dilluns, 4 de febrer del 2008

Una por abstracte... (II)

Em vas dir que el continues i aquí al tens...^^

Aquella por la tenia massa presionada, però va aconseguir sortir d'aquell pou i tornar a mirar endavant.
Per fi va obrir els ulls i va veure la realitat que l'envoltava

Volia continuar aquella història que la feia somriure cada moment més intensament.
Volia passar més dies, més hores només mirant-lo
Volia tornar a sentir els seus llavis suaus quan tocaven la seva boca.
Volia tornar a parlar hores, minuts i segons amb ell per telèfon.
Volia veure el seu somriure i els seus ulls a brillar
Volia sentir el seu olor, mentre recordava tot el que havien passat i tot el què podien passar junts...


Volia tantes coses...
Que només amb ell serien realitat.


L'estimava.


Al powerpoint està molt millor però l'havia de continuar no?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sempre m'he preguntat, com pot ser que hi hagi algu capas de fer-me sentir com em sento ara... com pot ser que una noia com tu em faci parar boig! és que.. per descriure el que em passa he de dir que és abstracte, extrany, però a la vegada no pot ser més agradalbe del que ja és! És alucinant, una sensació d'alegria em recorre tot el cos! Somio, penso, desitjo, enyoro, busco, ric, ploro, unicament amb tu i per tu... de veritat, nose com ho fas però mai m'havia sentit al paradis, i ara ja he pujat més amunt i tot! (suposant k el paradis esta amunt Xd) Sols, una cosa més que a vegades em faig pesat ;)

T'ESTIMO LAIA