No hay en todo el vasto y oscuro mundo de espectros y demonios ninguna criatura tan terrible, ninguna tan temida y aborrecida, y aun así aureolada por una aterradora fascinación, como el vampiro, que en sí mismo no es espectro ni demonio, pero comparte con ellos su naturaleza oscura y posee las misteriosas y terribles cualidades de ambos.

Si hay en este mundo un hecho bien autenticado, ése es el de los vampiros. No le falta de nada: informes oficiales, declaracions jurades de personajes famosas, cirujanos, sacerdotes y magistrados. Las pruebas judiciales son de lo más completas, y aun así, ¿hay alguien que crea en vampiros?

Presentació de la campanya "Espanya és crisi"

LA SECCIÓ LOCAL DE LES JOVENTUTS D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES INICIA UN CICLE DE XERRADES AMB LA PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA “ESPANYA ÉS CRISI!”

La secció local de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Sant Joan de les Abadesses inicia, el proper dissabte 2 de maig, un cicle de xerrades que tindrà un caràcter anual i tractarà diversos temes com ara la crisi econòmica que ens afecta actualment, les xarxes socials per Internet, el medi ambient i les pèrdues de llibertats a Catalunya, entre altres, totes elles realitzades per personalitats diverses amb coneixença del tema a tractar.

La primera xerrada d’aquest cicle correspon a la presentació de la campanya “Espanya és Crisi”. Campanya que s’està portant a terme a nivell nacional i neix a causa de la situació econòmica, social, política i ambiental actual, tractada des d’un punt de vista independentista. L’objectiu d’aquesta presentació és per donar a conèixer tots aquells problemes que l’Estat Espanyol no soluciona donant com a excusa la crisi internacional i proposa l’independentisme com a resposta a aquestes mancances.

Aquesta ponència anirà a càrrec del portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, juntament amb Isabel Pallarès, secretària confederal de la Intersindical-CSC, que donarà el seu punt de vista sobre la situació econòmica i social actual. Els dos ponents estaran acompanyats pels membres de la JERC de Sant Joan Laia Capdevila, Portaveu Municipal, i Adrià Roca, Secretari d’Organització.

L’acte començarà a les sis de la tarda i tindrà lloc al Casal Ramon Arqués, seu de les secció local de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Sant Joan de les Abadesses.

Per l'intrús

Doncs sí, dedico aquesta entrada al gat del jardí. Sí, sí... el magnífic gat, l’intrús que volta pel meu territori. M’agradaria explicar-vos el gran efecte psicològic que m’està causant.

Jo un bon dia, bé... més aviat una bona nit, vaig arribar a casa. Al arribar a la porta, vaig sentir un gat, se’l veia afamat. Vaig pujar a casa per agafar-li una mica de pernil i al baixar, el molt simpàtic, va patir un atac d’estrès i se’m va tirar a sobre, a sobre al cap. Em va deixar una marca, una senyal al nas. Sí, sí... em va esgarrapar però no carinyosament, no, ho va fer amb ganes.

I ara, aquest gat s’ha apropiat del meu jardí i dels meus pares, no en tenia prou amb esgarrapar-me!! Ells estan encantats en baixar cada dia una mica de menjar pel “pobre” gat. No ens el traurem de sobre????

Jaime Sabines

Un bon text...

Me encanta Dios. Es un viejo magnífico que no se toma en serio. A él le gusta jugar y juega, y a veces se le pasa la mano y nos rompe una pierna o nos aplasta definitivamente. Pero esto sucede porque es un poco cegatón y bastante torpe de las manos.

Nos ha enviado a algunos tipos excepcionales como Buda, o Cristo, o Mahoma, o mi tía Chofi, para que nos digan que nos portemos bien. Pero esto a él no le preocupa mucho: nos conoce. Sabe que el pez grande se traga al chico, que la lagartija grande se traga a la pequeña, que el hombre se traga al hombre. Y por eso inventó la muerte: para que la vida –no tú ni yo–, la vida, sea para siempre.

Ahora los científicos salen con su teoría del Big Bang... Pero ¿qué importa si el universo se expande interminablemente o se contrae? Esto es asunto sólo para agencias de viajes.

A mí me encanta Dios. Ha puesto orden en las galaxias y distribuye bien el
tránsito en el camino de las hormigas. Y es tan juguetón y travieso que el otro día descubrí que ha hecho –frente al ataque de los antibióticos– ¡bacterias mutantes!

Viejo sabio o niño explorador, cuando deja de jugar con sus soldaditos de plomo de carne y hueso, hace campos de flores o pinta el cielo de manera increíble.

Mueve una mano y hace el mar, y mueve otra y hace el bosque. Y cuando pasa por encima de nosotros, quedan las nubes, pedazos de su aliento.

Dicen que a veces se enfurece y hace terremotos, y manda tormentas, caudales de fuego, vientos desatados, aguas alevosas, castigos y desastres. Pero esto es mentira. Es la tierra que cambia –y se agita y crece– cuando Dios se aleja.

Dios siempre está de buen humor. Por eso es el preferido de mis padres, el escogido de mis hijos, el más cercano de mis hermanos, la mujer más amada, el perrito y la pulga, la piedra más antigua, el pétalo más tierno, el aroma más dulce, la noche insondable, el borboteo de luz, el manantial que soy.

A mí me gusta, a mí me encanta Dios. Que Dios bendiga a Dios.

Jaime Sabines

Altra vegada el silenci s'apoderava de la casa. Mirava des de la finestra i només es sentia com queia gota rera gota i xocava amb el terra.

El caçador d'estels

Vaig abaixar la mirada cap a en Sohrab. Un extrem dels seus llavis s'havia corbat lleugerament cap amunt.

Un somriure.

De costat.

Gairebé imperceptible.

Però un somriure, al capdavall.

Els nens van arrencar a córrer, i una melé de caçadors d'estels cridaners es va posar a perseguir l'estel verd que flotava per sobre els arbres. En un tres i no res el somriure havia desaparegut. Però hi havia estat. Jo l'havia vist.

- Vols que caci aquell estel per a tu?

La seva nou es va moure amunt i avall mentre empassava saliva. El vent li va fer voleiar els cabells. Em va semblar veure'l assentir.

- Per a tu ho faria mil vegades més- em vaig sentir dir.

Llavors em vaig girar i vaig córrer.

Només era un somriure, res més. Allò no ho arreglava tot. De fet, no arreglava res. Només un somriure. Una cosa minúscula. Una fulla enmig d'un bosc que tremola sota les ales d'un ocell que alça el vol.

Però l'agafaria. Amb els braços oberts. Perquè quan arriba la primavera, la neu es fon floc a floc, i potser el que acabaca de veure era la fosa del primer floc.

Vaig córrer. Un home adult que corria entra una colla de nens xisclant. Però tant me feia.

____________________________________________
Compte enrera.... 24 dies per acabar classes :S

Submergida dins l'habitació, només em queda el bolígraf i la llibreta. Potser fins i tot el record, mig borrós cap aquells moments en els que sovint estic pensant.

Molts moments que comparteixo amb un paper quadriculat que m’escolta amb atenció. Moments amb els quals cada nit, nits d’insomni, estreno fulls i més fulls quadriculats que no diuen res de nou, només fan que cridar els vells records. El crit queda ofegat i reduït al meu món que no em deixa mesclar la ficció i la realitat, que mai deixarà que arribin les paraules que hauré escrit durant la nit i que en sortir el sol només seran paraules sense sentit.

Són moments que transcric en aquestes línies atrotinades amb sentiment que en rellegir-les es converteixen en esgarrapades i records bells que el dia intenta tancar i la nit aconsegueix obrir. M’agradaria recordar amb tota clarividència aquells moments, tots els moments que hem anat cultivant.

Però els records els sento confusos. Darrera la confusió de colors en blanc i negre que s’amaguen però jo continuo el joc i els busco com una nena en mig d’un somni. El pas dels anys a la memòria agonitzen un sentit amorf els fets passats.

Els records els sento confusos. No obstant, reneixo a cada instant i els meus records naufraguen i es desorienten, s’enfonsen i esbufeguen.

Tots ells s’han descolorit, han perdut força. Els tons blancs i negres els han rellevat, tintant la memòria, com si es tractés de fotos velles. He esdevingut pres del present, captiu del futur i obstacle del passat.

Cada record es va enfosquin, cada hora que passa, cada dia la seva tinta es desprèn una mica més. Les noves experiències arriben des de dalt i ocupen el present, es manifesten en colors més vius, van i vénen.

Sí, és trist oblidar cada dia una mica i malgrat tot cada dia que passa ho recordem amb colors vius i aquell record apagat, no només el recuperem sinó que li donem continuïtat. Cada dia que passa no ens allunyem de les coses bones de la vida, cada dia que passa n’estem més a prop.

Hi ha records que es desen a la memòria, d’altres que resten en el més profund de la consciència i a voltes ens enriqueixen i a voltes semblen cendres d’un foc despietat.

Escrivint se m’ha fet massa tard. El temps ha passat volant sense tenir el detall de xiuxiuejar-me el pas de cada instant. La son ha aconseguit envair-me i ara només em toca dormir i somiar.

Els ulls se’m tanquen i em trasllado a un altre lloc que no existeix...

Según se cuenta, esos extraños seres convivían formando clanes alrededor de los viejos elefantes. Su forma de vivir hacía que acabaran de manera compulsiva con todos los recursos hasta que un gran geco dorado surgió de una roca, bañada por el sol del amanecer, vaticinando lo que algunos ya se temían y que llegado el momento no valorarían.

Amb el teu permís, torno a escriure altre cop al teu blog......quan de temps sense fer-ho....

Ja se que és tard, però com ja saps sóc persona de poc dormir jejej i ara mateix necessitava escriure't al blog..... masses coses em passen per guardar-les en silenci.

A vegades pensem massa, les persones estem fetes per entussodir-nos en un problema, capficar-nos, submergir-nos en un mar de dubtes, i no trobar-li solució..... la qüestió és que sense solució no podrien existir els problemes ja que simplement no es podrien resoldre i tot problema sempre t'acaba demanant una solució. La clau és no caure en el desanim. Aixecar-te, rependre el vol, llençar-te, deixar-te anar.

"Llença't cada instant és únic, no es repetirà"

A vegades cometem errors, greus, simples, obvis, lògics,.......som humans, no som perfectes. A vegades ho fem concientment..... després ens en penedim. A vegades ho fem inconcientment.....després ens en penedim igualment. La clau és admetre-ho i rectificar.

"Dels errors se n'aprèn"

A vegades dubtem, dubtem, dubtem, dubtem, i tot per evitar cometre errors i buscar problemes. La clau no és estar segur del que fas, si no estar segur de que el què fas pot portar problemes o fer-te cometre errors, però que a la vegada pots encertar.

"qui no s'arrisca no pisca"

A vegades tenim por, molta por. Patim per tot, sobretot pel què ens envolta i ens estimem més. La clau és acceptar aquesta por i intentar combatre-la personalment. No serveix de res fer-te el valent. Simplement t'enganyes a tu mateix. Sempre he pensat que si no tinguessim por aquesta vida no seria emocionant.

Perquè som així de complicats? i perquè som tant rebuscats.......? Aquesta és una pregunta que m'he fet molts cops...... i és l'unica que encara em queda per respondre.

Doncs saps, fins ara jo tenia por..... pensava massa..... dubtava.....no trobava solució als meus problemes.....cometia errors.....

Gracies a tu ho he resolt tot.

Perquè amb un simple somriure fas que la por desapareixi?

Perquè amb una mirada tots els dubtes s'esfumen?

Perquè amb una abraçada la ment em queda completament en blanc i no penso ni em capfico en problemes?

Perquè amb un consell els errors que puc fer s'esborren?

La resposta a totes les preguntes és l'amor que em dones. El teu amor. El que ,amb una sola mirada, transmets. El que ,amb un somriure, el dibuixes. El que ,amb una paraula, m'el descrius. El que ,amb una abraçada, m'el regales.

No dubtis, no cometis errors, no et capfiquis en problemes, no tinguis por. El meu amor també és teu.

t'estimo Laia.

Sempre teu: Sergi

A dormir jajaj que ara si que comenso a tenir son ^^ son les 2:23... :)