et desitjo...

...et desitjo primer que estimis i, que estimant t'estimin i que si no és així siguis breu en oblidar i després d'oblidar no guardis rancor
....et desitjo també que tinguis amics i encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida es així, et desitjo també que tinguis enemics, ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur
....et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu
....igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això es molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable i que fent bon ús de la teva tolerància serveixis d'exemple als altres
....també et desitjo que visquis moment difícils, aquells que posen a prova la teva fràgil fortalesa, que t'ensenyin qui ets i qui tens al costat. I quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues adonar-te que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats
......et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar
....si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...
----no sé pas de qui està escrita però és maquíssima!!----