dimarts, 6 de maig del 2008

Pel meu peix que mai ha set meu


Avui li fem un memorial al peix negre, alies "negre cabron", el qual va perdurar durant una trajectòria molt curta a casa meva, llavors va iniciar un nou trajecte a casa de la víctima d'assassí, Marta :D i el dia de la seva mort, 5 de maig de 2008, si no vaig errada, va començar una nova vida clavegueres avall...
Esperem que siguis a on siguis, puguis trobar la felicitat xD


Amb molt carinyo!

2 comentaris:

laiaa^^ ha dit...

Hahaaa... bé, això de víctima d'assassina en bon rotllo, perquè crec que has set una bona cuidadora de peixos!! :D
tot i que de moment, jo aposto pqe no tinguis xicot, ja que (com ho diu la dita?): si un peix et dura més d'un any, llavors ja podràs començar una relació amorosa (no és ben bé així però.... s'assembla)

jajaj
apassaiuu

marta ha dit...

jajajaja!!

ai laia q m'emociono, i que n'era d maco ell eeh! si sempre senvan els millors.... m'ha agradat molt q li dediqessis tot un detall x part teva..

x cert assassina no soc eh! li vaig estalvia patiment

petoooo, ens veiem divendres ;)