m'encanta

M'encanta mirar la pluja des de la meva habitació,
m'encanta escoltar els sorolls,
m'encanta perdem per llocs desconeguts,
m'encanta riure,
m'encanta veure riure els altres,
m'encanta ajudar
i que m'ajudin,
m'encanta que mentre camino m'enganxi la pluja
i veure com els altres corren seguint el seu trajecte,
m'encanta despertar i veure que començo un dia nou.
M'encanta tot el que és diferent...

Solucionat?

Suposu que com tot, les coses van canviant!!
Avui perfecte, tot solucionat; o si més no ara per ara. Carpe diem, si ha d'arribar que arrribi però de moment feliç... :)

la vida

S'han d'omplir els anys de vida, i no la vida d'anys

una petita confessió

Avui m'agradari confessar una cosa que només ho he explicat a gent més directa. És una tonteria però ho tinc molt guardat....

Jo sóc molt catalanista, del barça, m'agrada obrint pas, lax'n'busto i tot aquest món però tinc una petita diferència.... que m'encanta en bustamante....ups! jaja. És molt vergonyos dir-ho però sí, m'agrada en bustamante... Ara potser no tinc tanta afició a ells però algun any enrerra era una gran fan...

A la meva habitació hi tinc pòsters del barça, l'estada, l'himne dels segadors.... penjat però abans entre totes aquestes multituds hi tenia un pòster d'en bustamentn ups... Però la Nevià, me'l va fer treure, perquè segons ella no quedava bé entre el mig de tanta cosa catalana.... Ara me n'adono i és veritat que no quedava bé però és que en bustamente... ajjajaja

****Perdoneu la interrupció....****

XD

....

Intentar ser una persona que no sóc.... Intentar fer veure que estic bé.... ppfff....No pucc!!
Com puc arreglar una cosa que no té solució?? Demanat perdo?? ja ho he fet però no em serveix de res.... Quan la cages, ben cagada està.... Però si pots arribar a perjudicar als altres??

No puc!!!! :(

Intentar ser....intentar i intentar però no...

Renéixer al matí

Hi ha dies excel·lents, bons i regulars. També n'hi ha de francament dolents. Però aquesta és la màgia de llevar-nos cada matí: no sabem què ens depara, què ens tocarà viure. No és excitant?
Avui tenim l'oportunitat de renéixer. Començaràs de zero: pots corregir errors i iniciar nous projectes. No saps què passarà, però ets un dia més avi. L'ahir ja no existeix, el demà potser no arriba mai. La qüestió és: com puc viure intensament aquest dia, que és l'únic que tinc?
La felicitat es ven en envasos individuals, dia a dia. Ets tan bo com el que puguis fer avui, tan feliç com siguis capaç de gaudir ara. Oblida allò que va passar ahir i abans-d'ahir, ja no hi ha remei. No et preocupis pel que pugui venir demà.
El dia d'avui és tot el que tens a les teves mans per ser feliç. Aprofita'l, modela'l, fes-lo lluitar. En el sol hi ha temps per a moltes coses agradables. Decideix l'argument de la teva nova existència, allò que vols ser avui.
El nostre món reneix dia a dia. I tu, estàs preparat per renéixer?
----Aquest és un fragment tret del llibre "Felicitat.com". Us el recomano----

La verdadera història de St. Jordi

El dilluns va ser Sant Jordi (és una de les festes més boniques....però nosaltres a cole, sense festa, però la veritat és com si no haguéssim fet res: jocs florals, concert...)
Retornant al tema Sant Jordi, m'agradaria explicar la verdadera història de Sant Jordi, segons els dibuixos d'en Joan i l'adaptació meva
- Hi havia una vegada un drac molt sentimental, pobret, que és menjava les doncelles, un dia li va tocar la princesa...El rei desasperat cridà a Sant JOrdi però ell estava a Marroc i quan va arribar el drac ja s'havia menjat la princesa ja només va trobar la seva calabera.... I va plorar i plorar...però sense rastre del drac i només amb la calabera de la princesa...
Però ara tornem endarrera, mentres St. Jordi venia, el drac, el molt llest, en realitat no sé la va menjar si no que abans de menjar-se-la li va fer un petó i es va convertir en un drac...i els dos es van enamorar i van fugir abans que arribes Sant Jordi....
Però, una petita pregunta, doncs de qui era la calabera?? Això mai ho hem sapigut i ara aquesta calabera busca qui és ella en realitat i fins que no ho trobi no deixarà de matar gent durant el dia 23 d'abril. A més, aqueta calabera té segrestat a St. Jordi i fins que no li atreguem el seu cos no el deixerà en pau.
Ui, uI...hem de fer algu per salvar a St. Jordi. Algú ens dóna suport???

Com et desplaces, ratolí?

Qui mai no s'ha fet la pregunta....
Què és el que fa que es desplaci el ratolí?
Doncs aquí teniu la solució: http://www.1-click.jp/

la felicitat

Cada dia el mateix tema; el batxillerat. Continuament parlem del mateix i avui per no sé quins motius a surt el treball de recerca i jo he estat pensant i em faria molta gràcia fer-lo de la felicitat. Ja sé que és un pelin difícil i força complex; però és un dels temes que més m'importa. La felicitat és força extracte però si et fiques ha analitzar-la pots trobar milions de coses que hi estan relacionades.

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. La paraula està molt lligada a les experiències personals.

La llibertat

La llibertat és el que permet a l'home decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes. També, és la és la idea que inclou el no estar sotmés a un subjecte diferent d'un mateix
((Això és el que avegades a molta gent li falla, la llibertat de si mateix))

La monotonia em mata

Cada dia em desperto més o menys a la mateixa hora, em dutxo i esmorzo. A dos quarts de 8 surto corrents a buscar l'autocar perquè com és habitual sempre l'estic apunt de perdre.
Faig les classes, patí, classes i dinar. Després a les 3, tornem a fer classes fins a les 5. Agafo l'autocar i tornem a ser a Sant Joan ja després només em queda temps per estudiar i mira una mica la tele i l'ordinador.
Les trucades de la mateixa gent, els correus de les mateixes persones,... Tot és igual... Dia rere dia, mes rere mes... Però sempre et trobes amb alguna sorpresa...una trucada inesperda, un correu que t'alegra el dia, una tonteria que et fa feliç, un boníssim apat, una xerrada intesta amb algu...
Per molt monòtoma que sigui la vida sempre hi ha aquelles petites coses que et fan ser més feliç :)

Ara ja és massa tard

Estava mirant fotos de l'any passat del trial! I m'ha fet recordar a l'Aida; estavem molt bé, erem molt amigues, jo li explicava tot i ella a mi...però un dia, ja ni me'n recordu els motius, ens vam picar i ara sempre que ens veiem intentem de que les nostres mirades no es creuin, no ens diuem res; ni un simple adeú...

Ara penso, i la veritat és que em va saber molt greu picar-me amb ella; havíem passat més de 4 anys juntes, havíem passat moments en que les dues ens vam fer suport,d'altres bons, reíem, disfrutàvem del moment... i pensar que ara ja ni ens diriguim la paraula...

No et demano que em demanis perdo ni demar-te'l jo perquè no hi ha culpables, simplament va passar...però enserio, només vull que sapigues que em va saber molt greu separar-nos i em continua sabent greu que ara per ara no ens diriguim la paraula! Sempre m'he fet la forta intentant fent veure que no em va afectar gens però no és cert...

((Ja sé ella no entrarà aquí, té altres feines però simplement he necessitat explicar-ho))

La foto que he ficat és del trial, ja sé que ara no toca però m'ha fet gràcia.

---Començant a aprendre dels meus errors---

----Els temps fica les coses al seu lloc---- i a tu i a mi ens ha fet distanciar

(un parèntesis)

aquest parèntesi ha estat degut al poc temps i a la poca creativitat per publicar un nou missatge... i per posar alguna cosa poc interessant, com la que estic escrivint ara, preferia no escriure-la...bé a veure si a partir d'ara se m'il·lumina una mica més la bombeta i escric algu millor

Canvi de plans

Fa molt que no escric però és que aquests dies entre la mandra i l'estudiar no he tingut temps! Només dir que hi ha hagut un canvi de plan i em quedo a les monges!!! Com deixar a les meves nenes ;)
Ara espero ja no canviar més jaja!!

Vinga apasio!! Quan estigui inspirada ja escriuré algu

Errare humanum est

N'he estat parlant i ara ja ho tinc més clar: faré el cientificotècnia a l'insti (si no hi ha cap novetat). Ja sé que em dieu que l'insti és molt més difícil però per força tots hem de tenir el mateix nivell més o menys, o sigui, que tanta diferència no hi ha d'haver. A més, encara que al cole no estigui amb vosaltres, ja continuarem sortint!!!! ;) Que jo sense sortir... i sense sortir amb vosaltres... :)

I si m'etivoca... etivocar-se és d'humans nO? ;) merci

Ràdio Vedruna

Ràdio Vedruna, a l'escola Vedruna de Ripoll i podràs trobar de tot, fins i tot ràdio.
Doncs sí, sembla una mica raro, però d'aquí poc tindrem una ràdio que es podrà escoltar per internet. Eh que és "xula" la meva escola, digueu-me alguna altre escola que tingui ràdio pròpia...jaja!! Vaja, vaja... així que les monges se'ns modernitzen!! I com no, jo m'he apuntat per participar a la ràdio :)

Frase per pensar

Abans de marxar el meu pare m'ha dit una frase que m'ha agradat molt:
***Ets rei dels teus pensament però esclau de les teves paraules***

et desitjo...

...et desitjo primer que estimis i, que estimant t'estimin i que si no és així siguis breu en oblidar i després d'oblidar no guardis rancor
....et desitjo també que tinguis amics i encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida es així, et desitjo també que tinguis enemics, ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur
....et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu
....igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això es molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable i que fent bon ús de la teva tolerància serveixis d'exemple als altres
....també et desitjo que visquis moment difícils, aquells que posen a prova la teva fràgil fortalesa, que t'ensenyin qui ets i qui tens al costat. I quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues adonar-te que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats
......et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar
....si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...
----no sé pas de qui està escrita però és maquíssima!!----

batxillerat; com?nose...!!!!uii

Cada dia em sento més perduda, més impotent davant una desició que no sé que fer. Potser sóc indesisa però tinc por de no escollir bé.
M'he de tirar a la piscina....Sí, és el que dieu tots, però no és tan fàcil! Perquè si la cages ja no pots tirar endarrera.
Pensar, pensar...fa un mes que estic amb el mateix tema!!
Però ara ja només em queda fins el maig, o sigui, que ja em puc espavilar i decidir-me d'una vegade per totes :(
El problema és: cientificotècnic o ciències? insti o monges? joder...!! Sembla fàcil però no...les amigues estan a les monges, però també tinc ganes de canviar una mica...!!

1 mes ja!!!!!!!!!!

Aquí crec que era el lloc on consumia més de Sant Joan " Can Miki". Però avui ja fa 1 mes que no hi compro res; em vaig fer una proposta de no menjar més xuxes i de moment l'estic complin ;) jaja!!!

Tela avui...

Avui és un d'aquells dies que m'he despertat amb el peu esquerra... Valdria més que m'hagues quedat a dormir!! Estic borde i patossa!

He tornat a tenir una altra vegada problemes amb les lentilles però aquests cop se m'ha trencat a l'ull, joder...! Estava a classe i em feia molt ma,l me l'he tret i estava trencada i un tros se m'ha quedat a dins l'ull....ups! Això deu ser cosa de principiants perquè si no...

la gran filosofada

Estava llegint uns textos i vaig veure aquesta filosofada, em va fer pensar molt!

...Pensi-hi bé no són més humils ni rics els qui triomfen, tan sols els que lluiten arribaran lluny. No deixi mai, vós, GALL de cantar, mentre vós ho faci ningú l'esplomissarà, quan vós no cantí,r ecordi bé el que jo le hed ti, haurà arribat la nit de tots en què els qui s'ho creuen tot no seran res, i els qui no eren res ho seran tot!!..

Enrotllats!!!

El programa de la ràdio no sé pas com acabarà. Ja tornem a ser 3. Això sembla el Gran Hermano. Vam començar 4; l'Aida va abandonar l'academia sense explicacions i vam buscar-ne una altra, vam trobar la Nevià i ara em truca que també abandona l'academia jaja. L'Aida va durar força però la Nevià només ha durat 1 programa!! Què trist!!!

Estem condemnats a ser 3. El 4 és el nostre número de la mala sort ;)

Però sobrevivirem, no????!!!! jajaj!!

perdona?????

Feia temps que no estava en una conversa tan absurda. Jo feia de locutora i realment em vaig perdre.
A: Si anem a la platja ens sortirà més car que a Anglaterra.
B: Sí, és que a Anglaterra el nivell de vida és més alt i ens sortirà molt més car, no sé a què esteu disposats?
C: Però voleu dir que Andalusia és més car que a la platja?
....En serio és difícil tenir una conversa així...

La Tori torna

Avui m'he despertat molt d'hora. No sabia que fer i me ficat a mirar dibuixos. M'ha fet molta il·lusió quan he vist que feien "La Tori" que sempre havia set la meva sèria preferida, és una ninja.
M'havia xupat tots els seus capírols, fins i tot, en tenia alguns de gravats i me'ls havia repassat cent vegades. :)

Vaya amb els coreans

M'ha fet gràcia ficar aquesta foto. Són uns xinesos (bé, ells hem van dir que no eren xinesos si no coreans però és que tots s'assemblen molt) que vam conèixer a París.
Jo que creia que Humor Amarillo era tot teatre doncs aquesta gent eren idèntics als xinesos que surten al programa. En serio, quin fart de riure.
Primer estaven molt serius assentats al Bateaux Moch (no sé si s'escriu així) i de cop la dona es va començar a desmadrà i l'home al darrera

Digimon

Avui de tornada al viatge m'entretingut a mirar una màquina de Digimons. I m'ha fet molta gràcia perquè aquests bichos tenen un idioma concret, amb unes signes...! I ara estic aprenent a escriure amb això! És una cutrada però fa molta gràcia!
Ja sé escriure el meu, quan em vagi bé l'escaner, l'escanagaré i la ficaré aquí! Es brutal jaja!!

El senyor Montilla

Doncs sí, aquest tal senyor és l'anomenat president de la Generalitat de la nosta Catalunya.
Només començant pel nom ja us podeu imaginar quin tipus de personatge tractarem (José Montilla; ho trobeu gaire català?)
Aquest senyor va ser el primer d'intentar fer el possible perquè l'Estatut tires endarrera, va ser el primer de no deixar treure la bandera espanyol, ha set el primer de voler implantar quatre hores de llengua castellana i el més important és que és el primer president que NO PARLA BÉ EL CATALÀ.
I després jo he de dir que és president de la generalitat? Aquest senyor ferà algu bo per Catalunya?
I ERC què? Els grans catalanistes... Ja em considero d'ERC però aquest cop van caure molt baix. Sí, sí són els independentistes i aprimera de canvi pacten amb un senyor que el que menys l'importa és Catalunya!

Gràcies senyor Montilla,

L'arribada!

Després de molts dies sense escriure ja sóc aquí!!! No he pogut escriure perquè he anat a París (la ciutat de l'amoree) jaja!! I clar... però aquests dies tinc moltes coses per explicar de París...!! Avui concretament estic molt inspirada per escriure.
Crec que ja anyorava sant joan!!! ;) Es que com sant joan no hi ha resss !!!!!!!