dimecres, 18 d’abril del 2007

Ara ja és massa tard


Estava mirant fotos de l'any passat del trial! I m'ha fet recordar a l'Aida; estavem molt bé, erem molt amigues, jo li explicava tot i ella a mi...però un dia, ja ni me'n recordu els motius, ens vam picar i ara sempre que ens veiem intentem de que les nostres mirades no es creuin, no ens diuem res; ni un simple adeú...

Ara penso, i la veritat és que em va saber molt greu picar-me amb ella; havíem passat més de 4 anys juntes, havíem passat moments en que les dues ens vam fer suport,d'altres bons, reíem, disfrutàvem del moment... i pensar que ara ja ni ens diriguim la paraula...

No et demano que em demanis perdo ni demar-te'l jo perquè no hi ha culpables, simplament va passar...però enserio, només vull que sapigues que em va saber molt greu separar-nos i em continua sabent greu que ara per ara no ens diriguim la paraula! Sempre m'he fet la forta intentant fent veure que no em va afectar gens però no és cert...

((Ja sé ella no entrarà aquí, té altres feines però simplement he necessitat explicar-ho))

La foto que he ficat és del trial, ja sé que ara no toca però m'ha fet gràcia.

---Començant a aprendre dels meus errors---

----Els temps fica les coses al seu lloc---- i a tu i a mi ens ha fet distanciar