Doncs sí, dedico aquesta entrada al gat del jardí. Sí, sí... el magnífic gat, l’intrús que volta pel meu territori. M’agradaria explicar-vos el gran efecte psicològic que m’està causant.
Jo un bon dia, bé... més aviat una bona nit, vaig arribar a casa. Al arribar a la porta, vaig sentir un gat, se’l veia afamat. Vaig pujar a casa per agafar-li una mica de pernil i al baixar, el molt simpàtic, va patir un atac d’estrès i se’m va tirar a sobre, a sobre al cap. Em va deixar una marca, una senyal al nas. Sí, sí... em va esgarrapar però no carinyosament, no, ho va fer amb ganes.
I ara, aquest gat s’ha apropiat del meu jardí i dels meus pares, no en tenia prou amb esgarrapar-me!! Ells estan encantats en baixar cada dia una mica de menjar pel “pobre” gat. No ens el traurem de sobre????
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
doncs... si té menjar assegurat, no ^^
petonets!
Marta
jajaja....em sembla que t'hi hauras de resignar... jajaja pk pel ke vaig veure tots li tenen molt de carinyo ..... jaja l'altre cosa és que aquest gat acabara com una bola xd...... una opció seria fotrel fora a coses sense que els teus pares sen adonessin i despres fer veure que s'ha escapat xd el que passa que hi ha la possibilitat que s'hi torni i acabis am la cara encara mes plena d'esgarrinxades xd ..... mua
Publica un comentari a l'entrada