dissabte, 17 de maig del 2008

I seré padrinaaaaaaa


Durant la festa major de Gombrèn, en Ferran, amb una cara de felicitat, ballant un balaç amb l'Oriol. Aquí l'Oriol debia tenir uns dos mesos i pel seu aniversari el batejant i SeRé la PaDrInAaA :D

dimarts, 13 de maig del 2008

Empezar de zero...


Y quiero olvidar todo y empezar de zero
y puedo?

Necessito borrar-ho tot,

necessito començar de zero...

Però no puc... Noto que estic parent entre parent, sense mobilitat i vull sortir d'una vegada per totes.

Les mans em tremolen, necessito abraçar-te però és que no estic bé. No sé ni el què de veritat necessito...

dimarts, 6 de maig del 2008

Pel meu peix que mai ha set meu


Avui li fem un memorial al peix negre, alies "negre cabron", el qual va perdurar durant una trajectòria molt curta a casa meva, llavors va iniciar un nou trajecte a casa de la víctima d'assassí, Marta :D i el dia de la seva mort, 5 de maig de 2008, si no vaig errada, va començar una nova vida clavegueres avall...
Esperem que siguis a on siguis, puguis trobar la felicitat xD


Amb molt carinyo!

dilluns, 5 de maig del 2008

Segments d'amor ^^


Uns punts suspensius

Fer-te gran té moltes coses bones. No obstant, comences a descobrir que la vida o, més ben dit, les persones ja no són aquelles amb les que jugaves a futbol o a nines i et discuties per qualsevol ximpleria, et barallaves, però al cap de deu minuts ja tornaves a estar rient i jugant. Però ara hi ha accions, fets... que et saben greu, que et fan mal i et sents impotent. En aquestes situacions és com normalment ens sentim, del tot Impotents, potser perquè encara ens falten moltes patacades per poder madurar del tot i poder controlar llavors la situació o ja veure-ho diferent.
Però ara és quan et regalimen les llàgrimes pels ulls d'impotència incontrolables o, potser et sents defraudat per qui et senties més protegit. I llavors, em pregunto: tot el què havia donat, el què havíem passat, el què havíem compartit... s'ha d'acabar d'aquesta forma.
Suposo que arriba un punt en que la gota bassa el got. I llavors explotes, t'expresses: potser en aquell moment no és res més que una ximpleria però és la ximpleria que fa basar el got.

< Tan que creia coneixe't i tan poc que et conec >