Busco unes notes que no sé on són...



Hi ha una música que podria explicar-te i que ara no trobo.

Hi ha una història que és la nostra que ja s'ha escrit,

hi ha un conte que parla de tu i que amb el temps has provat d'esborrar per fer veure que t'has fet gran.

Hi ha un secret,

hi ha un argument, tot el que fas té un motiu privat que sovint perds i que després intentes trobar entre músiques, converses, passejades durant nit o un poema, potser.

Hi ha dos minuts de cançó que et permetrien adormir-te per fi i d'una vegada per totes,

hi ha aquell so, aquell ritme,

hi ha aquell record necessari per no posar-te a plorar.

És l'estranya barreja entre el que has perdut i el secret que roman, entre el record d'una cançó i la música que no saps on és.

Sempre hi ha un secret amagat, una raó privada per tot.

Hi ha el moment, el punt, el precís instant on podràs esbossar un somriure i tot es farà més clar, i tots els camins més plans.

Hi ha el sentit, la cadència, nits màgiques i nits de pols, veus que t'apropen al cel i violins que poden fer-te volar.

Hi ha un conte que parla de tu, una cançó que s'ha escrit per a tu, una carta que era per a tu i que mai no es va enviar.

Hi ha una història, gestos infinits i poques paraules.

Hi ha traços, perfils, llocs on no has estat mai i que ja són teus.

Hi ha poemes i més poemes que estan fets per tu i que mai arribaràs a llegir. Però perduraran sempre escrits en aquell full on tantes llàgrimes s'hi ha deixat.