dilluns, 4 de febrer del 2008

26 de generrr

Núria
Va ser un dia que costarà oblidar, en serio.
T'estimo molt però molt...
Cada dia, cada hora, cada moment que passo amb tu és impossible d'oblidar
Fas que tot tingui el seu punt d'especial

Una por abstracte... (II)

Em vas dir que el continues i aquí al tens...^^

Aquella por la tenia massa presionada, però va aconseguir sortir d'aquell pou i tornar a mirar endavant.
Per fi va obrir els ulls i va veure la realitat que l'envoltava

Volia continuar aquella història que la feia somriure cada moment més intensament.
Volia passar més dies, més hores només mirant-lo
Volia tornar a sentir els seus llavis suaus quan tocaven la seva boca.
Volia tornar a parlar hores, minuts i segons amb ell per telèfon.
Volia veure el seu somriure i els seus ulls a brillar
Volia sentir el seu olor, mentre recordava tot el que havien passat i tot el què podien passar junts...


Volia tantes coses...
Que només amb ell serien realitat.


L'estimava.


Al powerpoint està molt millor però l'havia de continuar no?
Els anys passen...
Passen ràpid, sense adonar-te'n.
Et fas gran...

I recordes aquell temps...

Quan les decisions importants es prenien mitjançant " Pito, pito colorito..."
Les coses s'arreglaven amb un simple..." No ha valgut, tornem a començar"
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No ho tornaré a fer"
Tenir molts diners significava poder-te comprar un gelat.
Construir una muntanya de sorra volia dir està tota una tarda entretinguts feliçment

Quan enfadar-se era un "Ja no t'estic"
Sempre descobries les teves habilitats a causa d'un "A que no fas això?", ens encantava jugar amb foc.

Quan deien "Files!!!!" i es cridava "Últim tonto" i tots anàvem corrent, fins que el cor ens bategava més no poder, tan sols per no arribar a ser últim.
La major desil·lusió era que els pares et castiguessin.
Mai faltaven els sorprenents regals, dels reis Mags, el tió... que tots tan ens feien tornar bojos.

I... totes aquestes coses ens feien feliços. No necessitàvem res més... una pilota, una corda i tres amics...

Et faràs gran però mai perdis la innocència que tan nena et fa.


(Aquest text l'hauria d'haver penjat fa molt... però últimament no trobo el moment...)

Felicitats