Dia per pensar i menjar-me el coco

tinc ganes de plorar...

són aquelles ganes tontes que t'agafen de cop i et fan analitzar una mica la teva vida i tot el que et passa i és aleshores quan comences a veure que tot és una merda i comences a sentir-te culpable per les teves actituds i accions que has fet però que ja no les pots arreglar perquè simplement formen part del passat.

És com si veiés tots els meus somnis a l'horitzó, un horitzó al que no hi podré arribar mai i sempre estaré caminant i caminant per arribar-hi, però el camí serà etern i absurd.

Sento que em perdo massa coses, que no estic fent el que m'agrada i que no m'atreveixo a canviar-ho. Ho analitzo tot massa, analitzo les coses per tots els angles i no em llenço fins que n'estic del tot convençuda i a vegades penso que hauria de canviar de sistema...sento que no serveixen de res tots els esforços que faig cada dia per tirar els meus somnis en endavant, veig un futur borrós i la meva vida diferent... i si no ho aconsegueixo? no és això el que vull...em sento cansada... cansada d'insistir-hi perquè potser no és per a mi això que vull tant!veig que els dies passen i que això és tot un compte enrera i jo no estic accelerant...

Em sembla que me'n vaig a estirar una mica per avui ja he pensat massa en tot. Perdoneu el rotllo, no era la meva intenció