Després de l'arriba d'Itàlia

He tornat de Itàliaa!!
Bellissimoo!!!!!!!!! Ha set una passada. Anar de viatge amb els amics és el milloor
A més, gent que feia 4 anys que anavem juntes i tampoc era el que xerressim, simplement perquè ens coneixim poc, doncs, aquests dies, com que estàs tantes hores amb tots, m'he fet amb gent que la veritat tenia una altre visio seva i són totalment diferents....veus que les persones no és poden jutjar a primera vista.

Tan de nit com de dia, 100%. Em van dir que no s'oblidaria el viatge de final de curs i és veritat, juas...brutal!!!

I ara festa majorr

Estic un pelin adormida però d'aquí uns dies escriure més detalladament del viatge i de festa major!!!!!!!

Ciaooo!!!

soMnisEntreBoiRes

Tinc ganes de despertar-me de bon matí i sentir l'aire pur de les muntanyes, endinsar-me a l'infinit i desaparèixer per instants. Intentar volar per tocar els ocells i veure-ho tot des de dalt, sense cap preocupació, simplement ser lliure. Lliure i feliç.
M'agrada somiar coses que són irreals però que tenen algu que et fa somriure i no dir que, simplement, ha estat un somni.
Somiar és genial, tot és per tu. Deixa volar la teva imaginació, arribaràs a indrets on l'ésser humà mai ha abastat.

((SoMnisEntReBoiRes))

La màgica nit de Sant Joan

(Avui per la revista de l'Esplai buscavem informació de la nit de Sant Joan i hem trobat una llegenda que m'encantat)

La màgica nit de Sant Joan té una llegenda gairebé unànime a tot el món. Durant aquesta nit les "portes" que comuniquen amb el Més Enllà s'obren. Així, durant aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. S'alliberen de les seves presons a princeses i reines mores que estaven presoneres víctimes d'alguna bruixeria o malefici. Dones d'aigua, follets i altres éssers màgics aprofiten aquesta nit per donar un tomb i poder ser vistos per l'ull humà. El dimoni també aprofita per passejar-nos pel nostre món. Les plantes verinoses perden les seves propietats perjudicials. En canvi, les herbes guaridores centupliquen les seves virtuts. Aquesta nit, els tresors guardats a les entranyes de la Terra surten a l'exterior perquè algun pobre mortal deixi, almenys, de ser pobre. La rosada que cau en aquesta màgica matinada cura 101 malalties i fa més bell i jove a aquell que s'impregni tot el cos. Resumint. Durant aquesta nit s'obre la porta que ens introdueix al coneixement del futur i a les dimensions màgiques de la realitat.

Els amics

Hi ha moments a la vida en què trobes a faltar tant a algunes persones, que voldries treure-les dels teus somnis i abraçar-les. Somia el que vulguis somiar, vés on vulguis anar, sigues el que vulguis ser, perquè només tens una vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer. Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç. Posa't sempre a la pell d'altres persones, si sents que et fa mal, probablement també n'hi farà a aquella persona. La majoria de la gent feliç no necessàriament té el millor de cada cosa, ells només agafen el millor de les coses que apareixen al llarg del seu camí. La felicitat existeix per aquells que ploren, aquells que els fa mal, aquells que han buscat, aquells que s'han entrebancat, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides. La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima.
Viu la teva vida de tal manera que quan moris siguis tu el que rius i els altres els que plorin.

Les paraules ho arriclen tot

Feiem temps que necessitava parlar amb ella i avui ho he fet!! Totes dues pensavem el mateix.
No hi ha res millor que les paraules.

****Punt final, solucionat****:)

Dia per pensar i menjar-me el coco

tinc ganes de plorar...

són aquelles ganes tontes que t'agafen de cop i et fan analitzar una mica la teva vida i tot el que et passa i és aleshores quan comences a veure que tot és una merda i comences a sentir-te culpable per les teves actituds i accions que has fet però que ja no les pots arreglar perquè simplement formen part del passat.

És com si veiés tots els meus somnis a l'horitzó, un horitzó al que no hi podré arribar mai i sempre estaré caminant i caminant per arribar-hi, però el camí serà etern i absurd.

Sento que em perdo massa coses, que no estic fent el que m'agrada i que no m'atreveixo a canviar-ho. Ho analitzo tot massa, analitzo les coses per tots els angles i no em llenço fins que n'estic del tot convençuda i a vegades penso que hauria de canviar de sistema...sento que no serveixen de res tots els esforços que faig cada dia per tirar els meus somnis en endavant, veig un futur borrós i la meva vida diferent... i si no ho aconsegueixo? no és això el que vull...em sento cansada... cansada d'insistir-hi perquè potser no és per a mi això que vull tant!veig que els dies passen i que això és tot un compte enrera i jo no estic accelerant...

Em sembla que me'n vaig a estirar una mica per avui ja he pensat massa en tot. Perdoneu el rotllo, no era la meva intenció