Presentació de la campanya "Espanya és crisi"

LA SECCIÓ LOCAL DE LES JOVENTUTS D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES INICIA UN CICLE DE XERRADES AMB LA PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA “ESPANYA ÉS CRISI!”

La secció local de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Sant Joan de les Abadesses inicia, el proper dissabte 2 de maig, un cicle de xerrades que tindrà un caràcter anual i tractarà diversos temes com ara la crisi econòmica que ens afecta actualment, les xarxes socials per Internet, el medi ambient i les pèrdues de llibertats a Catalunya, entre altres, totes elles realitzades per personalitats diverses amb coneixença del tema a tractar.

La primera xerrada d’aquest cicle correspon a la presentació de la campanya “Espanya és Crisi”. Campanya que s’està portant a terme a nivell nacional i neix a causa de la situació econòmica, social, política i ambiental actual, tractada des d’un punt de vista independentista. L’objectiu d’aquesta presentació és per donar a conèixer tots aquells problemes que l’Estat Espanyol no soluciona donant com a excusa la crisi internacional i proposa l’independentisme com a resposta a aquestes mancances.

Aquesta ponència anirà a càrrec del portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, juntament amb Isabel Pallarès, secretària confederal de la Intersindical-CSC, que donarà el seu punt de vista sobre la situació econòmica i social actual. Els dos ponents estaran acompanyats pels membres de la JERC de Sant Joan Laia Capdevila, Portaveu Municipal, i Adrià Roca, Secretari d’Organització.

L’acte començarà a les sis de la tarda i tindrà lloc al Casal Ramon Arqués, seu de les secció local de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Sant Joan de les Abadesses.

Per l'intrús

Doncs sí, dedico aquesta entrada al gat del jardí. Sí, sí... el magnífic gat, l’intrús que volta pel meu territori. M’agradaria explicar-vos el gran efecte psicològic que m’està causant.

Jo un bon dia, bé... més aviat una bona nit, vaig arribar a casa. Al arribar a la porta, vaig sentir un gat, se’l veia afamat. Vaig pujar a casa per agafar-li una mica de pernil i al baixar, el molt simpàtic, va patir un atac d’estrès i se’m va tirar a sobre, a sobre al cap. Em va deixar una marca, una senyal al nas. Sí, sí... em va esgarrapar però no carinyosament, no, ho va fer amb ganes.

I ara, aquest gat s’ha apropiat del meu jardí i dels meus pares, no en tenia prou amb esgarrapar-me!! Ells estan encantats en baixar cada dia una mica de menjar pel “pobre” gat. No ens el traurem de sobre????

Jaime Sabines

Un bon text...

Me encanta Dios. Es un viejo magnífico que no se toma en serio. A él le gusta jugar y juega, y a veces se le pasa la mano y nos rompe una pierna o nos aplasta definitivamente. Pero esto sucede porque es un poco cegatón y bastante torpe de las manos.

Nos ha enviado a algunos tipos excepcionales como Buda, o Cristo, o Mahoma, o mi tía Chofi, para que nos digan que nos portemos bien. Pero esto a él no le preocupa mucho: nos conoce. Sabe que el pez grande se traga al chico, que la lagartija grande se traga a la pequeña, que el hombre se traga al hombre. Y por eso inventó la muerte: para que la vida –no tú ni yo–, la vida, sea para siempre.

Ahora los científicos salen con su teoría del Big Bang... Pero ¿qué importa si el universo se expande interminablemente o se contrae? Esto es asunto sólo para agencias de viajes.

A mí me encanta Dios. Ha puesto orden en las galaxias y distribuye bien el
tránsito en el camino de las hormigas. Y es tan juguetón y travieso que el otro día descubrí que ha hecho –frente al ataque de los antibióticos– ¡bacterias mutantes!

Viejo sabio o niño explorador, cuando deja de jugar con sus soldaditos de plomo de carne y hueso, hace campos de flores o pinta el cielo de manera increíble.

Mueve una mano y hace el mar, y mueve otra y hace el bosque. Y cuando pasa por encima de nosotros, quedan las nubes, pedazos de su aliento.

Dicen que a veces se enfurece y hace terremotos, y manda tormentas, caudales de fuego, vientos desatados, aguas alevosas, castigos y desastres. Pero esto es mentira. Es la tierra que cambia –y se agita y crece– cuando Dios se aleja.

Dios siempre está de buen humor. Por eso es el preferido de mis padres, el escogido de mis hijos, el más cercano de mis hermanos, la mujer más amada, el perrito y la pulga, la piedra más antigua, el pétalo más tierno, el aroma más dulce, la noche insondable, el borboteo de luz, el manantial que soy.

A mí me gusta, a mí me encanta Dios. Que Dios bendiga a Dios.

Jaime Sabines