho dubtis mai."

Va ser un dels meus millors regals!!!!!!!!!

2007-09-12T05:03:00.000-07:00

Estic nostàlgica....

HORROOOORRRRRRRR!!!!!!!!!!

Torno ha estar altre vegada a la vida cotidiana... a la vida de l'estudiant!!!

Només fa un dia... i ja trobo a faltar l'estiu i sobretot la festa major... que ràpid ha passat! Ni te n'adones i pam, ja ha passat!

La festa major, simplement, fantàstica. Hem estat a tope!!!!

"Que nos quiten lo bailado" ehh!! jaja

vinga gent marxo que he de preparar la malata, me'n vaig cap a anglès!! :'(

Som persones

2007-09-07T05:27:00.000-07:00

Sí amic....

Per una simple rialla, per una cançó que ens hagi fet emocionar, per ser tan sols nosaltres mateixos, per creure que no estem sols, per entendre que tenim sentiments, per ensenyar que estimem i ens deixem estimar...

Perquè els somnis són mes fàcils de somiar, perquè les persones començarem a ser persones després de cridar "No volem etiquetes".

Tots pensem, caminem, estimem, cantem, ballem, potser de diferent manera, potser tenim diferents ideologies o creences, però darrere d’això, amic meu, som persones que lluitem per canviar, que volem estimar i ser estimats, darrere de l’etiqueta amb la que ens identifiquin podran trobar la frase màgica amb la que volem fer-nos veure.

Tan important és la seva religió? O del país d'on provingui?
Sentim-nos duna vegada per totes d’on vulguem però respectem als que no pensen com nosaltres, respectem als creients i que ells ho facin amb nosaltres.

No vull que dintre d’uns anys explicar contes als meus fills i veure com moren milers de nens en una guerra.
No vull que m’identifiquin com a catalana de forma despectiva, sóc d’on sóc, creure o no creure, però com tu amic sé somiar, sé parlar, sóc persona, darrere dels meus sentiments ideològics o religiosos només s’amaga una persona que des d’ara s’ho creu, i lluitarà per cridar als quatre vents el que pensa i estima.

Vols unir-te a viure?

Cosinitis

2007-09-06T00:33:00.000-07:00

L'Oriol... un altre cop per ell!!

Com amb tan poc temps pots arribar a estimar tan a una persona :D

Tinc... com es diria... "cosinitis".

Ja ho pots dir... em cau la baba quan parlo d'ell

Aquesta foto va ser el dissabte de festa major a Gombrèn, abans de sortir, l'Anna (tieta) em va dir per canviar-lo i jo no m'ho vaig pensar dos vegades... :D

Doncs, sí, aquesta és la primera vegada que canvio a l'Oriol jaja...

I com diu l'Andreu (tiet) d'aquí 15 anys em toca a mí... Cosa de tradició familiar, jaja, bé, tradició no, més aviat coincidència...

A mi em van tenir quan l'Andreu tenia 15 anys. Al cap de 15 anys, l'Andreu en té 30 i ha tingut l'Oriol i jo en aquest moment en tenia 15... o sigui que no es pot perdre la tradició!!!

Sigues feliç ;)

aixxx aixxx

2007-09-05T03:21:00.000-07:00

Preparats?

Llums, micròfons.... 3, 2, 1....

Acció!!!!

Què comença!!!

Estem a dos dies de festa major i aquest any la penso disfrutar igual o més que l'any passat. Necessito ballar, necessito parlar, necessito cridar :)

Sí, sí... Que aquesta festa major pot ser genial.

Divendres; l'entrevoltes ja està punt
Dissabte; el meu cumple...aixxx aixxx!!!
Diumenge; encara no ho sé, però festa segur!!
Dilluns; mmm... la nit del pijama?¿?¿

... Encara ens queda molt per disfrutar abans de tornar a la rutina de sempre :D

No m'agrada dir adéu...

2007-09-04T00:37:00.000-07:00

S'acaba l'estiu, desastre, i això vol dir que amb un petit somriure haurem de dir adéu a tot; a les tardes "espaxurrades" estirades a la piscina, als gelats que tantes calories ens van fer augmentar, a les hores i hores sense fer res en concret, a les xerrades i xerrades sense finalitat, a les nits jugant a cartes, a les visites nocturnes, a ca la Nati.... en fi, haurem de dir adéu a la bona vida i endinsant-nos altre vegada a la rutina!!

Es hora d'endreçar els pantalons curts, altre vegada, rere de l'armari, on quedaran plens de pols fins que torni l'estiu, de començar a treure els jerseis que tan odio, de canviar el gelat per una bona escudella calenta, de deixar de banda els còmics per treure els llibres que a la tapa si veu escrit "1r Batxillerat", de que et comenci a desaparèixer aquell morè que tan ha costat de que se't quedes a la pell i de tornar a quedar relativament blanquíssima...

Aquest any no tindré gaire temps per escriure, crec que mentre duri l'escola no escriure! Començo una nova etapa, el batxillerat de ciències, i per una part, tinc ganes de provar-ho però, per l'altra, fa por... A més, com que vaig suspendre el First, doncs aquest any m'hauré de ficar les piles perquè com EM DIC LAIA que aprovo... Encara que no ho veig tan segur.

Ens veiem a la tornada :D

P.D. Però encara em queda uns quants dies per escriure ;)

2007-09-03T01:21:00.000-07:00

Ales feixugues; camins inesgotats, sense sortida alguns, cels massa petits per tantes ales com ens queden per arribar tant i tant lluny com un voldria.

Tan de bo pugés dir ara, així de cop, amb una sola alenada, tot allò que s'amagava dintre la mirada que no sóc capaç de veure.

Sols escolto les seves veus, i somnio que tot segueix com ahir. Que jo sóc qui havia volgut ser, i que tinc allò que volia tenir.

Però les ales s'han empapat de la pluja de dies enrera; el cel m'ha enlluernat amb la pluja d'estels i ja no sóc capaç de mirar la lluna, la meva lluna, trista i apagada, s'ha amagat rera els núvols. I ara què? L'únic que queda és la tristor dels núvols, carregats de pluja que fan més trist i negre el dia...

Aquella olor de pintura, pesant i grisa, olor de nou, tot massa diferent...

Em manquen somriures, em manquen paraules per sentir que jo sóc jo; que tot el que és meu, segueix sent-ho, però no és així.

Enyoro les tardes d'estiu que passava junts i em continua sabent greu recordar-ho.
Enyoro aquelles llargues nits sense dormir, i sense pensar en res.
Enyoro l'olor d'aquell perfum; l'olor a cigarreta mal apagada, i a regust de cervesa.
Enyoro la soledat, i les nits de riure sense fer res en especial.
Enyoro pensar que són allà, com sempre; i que no hi són. Però que hi són bé... com sempre.

Trobo a faltar aquella part de mi que tan sols sóc capaç de recordar mirant les velles cartes que m'escrivia a mi mateixa d'amagat, mentre escoltava aquella cançó que encara sento cada cop que tanco els ulls.

T'imagines... Volarem rasant, sobre el mar; sobre el mar dels somnis, mentre el vent de mestral ens despentina, i les puntes dels dits acaricien la cresta de les onades... No necessito res més, ara mateix, per sentir que tot segueix com abans...

... Sempre tindré present tot el que va passar, en els moments bons i en els moments dolents, m'heu fet adonar de moltes coses, coses que mai m'havia parat a pensar. Us estimo molt!!!
----------------------------------------------------------------------------

... Ho sento molt Javi :(

Costa de creure :'(

Visites nocturnes

2007-08-30T02:18:00.000-07:00

Avui ja és l'últim dia de visites guiades noctures!! Ha estat una molt bona experiència... ja sabeu, si encara no hi heu anat avui és l'últim dia, o sigui, ha córrer ha comprar l'entrada :D

ens veiem

El començament d'una nova era... Això mai!

2007-08-30T00:51:00.000-07:00

M'he despertat i he obert la finestra amb l'esperança de trobar-me quelcom que desitjava.

El sol em feia brillar la cara i aquell airet calent em feia recordar que encara som a l'estiu...

L'esperança de lluitar pel que desitjo no la puc perdre... Tornaré a obrir aquella maleta on fa poc hi vaig guardar tots els meus objectius i i il•lusions i lluitaré per aconseguir-ho!!

Somriu a la vida, ella també ho farà.

Serà el començament d'una nova era... No, no! No m'agrada parlar de començaments perquè vol dir abandonar tot el teu passat, totes les teves experiències i abocar-te només en el teu futur... i això mai!! El meu passat; m'encanta... La vida en sí m'encanta... Només serà un canvi o simplement una evolució :D

Què queda...

2007-08-29T02:19:00.000-07:00

Què queda quan veus que mai ningú no et va dir que tot seria tan complicat?

I què, què queda quan la única cosa que vols és que el temps s'aturi i no haver de fer la següent passa, la que t'aparta dels teus objectius que tant havies perseguit?

Objectius trencat vessant de dintre les butxaques i caient a terra com gotes de pluja d'estiu, que ja no pots sostenir.

Matinades trencant el son irreverents i portant a la ment aquella pregunta de per què ha hagut de canviar tant tot si tu, la única cosa que volies, era seguir com sempre...

La realitat. Un dia et despertes, t'adones del què és, i que és just això, la realitat, tot el que en queda. I no, no penso parlar de fracàs. Perquè no em sento fracassada. Potser una mica fracassada, però també estafada. La vida m'ha estafat. El temps m'ha estafat. Que fàcil donar la culpa a tothom, però l'únic que ha passat és que jo mateixa m'he estafat.

I jo, sense saber cap on és que he de tirar. Sense saber què coi és el que he fer, mentre omplo les caixes de tots els records i il•lusions que un dia vaig desempaquetar. Queda sols alguna engruna que encara fa més trista la realitat. Sols la sensació d'estafa per no haver endevinat abans que era això el que et trobaries en descobrir que ja has fet tard per tornar enrera i fer el que hauria d'haver fet d'un bon principi.

I els objectius o somnis (com els hi vulguis dir), doncs guardats en una butxaca, al costat dels que es van perdent pel camí, resistint ben enganxat al fons de tot, per si, qui sap un dia, es poden permetre el luxe de tornar a sortir.

És hora d'acomiadar-se de tot allò que mai no he tingut... Però potser en un futur...

Quin tonteria, no us sembla?

Por a la soledat?

2007-08-28T00:12:00.000-07:00

Parlem de pors...

Por a la soledat.

Sí, a no tenir amb qui contar, en qui apropar-se, a qui abraçar, por.
No estic tan segura de la meva importància davant la gent com per no témer a això.

I ja no és por a la soledat, és por a sentir soledat.

A vegades, quant més rodejats de gent estem més sols ens sentim.
Potser que sigui perquè falta aquella persona... potser que sigui perquè aquella persona no et comprèn....
Potser que sentis perquè ningú et comprèn. Això és cert? En realitat, tan fa... et sents sol.

Jo a vegades em sento sola, però imagina que també ens ho busquem...
Sí, ens busquem la soledat no explicant que ens passa a la gent, per vergonya, per por, per creure que no els importa...
o que tu no importes als altres...

Però hi ha coses que consideres que ens les hem d'empassar sols, veritat?

Que sols i equivocats que estem...

Vull somiar...

2007-08-27T01:13:00.000-07:00

Vull somiar...

He tocat de peus a terra, he notat el tacte de les pedres i he sentit que una estranya força recorria tot el meu cos.

Per la finestra de l'avio, després de creuar els núvols de tempesta, m'esperava la lluna, i sabeu què? Em va somriure...Sí, em va somriure.
És genial descobrir que darrera la foscor, sempre hi és ella; només fa falta volar ben alt per descobrir-la, i poder-li guinyar l'ullet, i dir-li allò de "t'he robat!, què pensaves? què te m'escaparies?". I llavors veus com et torna el somrís. M'encanta.

Un cop a terra, la pluja em va banyar la cara, i em recordava que la rutina m'estava engolint un cop més. Però tan hi fa tornaré a buscar la meva lluna darrera els núvols grisos i compactes que han decidit emfosquir el poble. I ni tan sols em farà falta despegar els peus de terra! Sé que està allà, i que ens troba a faltar perquè no ens pot veure mentre duri aquesta pluja que tot ho fa més trist.

Feu-ho per mi. Mireu al cel, i veureu els estels que somriuen, i com la lluna ens envia la seva màgia, per trencar amb aquesta maleida soledat que avui em segresta...

Ens trobem aquesta nit sota la seva llum? Veniu a somiar en mi, que la nit és massa llarga per passar-la tota sola...

...

2007-08-22T03:31:00.000-07:00

Vaya merda tot plegat.... últimament és la paraula que més fem servir...

tens raó alba: "perquè quan comences a flotar va una onada i t'enfonsa i t'apreta per afogar-te?"... doncs la veritat és que no ho sé, però tot plegat és una merda.

Avui és un d'aquests dies que val més no llevar-te. No sé el que em passa però últimament no sóc jo...neccessito algu i no sé què, estic depriment i faig deprimir els altres i no deu ser gaire còmode conviure amb algú apagat...

A més, avui només de despertar-me, truca la senyora Carme per donar-me la gran noticia...." Laia has suspès el First", ja m'ho imaginava però quan t'ho diuen encara fot més però bé, això rai, intentar-ho l'any que ve.

Cartegem-nos

2007-08-20T11:35:00.000-07:00

Avui amb la Kàtia hem estat parlant de les cartes que ens enviavem abans, parlo del 1999. La meva va ser la primera i deia això:

Hola Katia:
Com estàs? Jo estic bé
És la primera carta que escric, estic nerviosa, hi no se com ho he de fer ni que posar.
El dia del casament m'ho vaig passa r molt bé, i em va fer molta ilusió conèixer una cosina llunyana de la mateixa edat que jo.
M'agraderia que m'escriguessis perquè no ens veurem gaire.

St. J. Abadesses, 3-9-99

Laia

I jo ara buscava la continuació però no la trobo. M'encanta remanar el passat :D

Festa a Ribes...uuOO

2007-08-20T11:24:00.000-07:00

Ja fa dies que no escric... som dilluns... els dies passen volant!!

El dissabte vam anar a festa major de Ribes amb l'Alba, va ser realment genial. Anàvem les dues soles però va ser l'òstia, mentre fèiem cua vam conèixer a uns de l'Escala (dos noies i tres noies), estaven ben bojos i vam estar tota la nit junts!! Al concert dels Pets va ser emotiu :D però vam acavar fetes un fàstic.... cridant, ballant, saltant, fent el capullo, repartint quesitos o tirant-los, suant, cridant més fort xD.... uuooo i per acavar quan sortíem del pavelló ens trobem en Monràs, jo que estava ben feliç m'hi vaig ficar a xerrar com si el coneixes de tota la vida... vaya parell

2007-08-16T02:52:00.000-07:00

Ahir va ser el segon dia de visites... I vaig disfrutar com mai!! M'encanta!!

La tensió, els nervis dels últims cinc minuts perquè falta un vestit o no s'ha tallat la coca... o qualsevol parida.... I després arriba el moment...^^

Ahir vaig tenir la companyia d'en Joan (el Compte Arnau), és tot un personatge, això del teatre ho porta a la sang. Felicitats per paper d'ahir!! :D

Em va encantar acabar el dia estirats al pont, parlant i mirant les estrelles :D

Torno a Sant Joan

2007-08-11T10:51:00.000-07:00

Ja torno a ser aquí. Tinc ganes d'escriure, hi ha moltes coses a explicar però la falta de temps no em deixa fer-ho.
Després de desconnectar uns quants dies torno a ser a Sant Joan amb moltes ganes de fer coses i no quedar-me ni un minut a casa :)

He estat a Itàlia (Lago di Garda i Venècia), realment genial... Colors, llums, foscor, nits, parelles, amor, imaginació, tranquil·litat, turistes, temps per pensar, temps per imaginar o la imaginació és el que m'ha portat allà... Però també tenia ganes de tornar aquí per estar amb la meva gent...

Ja tornem a ser totes aquí!!!!!!!!!!! :)

Us adjunto una foto que vaig fer de tornada, en una àrea de serveis. Em va fer molta gràcia, vaig riure molt! Si us hi fixeu la línia del terra és de color rosa! I l'escrit.... "ladies parking"

Metamorfosifiquem!

2007-07-26T06:02:00.000-07:00

Sense ni tan sols poder-ho evitar, el pas del temps i la suma d’experiències fan canviar la nostra percepció de la vida.
Ens convertim en persones diferents, amb inquietuds diferents o contradictòries, correm nous riscos, busquem noves maneres de satisfer la felicitat, noves experiències.
Si et pares a pensar, som com una papallona, l’insecte que més metamorfosis protagonitza. De l’ou en neix una eruga peluda que amb el temps s’embolcalla en un fil de seda blanc i forma la crisàlide. I després de setmanes o mesos de quedar-se immòbil, apareix la papallona.
La nostra vida està plena de canvis tan radicals (sense tenir res a veure amb el programa d'Antena "Canvio radical" jaja) com els de la papallona.
Cada etapa és independent però sense les altres no es completaria el cicle. No obstant, els canvis acostumen a espantar. Fan por, ja que un canvi vol dir abandonar una manera de fer, uns costums... però formen part de la vida i són enriquidors. :)

Díficil...

2007-07-26T05:09:00.000-07:00

Díficil... la gent t'avisa, t'explica el què veu!
però tu estàs ensegada, creus que la coneixes massa, fins que al final veus que tot el que tu havies arribat a creure s'ha esfumat.

Veus coses que no t'agraden, comportament absurds, xerrades sense finalitat.... Comences a pensar i veus que t'estàs tancant portes només perquè ella vol ser així, de la seva manera.

Ha de canviar... però com? Ella li està bé ser com és, no s'adona que les conseqüències ja estan arribant.

Això no ho dic per fotret, només ho dic perquè t'estimo, perquè em preocupo per tu i perquè no vull que tot acabi com estic veient

L'oriol!! :)

2007-07-24T06:16:00.000-07:00

Ja tinc un cosinet!!!! El primer cosí :)

Després de molt esperar, l'Oriol ja ha sortit!! És una monada, m'encanta.

El divendres el vaig anar a veure i li vaig fer unes quantes fotos amb el mòbil, és precios!!!

L'amor.... Què és l'amor?????

2007-07-23T06:57:00.000-07:00

L'amor... Què és l'amor?

Una sensació del tot extranya, costa d'explicar però la sents i no la pots amagar.

Sensacions que oscil·len en la pell en un vaivé d'escalfors... A vegades sense poder-ho definir. És del tot estrany, omple l'ésser humà de vitalitat i optimisme i el deposita tremolós sobre terra ferma... Aleshores, de cap a peus et sents compacte, i saltes trepitjant fort i movent tot el cos, com boig.. Perquè l'amor és foll, t'apropa amb desconeguda tendresa a la felicitat amb un altre ésser lliure... I de cop i volta, tens ganes d'apretar fort les mans, encongir els músculs i riure sense parar.

Amb l'amor, fas un pas cap a una sensibilitat major; t'encises de viure sense concretar què és viure; i cada dia és un nou dia...

Estàs enamorat d'una persona la presència de la qual t'omple i et reomple, i encara que sense paraules, t'arrenca un somrís als llavis i una rialla explosiva que es dissol poc a poc en l'interior, com una onada transitòria...

En l'amor, res es converteix en quelcom que no sigui ...El vent fort no és brisola, ni l'agre és dolç, ni l'espart és cotó... Però tot és diferent

I res s'acaba amb l'amor! Perquè el misteri d'estimar és el misteri de la vida mateixa...

Estima i deixat estimar!!

Hi va haver un moment...

2007-07-23T05:46:00.000-07:00

Resulta que la vida sempre ens sorprèn agradablement :) no us sembla? vaja, almenys a la llarga!!!

HI VA HAVER UN MOMENT....

...en el que creies que la tristesa seria eterna; però vas tornar a sorprendre't rient sense parar.

...en el que vas deixar de creure en l'amor;i després va parèixer aquella persona que no pots deixar d'estimar

...en el que l'amistat semblava no existir;i vas conèixer aquest amic que et fa riure i plorar, en els millors i en els pitjors moments.

...en el que estaves segur que la comunicació amb algú s'havia perdut i vas ser llavors quan el carter va trucar la porta

...en el que una discussió prometia ser eterna;i sense deixar-te ni tan sols temps per entristir-te va acabar amb una abraçada

...en el que un examen et semblava impossible de passar; i avui és un examen més.

...en el que vas sentir que no podries fer alguna cosa i avui et sorprens a tu mateix fent-ho.

...en el que creies que ningú podia entendre't; i et vas quedar boca badat mentre algú semblava llegir-te el cor.

Així com hi ha va haver moments en que la vida et va canviar en un instant, mai oblidis que hi haurà moments que allò impossible es farà realitat.

"tot el que passa, passa per alguna raó", no et sembla?

Gran escriptor

2007-07-19T05:50:00.000-07:00

GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER

XVII

Hoy la tierra y los cielos me sonríen;

hoy llega al fondo de mi alma el sol;

hoy la he visto...,

la he visto y me ha mirado...

XXI

<<¿Qué es poesía?>>, dices mientras clavas

en mi pupila tu pupila azul.

<<¿Qué es poesía?, ¿Y tú me lo preguntas?

Poesía... eres tú.>>

XXIII

Por una mirada un mundo;

por una sonrisa, un cielo,

por un beso...,¡yo no sé

qué te diera por un beso!

XXXVI

Los suspiros son aire y van al aire.

Las lágrimas son agua y van al mar.

Dime, mujer: cuando el amor se olvida,

¿Sabes tú donde va?

Un gran dia...

2007-07-18T06:00:00.000-07:00

Demà quan em desperti, agafaré del calaixet la rialla que tinc guardada, posaré primer el peu dreta terra per aixecar-me, em trauré el trist pijama de l’angoixa, em vestiré amb la camisa d’alegria i els pantalons d’esperança, esmorzaré llet dolça amb goig, sortiré al balcó a saludar el poble amb orgull que comencem un gran dia, em posaré l’abric d’optimisme, agafaré la bossa de la simpatiai hi posaré les ulleres de color rosa i sortiré al carrer a cercar el camí de la bona sort.

Tantes coses...

2007-07-16T05:17:00.000-07:00

Hi ha cançons fetes per a navegar per les canonades oxidades de les cases, per a desgastar el vell àlbum de fotos o per a ser escrites en tovallons de bar de carretera.

Hi ha moments creats per a somiar, per a cremar records amb olor amarg, per a desarmar les peces d'un puzzle o elevar castells a la sorra.

Hi ha escenes que desitjaries haver viscut en la teva vida. I altres que tot just les sents arribar, tanques els ulls perquè passin, ràpid, per a fer-te la despistada i evitar un major contacte...

Hi ha escenes en les quals un se sent còmode, encara que no hagin arribat, però si trop com si ja hagués passat.

I és que hi ha tantes coses…

Matalassos sense nom i grata companyia,
Llençols que acaricien pells alienes,
Coixins carregats de pensaments nocturns, còmplices… plens de secrets.
Finestres al mur de maó, a l'olor a sal, al verd més cridaner,
Ponts que creuen, uns altres que esperen a l'altre costat,
Trucades perdudes, telèfons sense despenjar,
Paraules a l'aire, missatges per desxifrar.
Fosc i clar, parell o imparell, causalitat i casualitat.
Desitjos difícils de frenar al peu d'un portal mullat,
Pells eriçades amb cada floc de neu,
Mentides i veritats donant forma a una vida.
Tot el que hi ha… el que puc veure…

I un nom pintat a cada part d'un mateix llibre…

Sección femenina...

2007-07-13T06:11:00.000-07:00

Fa dies que tenia la idea de penjar aquest text al blog, va arribar a les meves mans a través del correu... Tracta d'un text anomenat "Sección femenina" dedicada a la dona (durant el franquisme), pertany al llibre "Economía doméstica" de 1958, així doncs, es considerava un llibre de text de preparació pels alumnes entre 16-18 anys.

Res més... aquí us el deixo, opineu vosaltres mateixos...

"Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito.

Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.

Prepárate: retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.

Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparte por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa.

Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador.

Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos.

Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estress, y sus necesidades reales.

Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara.

Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.

Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres.

Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana.

Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con talante positivo.

Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño.

Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.

En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad.

Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes.

Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello.

Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte."

Quina és la vostra opinió? Fixeu-vos en l'any.. tampoc ha passat tan de temps!!

més o menys? poc o molt?

2007-07-13T05:09:00.000-07:00

"Depende del cristal con el que miras
Todo es horrible o terriblemente bello.
No fue bueno pero fue lo mejor todo casi todo salio de otra manera."

E. Bunbury

( Perquè el vas sempre pot estar mig ple o mig buit... depèn de com ho vulguis mirar... I tu, com ho veus?)

Allargem la llista!!

2007-07-12T12:04:00.000-07:00

Tercer dia consecutiu que ens quedem jo i l'alba soless!!

Avui... per canviar de rotina, hem estat descobrint les curiositat del nostre poble... i soles ens hem estat partint el "cul". Quan hagi passat les fotos les fico... :)

I com es suposa hi ha hagut més PEQSC ( encara no ho havia explicat; això vol dir: Paraules Extranyes Que Surten Del Cor). Les d'avui
senserio?senserio!
carrertorrasaltant
boligrafus
laportamagicadel'oriol!
haviemvenitalguncop?
lamevatretradretab, i la teva?
emtapolesvergonyes!
delportaldegudament
(així simplement no tenen gaire gràcia, però en les nostres circumstàncies si!! jaja)

Demà ficaré les fotos!! ;)

Natt...

2007-07-12T05:53:00.000-07:00

Avui per la noia més enamoradissa del món... perquè estima i es fa estimar!!! Perquè avui no s'havia que ficar i he tret aquesta foto amb aquest escrit del seu fotolog (amb el seu permís).

Perquè sempre fa escrits maquíssims i perquè està bojament enamorada!!!

l'escrit de la foto diu:

Sense despedir-te vas marxar..

sola hem vas deixar..

amb un record difícil d'oblidar..

Et somio, et desitjo..

has marxat i no ser on has anat..

m'has oblidat? m'has estimat?

som dilluns.. penso amb tu..

te vist? Sí! Ets tu!

Dream... per tu!!

m'encanta...^^

2007-07-11T05:45:00.000-07:00

Avui et dedico aquesta entrada perquè ets genial!!!

m'encanta veuret riure,
m'encanta passejar per Ripoll tu i jo soles, fent voltes i més voltes, entrant a les botiges i sentir la presió de les dependentes jaja...dient alguna mentida piadosa, buscar i buscar...
m'encanta fer el pena sense important-se l'opinió de l'altre gent, fent voltes i xerrant. Rient com dues desesparades... perquè ets tu!!
perquè el teu nom ho diu tot, Alba!! jaja i perquè ahir va ser genial! necessitava un dia com aquell, enserio! perquè últimament la cosa no està del tot fina :)

paraules mal interpretades o mal dites; intentant expressar una altra cosa...:

po'lla'mateix
foll'amb'ella
xaxipirulijuanpelotillas
lifaculmaria
quèésunamaduixa
hihatampax
unpetofinsdema ((nnooo....quin mal!! tan llarg??))
jaticaltrenpujan (noooo)
sticespantatpel de dema ((tamposeratanlleig...no?))
testimu "mu"(pro qui és la mu??xDD)
cachotassa? (resulta que el noi es diu cacho... voler dir cacho, tassa?)
acabodeplegarunatardadura (però, com es plega una tarda?)
alguna vegada hem posat `la pota...pero no passa resssss...
no ens enganxem a les mentides!!...quin vicii!!!

Inocencia...

2007-07-10T05:04:00.000-07:00

La inocencia...

Crec que mai s'acava perdent del tot... jo sóc del tot inocent i això m'agrada!! I m'agrada la gent inocent i especial i diferent... jaja

La inocencia fa especial a la gent i alhora divertida.

“Llegará un momento en que creas que todo ha terminado. Ese será el principio.
…Toda una vida repleta de ciclos que empiezan y acaban de forma continuada… En este momento una nueva etapa de mi vida ha comenzado, y por ese motivo hoy cuelgo mi vestido para llegar desnuda a este “Principio”, a este rincón que aún se encuentra vacío, pero que espero llenar con pequeños trocitos mios que os hagan sentir cómodos.
Si hay algo que últimamente me hace sentirme viva, es vivir rodeada de miradas inocentes llenas de luz… y es precisamente eso lo que me hace sacar aún más fuerza para luchar por mantener en mí, algo de aquella niña que una vez enroscaba su dedo en un mechón de pelo…"

¿Hay algo más puro que la mirada de un niño?

I tu, què t'enduries a una illa deserta?

2007-07-09T05:24:00.000-07:00

La por a la soledat. La por a no tenir res al costat. La por a estar sol al món.

I tu, què t’enduries a una illa deserta? Us ho heu preguntat mai?

La pregunta comporta moltes respostes:

La primera, que només respondria gent atípica, seria: Un vehicle aquàtic amb combustible per a recórrer tots els quilòmetres necessaris.

La segona, la que respondria la majoria de gent, seria més filosòfica. No hi ha una sola resposta sinó que n’hi ha moltes. Aquí es veuria la personalitat de la gent. Uns s’endurien provisions, els altres gent per no estar sol, els altres un llibre, un telèfon, un ordinador, paper i llapis...

En realitat, el que ens enduríem és el que més desitgem en el fons del nostre cor.

I tu, que t’enduries?

Bola de Drac

2007-07-08T11:39:00.001-07:00

((Bola de Drac)) M'encanta la lletra de la canço!! Segur que a tots us porta bons records... xDDD

Sempre, em sento atret el teu somriure, i pel teu cor que m'ilumina, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, dona'm la mà... Quant et vaig conèixer, vaig recordar imatges, que guardava dins el cor des de que era petit, vols ballar, amb mi, en aquest difícil camí, de llum i ombra encara m'estimes, vols que continuem el viatge junts, a vegades vull mirar enrera a vegades vull mirar, cap a una altra banda, però lluitaré amb amor, coratge i orgull... Sempre, em sento atret el teu sormiure, que és un racó inmenç d'esperança, en aquest univers, tots busquem l'eternitat... Encara, que faci veure que no m'importes, la veritat és que t'estimo molt, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, et dono la mà.