Busco unes notes que no sé on són...



Hi ha una música que podria explicar-te i que ara no trobo.

Hi ha una història que és la nostra que ja s'ha escrit,

hi ha un conte que parla de tu i que amb el temps has provat d'esborrar per fer veure que t'has fet gran.

Hi ha un secret,

hi ha un argument, tot el que fas té un motiu privat que sovint perds i que després intentes trobar entre músiques, converses, passejades durant nit o un poema, potser.

Hi ha dos minuts de cançó que et permetrien adormir-te per fi i d'una vegada per totes,

hi ha aquell so, aquell ritme,

hi ha aquell record necessari per no posar-te a plorar.

És l'estranya barreja entre el que has perdut i el secret que roman, entre el record d'una cançó i la música que no saps on és.

Sempre hi ha un secret amagat, una raó privada per tot.

Hi ha el moment, el punt, el precís instant on podràs esbossar un somriure i tot es farà més clar, i tots els camins més plans.

Hi ha el sentit, la cadència, nits màgiques i nits de pols, veus que t'apropen al cel i violins que poden fer-te volar.

Hi ha un conte que parla de tu, una cançó que s'ha escrit per a tu, una carta que era per a tu i que mai no es va enviar.

Hi ha una història, gestos infinits i poques paraules.

Hi ha traços, perfils, llocs on no has estat mai i que ja són teus.

Hi ha poemes i més poemes que estan fets per tu i que mai arribaràs a llegir. Però perduraran sempre escrits en aquell full on tantes llàgrimes s'hi ha deixat.

Ja fa uns dies, pocs, que estic més contenta que de costum.


Surto de casa de bon humor, passejo amb un mig somriure, les coses que m'exasperen no ho fan tant i estimo molt més la gent que ja estimava....

Dormo bé, dolça rutina, i simplement sóc molt feliç.



I en moments de felicitat tendim massa sovint a buscar un motiu que els expliqui, que ens digui el perquè d'uns petits esclats d'eufòria que són sempre ridículs però molt especial. La felicitat sempre la trobem en aquelles petites coses, incinificants a vegades, però que ens alliveren de totes els mals pensaments i ens fan cridar eufòricament "sóc feliç"... També m'agradaria dir, com també cal advertir de l'estupidesa d'aquestes línies...




I bé, tot això és, també, gràcies a la tardor que ja es flaira als carrers, les fulles seques que amb el vent s'escolen als rebedors de les cases de Sant Joan, l'aire que sembla una mica més fresc, el jersei que ens farà il·lusió posar-nos. Jerseis, jerseis, totes les odes als jerseis enyoradíssims. Tot igual, al capdavall, però amb l'estació que ho fa més suau i bonic tot


I com diu l'Alba: la tardor ens deixa veure les coses més definidament^^ :)



Sigueu feliços!!!
Un petonet ;)

Com m'agrada...
M’agrada despertar-me dins del meu llit, amb el nòrdic tapant-me fins al coll. M’agrada llevar-me a casa escoltant qualsevol cosa, fer-me una dutxa d’aquelles que et deixen com nova. M’agrada pensar-me la roba que m’he de posar per anar cap a classe. M’agrada fer-me l’esmorzar tot escoltant la ràdio. M’encanta el tallat pel matí. M’agrada sortir de casa quan ja no fa fred, i anar cap a la parada del bus. M'agrada escoltar música amb l'MP3. M’agrada pujar a l'atocar, i dir “Bon dia” al conductor cada vegada que li dono el tiquet. M’agrada mirar les cares de la gent de bon matí. M’agrada arribar a classe.
M’ha agradat haver viscut aquesta experiència, i m'ha encantat tot el què hi he conegut. M’agrada saber que encara em queda molts anys per estudiar...


M’agrada la meva vida.

Com m'agradaria...

M’agradaria poder-te escriure quatre línies que diguessin el que sento.
M’agradaria deixar el que penso escrit en quatre paraules negres.
M’agradaria dir quatre frases que expressessin el que sento.
M’agradaria dir el que penso amb quatre paraules mal comptades.
M’agradaria deixar volar els meus somnis perquè busquessin el camí cap a la llibertat.
M’agradaria necessitar tan sols quatre gestos, per fer-te saber el que de veritat sento.
M’agradaria tenir un àngel que em digués cap on haig d’anar.
M’agradaria tenir una estrella que em puges guiar.





Voldria somiar amb somnis reals.
Voldria despertar cada dia amb l’escalfor del Sol entrant pels vidres.
Voldria cantar el que sento perquè escoltessis el que penso.

M’agradaria poder expressar-ho tot sense por al que pugui passar.
M’agradaria dir-te t’estimo, sense por a perdre’t. I sentint que és veritat, m'agradaria poder-te dir T'ESTIMO amb totes les lletres... però no és així...
M’agradaria cridar als quatre vents que estimo i que vull seguir estimant!



M'agradaria... M'agradaria tantes coses...





però sobretot...

M'agrada estimar.


Extret de "relats" però amb canvis meus :D

Perd un segon amb mi

Em van deixar un comentari que hi havia aquest escrit, és maquíssim!! però m'agradaria saber de qui és...^^


Perd un segon amb mi.

Unes mans anònimes

unes mans desconegudes.


Mans que acaricien

unes mans que estimen.


Mans dels amics

unes mans que donen vida.


Tot són mans

però tant diferents.


Mans que escriuen

unes mans que aprenen.


Mans que aplaudeixen

unes mans que feliciten.


Tot són mans

però tant diferents.


Mans que tiren pedres

unes mans que fan guerra.


Mans que et toquen,

unes mans que s'allunyen


Tot són mans

però tant diferents.

Cada dia, tanco els ulls ben fort, per imaginar-te.

Acaricio amb suavitat l'aire, com si fóssin les teves mans... abraço els rajos del sol, com si del teu bell cos és tractés, beso el sol, pensant que són els teus llavis... dolços com la mel, suaus com la seda, ardents de passió.

Busco un món on el boig no sigui sempre l'altre, on pugui viure la diferència, on els humans no tinguin cos de persona.
Cerco un món on el viure sigui tans sols una broma que em permeti riure, on l'agenda no sigui per programar sinó per passar pàgina.

Busco un món on l'ànima no sigui un llamp que passi parpellejant i acumulant dies,on el ser o no ser sigui qualsevol petita cosa.

M'és igual si el cel és blau...

Busco un món que no m'ho ensenyi tot, ni m'ensenyi massa, només el suficient per desconèixer allò que tant desijo.






merci pel comentari ^^




sigues feliç!!!

Ets real, espontani, divertit, alegre, senzill...i, sobretot, diferent. Diferent de tothom, diferent dels altres... m'entens i t'entenc.

Malgrat no saber gaire dels dos, ens intuïm.
No sé si ha set el destí o simplement altres factors, que ens ha portat a coneixe'ns però gràcies...
La meva obsessió per analitzar-ho tot m'ha portat a coneixe't des d'una altre perspectiva...






****I m'encanta****



.....///díFiciL d'ExpLicar///.....

Ningú s'imagina com m'arribo a estimar el meu germà...
Especial :)

Pel meu cumple em va fer una postal feta per ell i deia:

"Hola Laia, felicitats, ja tens 16 anys. Espero que avui, el
dia del teu cumple t'ho passis també com puguis, avui per tu deu ser un dia molt important. Tingues amb compte que això només ho faràs un cop cada any o sigui que disfruta el màxim, ha, jo sempre t'estimaré, no ho dubtis mai."



Va ser un dels meus millors regals!!!!!!!!!

Estic nostàlgica....


HORROOOORRRRRRRR!!!!!!!!!!

Torno ha estar altre vegada a la vida cotidiana... a la vida de l'estudiant!!!



Només fa un dia... i ja trobo a faltar l'estiu i sobretot la festa major... que ràpid ha passat! Ni te n'adones i pam, ja ha passat!


La festa major, simplement, fantàstica. Hem estat a tope!!!!


"Que nos quiten lo bailado" ehh!! jaja


vinga gent marxo que he de preparar la malata, me'n vaig cap a anglès!! :'(

Som persones

Sí amic....


Per una simple rialla, per una cançó que ens hagi fet emocionar, per ser tan sols nosaltres mateixos, per creure que no estem sols, per entendre que tenim sentiments, per ensenyar que estimem i ens deixem estimar...

Perquè els somnis són mes fàcils de somiar, perquè les persones començarem a ser persones després de cridar "No volem etiquetes".

Tots pensem, caminem, estimem, cantem, ballem, potser de diferent manera, potser tenim diferents ideologies o creences, però darrere d’això, amic meu, som persones que lluitem per canviar, que volem estimar i ser estimats, darrere de l’etiqueta amb la que ens identifiquin podran trobar la frase màgica amb la que volem fer-nos veure.

Tan important és la seva religió? O del país d'on provingui?
Sentim-nos duna vegada per totes d’on vulguem però respectem als que no pensen com nosaltres, respectem als creients i que ells ho facin amb nosaltres.

No vull que dintre d’uns anys explicar contes als meus fills i veure com moren milers de nens en una guerra.
No vull que m’identifiquin com a catalana de forma despectiva, sóc d’on sóc, creure o no creure, però com tu amic sé somiar, sé parlar, sóc persona, darrere dels meus sentiments ideològics o religiosos només s’amaga una persona que des d’ara s’ho creu, i lluitarà per cridar als quatre vents el que pensa i estima.





Vols unir-te a viure?

Cosinitis

L'Oriol... un altre cop per ell!!

Com amb tan poc temps pots arribar a estimar tan a una persona :D


Tinc... com es diria... "cosinitis".


Ja ho pots dir... em cau la baba quan parlo d'ell




Aquesta foto va ser el dissabte de festa major a Gombrèn, abans de sortir, l'Anna (tieta) em va dir per canviar-lo i jo no m'ho vaig pensar dos vegades... :D

Doncs, sí, aquesta és la primera vegada que canvio a l'Oriol jaja...



I com diu l'Andreu (tiet) d'aquí 15 anys em toca a mí... Cosa de tradició familiar, jaja, bé, tradició no, més aviat coincidència...

A mi em van tenir quan l'Andreu tenia 15 anys. Al cap de 15 anys, l'Andreu en té 30 i ha tingut l'Oriol i jo en aquest moment en tenia 15... o sigui que no es pot perdre la tradició!!!




Sigues feliç ;)

aixxx aixxx

Preparats?

Llums, micròfons.... 3, 2, 1....


Acció!!!!




Què comença!!!

Estem a dos dies de festa major i aquest any la penso disfrutar igual o més que l'any passat. Necessito ballar, necessito parlar, necessito cridar :)


Sí, sí... Que aquesta festa major pot ser genial.

Divendres; l'entrevoltes ja està punt
Dissabte; el meu cumple...aixxx aixxx!!!
Diumenge; encara no ho sé, però festa segur!!
Dilluns; mmm... la nit del pijama?¿?¿



... Encara ens queda molt per disfrutar abans de tornar a la rutina de sempre :D

No m'agrada dir adéu...

S'acaba l'estiu, desastre, i això vol dir que amb un petit somriure haurem de dir adéu a tot; a les tardes "espaxurrades" estirades a la piscina, als gelats que tantes calories ens van fer augmentar, a les hores i hores sense fer res en concret, a les xerrades i xerrades sense finalitat, a les nits jugant a cartes, a les visites nocturnes, a ca la Nati.... en fi, haurem de dir adéu a la bona vida i endinsant-nos altre vegada a la rutina!!

Es hora d'endreçar els pantalons curts, altre vegada, rere de l'armari, on quedaran plens de pols fins que torni l'estiu, de començar a treure els jerseis que tan odio, de canviar el gelat per una bona escudella calenta, de deixar de banda els còmics per treure els llibres que a la tapa si veu escrit "1r Batxillerat", de que et comenci a desaparèixer aquell morè que tan ha costat de que se't quedes a la pell i de tornar a quedar relativament blanquíssima...



Aquest any no tindré gaire temps per escriure, crec que mentre duri l'escola no escriure! Començo una nova etapa, el batxillerat de ciències, i per una part, tinc ganes de provar-ho però, per l'altra, fa por... A més, com que vaig suspendre el First, doncs aquest any m'hauré de ficar les piles perquè com EM DIC LAIA que aprovo... Encara que no ho veig tan segur.







Ens veiem a la tornada :D


P.D. Però encara em queda uns quants dies per escriure ;)

Ales feixugues; camins inesgotats, sense sortida alguns, cels massa petits per tantes ales com ens queden per arribar tant i tant lluny com un voldria.

Tan de bo pugés dir ara, així de cop, amb una sola alenada, tot allò que s'amagava dintre la mirada que no sóc capaç de veure.

Sols escolto les seves veus, i somnio que tot segueix com ahir. Que jo sóc qui havia volgut ser, i que tinc allò que volia tenir.

Però les ales s'han empapat de la pluja de dies enrera; el cel m'ha enlluernat amb la pluja d'estels i ja no sóc capaç de mirar la lluna, la meva lluna, trista i apagada, s'ha amagat rera els núvols. I ara què? L'únic que queda és la tristor dels núvols, carregats de pluja que fan més trist i negre el dia...

Aquella olor de pintura, pesant i grisa, olor de nou, tot massa diferent...

Em manquen somriures, em manquen paraules per sentir que jo sóc jo; que tot el que és meu, segueix sent-ho, però no és així.

Enyoro les tardes d'estiu que passava junts i em continua sabent greu recordar-ho.
Enyoro aquelles llargues nits sense dormir, i sense pensar en res.
Enyoro l'olor d'aquell perfum; l'olor a cigarreta mal apagada, i a regust de cervesa.
Enyoro la soledat, i les nits de riure sense fer res en especial.
Enyoro pensar que són allà, com sempre; i que no hi són. Però que hi són bé... com sempre.

Trobo a faltar aquella part de mi que tan sols sóc capaç de recordar mirant les velles cartes que m'escrivia a mi mateixa d'amagat, mentre escoltava aquella cançó que encara sento cada cop que tanco els ulls.

T'imagines... Volarem rasant, sobre el mar; sobre el mar dels somnis, mentre el vent de mestral ens despentina, i les puntes dels dits acaricien la cresta de les onades... No necessito res més, ara mateix, per sentir que tot segueix com abans...


... Sempre tindré present tot el que va passar, en els moments bons i en els moments dolents, m'heu fet adonar de moltes coses, coses que mai m'havia parat a pensar. Us estimo molt!!!
----------------------------------------------------------------------------


... Ho sento molt Javi :(

Costa de creure :'(