Sense ni tan sols poder-ho evitar, el pas del temps i la suma d’experiències fan canviar la nostra percepció de la vida.
Ens convertim en persones diferents, amb inquietuds diferents o contradictòries, correm nous riscos, busquem noves maneres de satisfer la felicitat, noves experiències.
Si et pares a pensar, som com una papallona, l’insecte que més metamorfosis protagonitza. De l’ou en neix una eruga peluda que amb el temps s’embolcalla en un fil de seda blanc i forma la crisàlide. I després de setmanes o mesos de quedar-se immòbil, apareix la papallona.
La nostra vida està plena de canvis tan radicals (sense tenir res a veure amb el programa d'Antena "Canvio radical" jaja) com els de la papallona.
Cada etapa és independent però sense les altres no es completaria el cicle. No obstant, els canvis acostumen a espantar. Fan por, ja que un canvi vol dir abandonar una manera de fer, uns costums... però formen part de la vida i són enriquidors. :)
dijous, 26 de juliol del 2007
Díficil...
Díficil... la gent t'avisa, t'explica el què veu!
però tu estàs ensegada, creus que la coneixes massa, fins que al final veus que tot el que tu havies arribat a creure s'ha esfumat.
Veus coses que no t'agraden, comportament absurds, xerrades sense finalitat.... Comences a pensar i veus que t'estàs tancant portes només perquè ella vol ser així, de la seva manera.
Ha de canviar... però com? Ella li està bé ser com és, no s'adona que les conseqüències ja estan arribant.
Això no ho dic per fotret, només ho dic perquè t'estimo, perquè em preocupo per tu i perquè no vull que tot acabi com estic veient
però tu estàs ensegada, creus que la coneixes massa, fins que al final veus que tot el que tu havies arribat a creure s'ha esfumat.
Veus coses que no t'agraden, comportament absurds, xerrades sense finalitat.... Comences a pensar i veus que t'estàs tancant portes només perquè ella vol ser així, de la seva manera.
Ha de canviar... però com? Ella li està bé ser com és, no s'adona que les conseqüències ja estan arribant.
Això no ho dic per fotret, només ho dic perquè t'estimo, perquè em preocupo per tu i perquè no vull que tot acabi com estic veient
dimarts, 24 de juliol del 2007
L'oriol!! :)
Ja tinc un cosinet!!!! El primer cosí :)
Després de molt esperar, l'Oriol ja ha sortit!! És una monada, m'encanta.
El divendres el vaig anar a veure i li vaig fer unes quantes fotos amb el mòbil, és precios!!!
dilluns, 23 de juliol del 2007
L'amor.... Què és l'amor?????
L'amor... Què és l'amor?
Una sensació del tot extranya, costa d'explicar però la sents i no la pots amagar.
Sensacions que oscil·len en la pell en un vaivé d'escalfors... A vegades sense poder-ho definir. És del tot estrany, omple l'ésser humà de vitalitat i optimisme i el deposita tremolós sobre terra ferma... Aleshores, de cap a peus et sents compacte, i saltes trepitjant fort i movent tot el cos, com boig.. Perquè l'amor és foll, t'apropa amb desconeguda tendresa a la felicitat amb un altre ésser lliure... I de cop i volta, tens ganes d'apretar fort les mans, encongir els músculs i riure sense parar.
Amb l'amor, fas un pas cap a una sensibilitat major; t'encises de viure sense concretar què és viure; i cada dia és un nou dia...
Estàs enamorat d'una persona la presència de la qual t'omple i et reomple, i encara que sense paraules, t'arrenca un somrís als llavis i una rialla explosiva que es dissol poc a poc en l'interior, com una onada transitòria...
En l'amor, res es converteix en quelcom que no sigui ...El vent fort no és brisola, ni l'agre és dolç, ni l'espart és cotó... Però tot és diferent
I res s'acaba amb l'amor! Perquè el misteri d'estimar és el misteri de la vida mateixa...
Estima i deixat estimar!!
Una sensació del tot extranya, costa d'explicar però la sents i no la pots amagar.
Sensacions que oscil·len en la pell en un vaivé d'escalfors... A vegades sense poder-ho definir. És del tot estrany, omple l'ésser humà de vitalitat i optimisme i el deposita tremolós sobre terra ferma... Aleshores, de cap a peus et sents compacte, i saltes trepitjant fort i movent tot el cos, com boig.. Perquè l'amor és foll, t'apropa amb desconeguda tendresa a la felicitat amb un altre ésser lliure... I de cop i volta, tens ganes d'apretar fort les mans, encongir els músculs i riure sense parar.
Amb l'amor, fas un pas cap a una sensibilitat major; t'encises de viure sense concretar què és viure; i cada dia és un nou dia...
Estàs enamorat d'una persona la presència de la qual t'omple i et reomple, i encara que sense paraules, t'arrenca un somrís als llavis i una rialla explosiva que es dissol poc a poc en l'interior, com una onada transitòria...
En l'amor, res es converteix en quelcom que no sigui ...El vent fort no és brisola, ni l'agre és dolç, ni l'espart és cotó... Però tot és diferent
I res s'acaba amb l'amor! Perquè el misteri d'estimar és el misteri de la vida mateixa...
Estima i deixat estimar!!
Hi va haver un moment...
Resulta que la vida sempre ens sorprèn agradablement :) no us sembla? vaja, almenys a la llarga!!!
HI VA HAVER UN MOMENT....
...en el que creies que la tristesa seria eterna; però vas tornar a sorprendre't rient sense parar.
...en el que vas deixar de creure en l'amor;i després va parèixer aquella persona que no pots deixar d'estimar
...en el que l'amistat semblava no existir;i vas conèixer aquest amic que et fa riure i plorar, en els millors i en els pitjors moments.
...en el que estaves segur que la comunicació amb algú s'havia perdut i vas ser llavors quan el carter va trucar la porta
...en el que una discussió prometia ser eterna;i sense deixar-te ni tan sols temps per entristir-te va acabar amb una abraçada
...en el que un examen et semblava impossible de passar; i avui és un examen més.
...en el que vas sentir que no podries fer alguna cosa i avui et sorprens a tu mateix fent-ho.
...en el que creies que ningú podia entendre't; i et vas quedar boca badat mentre algú semblava llegir-te el cor.
Així com hi ha va haver moments en que la vida et va canviar en un instant, mai oblidis que hi haurà moments que allò impossible es farà realitat.
"tot el que passa, passa per alguna raó", no et sembla?
HI VA HAVER UN MOMENT....
...en el que creies que la tristesa seria eterna; però vas tornar a sorprendre't rient sense parar.
...en el que vas deixar de creure en l'amor;i després va parèixer aquella persona que no pots deixar d'estimar
...en el que l'amistat semblava no existir;i vas conèixer aquest amic que et fa riure i plorar, en els millors i en els pitjors moments.
...en el que estaves segur que la comunicació amb algú s'havia perdut i vas ser llavors quan el carter va trucar la porta
...en el que una discussió prometia ser eterna;i sense deixar-te ni tan sols temps per entristir-te va acabar amb una abraçada
...en el que un examen et semblava impossible de passar; i avui és un examen més.
...en el que vas sentir que no podries fer alguna cosa i avui et sorprens a tu mateix fent-ho.
...en el que creies que ningú podia entendre't; i et vas quedar boca badat mentre algú semblava llegir-te el cor.
Així com hi ha va haver moments en que la vida et va canviar en un instant, mai oblidis que hi haurà moments que allò impossible es farà realitat.
"tot el que passa, passa per alguna raó", no et sembla?
dijous, 19 de juliol del 2007
Gran escriptor
GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER
XVII
Hoy la tierra y los cielos me sonríen;
hoy llega al fondo de mi alma el sol;
hoy la he visto...,
la he visto y me ha mirado...
XXI
<<¿Qué es poesía?>>, dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
<<¿Qué es poesía?, ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.>>
XXIII
XXIII
Por una mirada un mundo;
por una sonrisa, un cielo,
por un beso...,¡yo no sé
qué te diera por un beso!
XXXVI
XXXVI
Los suspiros son aire y van al aire.
Las lágrimas son agua y van al mar.
Dime, mujer: cuando el amor se olvida,
¿Sabes tú donde va?
dimecres, 18 de juliol del 2007
Un gran dia...
Demà quan em desperti, agafaré del calaixet la rialla que tinc guardada, posaré primer el peu dreta terra per aixecar-me, em trauré el trist pijama de l’angoixa, em vestiré amb la camisa d’alegria i els pantalons d’esperança, esmorzaré llet dolça amb goig, sortiré al balcó a saludar el poble amb orgull que comencem un gran dia, em posaré l’abric d’optimisme, agafaré la bossa de la simpatiai hi posaré les ulleres de color rosa i sortiré al carrer a cercar el camí de la bona sort.
dilluns, 16 de juliol del 2007
Tantes coses...
Hi ha cançons fetes per a navegar per les canonades oxidades de les cases, per a desgastar el vell àlbum de fotos o per a ser escrites en tovallons de bar de carretera.
Hi ha moments creats per a somiar, per a cremar records amb olor amarg, per a desarmar les peces d'un puzzle o elevar castells a la sorra.
Hi ha escenes que desitjaries haver viscut en la teva vida. I altres que tot just les sents arribar, tanques els ulls perquè passin, ràpid, per a fer-te la despistada i evitar un major contacte...
Hi ha escenes en les quals un se sent còmode, encara que no hagin arribat, però si trop com si ja hagués passat.
I és que hi ha tantes coses…
Hi ha moments creats per a somiar, per a cremar records amb olor amarg, per a desarmar les peces d'un puzzle o elevar castells a la sorra.
Hi ha escenes que desitjaries haver viscut en la teva vida. I altres que tot just les sents arribar, tanques els ulls perquè passin, ràpid, per a fer-te la despistada i evitar un major contacte...
Hi ha escenes en les quals un se sent còmode, encara que no hagin arribat, però si trop com si ja hagués passat.
I és que hi ha tantes coses…
Matalassos sense nom i grata companyia,
Llençols que acaricien pells alienes,
Coixins carregats de pensaments nocturns, còmplices… plens de secrets.
Finestres al mur de maó, a l'olor a sal, al verd més cridaner,
Ponts que creuen, uns altres que esperen a l'altre costat,
Trucades perdudes, telèfons sense despenjar,
Paraules a l'aire, missatges per desxifrar.
Fosc i clar, parell o imparell, causalitat i casualitat.
Desitjos difícils de frenar al peu d'un portal mullat,
Pells eriçades amb cada floc de neu,
Mentides i veritats donant forma a una vida.
Tot el que hi ha… el que puc veure…
I un nom pintat a cada part d'un mateix llibre…
divendres, 13 de juliol del 2007
Sección femenina...
Fa dies que tenia la idea de penjar aquest text al blog, va arribar a les meves mans a través del correu... Tracta d'un text anomenat "Sección femenina" dedicada a la dona (durant el franquisme), pertany al llibre "Economía doméstica" de 1958, així doncs, es considerava un llibre de text de preparació pels alumnes entre 16-18 anys.
Res més... aquí us el deixo, opineu vosaltres mateixos...
"Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito.
Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.
Prepárate: retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.
Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparte por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa.
Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador.
Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos.
Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estress, y sus necesidades reales.
Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara.
Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.
Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres.
Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana.
Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con talante positivo.
Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño.
Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.
En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad.
Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes.
Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello.
Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte."
Quina és la vostra opinió? Fixeu-vos en l'any.. tampoc ha passat tan de temps!!
Res més... aquí us el deixo, opineu vosaltres mateixos...
"Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito.
Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.
Prepárate: retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.
Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparte por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa.
Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador.
Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos.
Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estress, y sus necesidades reales.
Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara.
Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.
Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres.
Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana.
Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con talante positivo.
Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño.
Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.
En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad.
Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes.
Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello.
Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte."
Quina és la vostra opinió? Fixeu-vos en l'any.. tampoc ha passat tan de temps!!
més o menys? poc o molt?
"Depende del cristal con el que miras
Todo es horrible o terriblemente bello.
No fue bueno pero fue lo mejor todo casi todo salio de otra manera."
Todo es horrible o terriblemente bello.
No fue bueno pero fue lo mejor todo casi todo salio de otra manera."
E. Bunbury
( Perquè el vas sempre pot estar mig ple o mig buit... depèn de com ho vulguis mirar... I tu, com ho veus?)
dijous, 12 de juliol del 2007
Allargem la llista!!
Tercer dia consecutiu que ens quedem jo i l'alba soless!!
Avui... per canviar de rotina, hem estat descobrint les curiositat del nostre poble... i soles ens hem estat partint el "cul". Quan hagi passat les fotos les fico... :)
I com es suposa hi ha hagut més PEQSC ( encara no ho havia explicat; això vol dir: Paraules Extranyes Que Surten Del Cor). Les d'avui
senserio?senserio!
carrertorrasaltant
boligrafus
laportamagicadel'oriol!
haviemvenitalguncop?
lamevatretradretab, i la teva?
emtapolesvergonyes!
delportaldegudament
(així simplement no tenen gaire gràcia, però en les nostres circumstàncies si!! jaja)
Demà ficaré les fotos!! ;)
Avui... per canviar de rotina, hem estat descobrint les curiositat del nostre poble... i soles ens hem estat partint el "cul". Quan hagi passat les fotos les fico... :)
I com es suposa hi ha hagut més PEQSC ( encara no ho havia explicat; això vol dir: Paraules Extranyes Que Surten Del Cor). Les d'avui
senserio?senserio!
carrertorrasaltant
boligrafus
laportamagicadel'oriol!
haviemvenitalguncop?
lamevatretradretab, i la teva?
emtapolesvergonyes!
delportaldegudament
(així simplement no tenen gaire gràcia, però en les nostres circumstàncies si!! jaja)
Demà ficaré les fotos!! ;)
Natt...
Avui per la noia més enamoradissa del món... perquè estima i es fa estimar!!! Perquè avui no s'havia que ficar i he tret aquesta foto amb aquest escrit del seu fotolog (amb el seu permís).
Perquè sempre fa escrits maquíssims i perquè està bojament enamorada!!!
Perquè sempre fa escrits maquíssims i perquè està bojament enamorada!!!
l'escrit de la foto diu:
Sense despedir-te vas marxar..
sola hem vas deixar..
amb un record difícil d'oblidar..
Et somio, et desitjo..
has marxat i no ser on has anat..
m'has oblidat? m'has estimat?
som dilluns.. penso amb tu..
te vist? Sí! Ets tu!
Dream... per tu!!
dimecres, 11 de juliol del 2007
m'encanta...^^
Avui et dedico aquesta entrada perquè ets genial!!!
m'encanta veuret riure,
m'encanta passejar per Ripoll tu i jo soles, fent voltes i més voltes, entrant a les botiges i sentir la presió de les dependentes jaja...dient alguna mentida piadosa, buscar i buscar...
m'encanta fer el pena sense important-se l'opinió de l'altre gent, fent voltes i xerrant. Rient com dues desesparades... perquè ets tu!!
perquè el teu nom ho diu tot, Alba!! jaja i perquè ahir va ser genial! necessitava un dia com aquell, enserio! perquè últimament la cosa no està del tot fina :)
paraules mal interpretades o mal dites; intentant expressar una altra cosa...:
po'lla'mateix
foll'amb'ella
xaxipirulijuanpelotillas
lifaculmaria
quèésunamaduixa
hihatampax
unpetofinsdema ((nnooo....quin mal!! tan llarg??))
jaticaltrenpujan (noooo)
sticespantatpel de dema ((tamposeratanlleig...no?))
testimu "mu"(pro qui és la mu??xDD)
cachotassa? (resulta que el noi es diu cacho... voler dir cacho, tassa?)
acabodeplegarunatardadura (però, com es plega una tarda?)
alguna vegada hem posat `la pota...pero no passa resssss...
no ens enganxem a les mentides!!...quin vicii!!!
m'encanta veuret riure,
m'encanta passejar per Ripoll tu i jo soles, fent voltes i més voltes, entrant a les botiges i sentir la presió de les dependentes jaja...dient alguna mentida piadosa, buscar i buscar...
m'encanta fer el pena sense important-se l'opinió de l'altre gent, fent voltes i xerrant. Rient com dues desesparades... perquè ets tu!!
perquè el teu nom ho diu tot, Alba!! jaja i perquè ahir va ser genial! necessitava un dia com aquell, enserio! perquè últimament la cosa no està del tot fina :)
paraules mal interpretades o mal dites; intentant expressar una altra cosa...:
po'lla'mateix
foll'amb'ella
xaxipirulijuanpelotillas
lifaculmaria
quèésunamaduixa
hihatampax
unpetofinsdema ((nnooo....quin mal!! tan llarg??))
jaticaltrenpujan (noooo)
sticespantatpel de dema ((tamposeratanlleig...no?))
testimu "mu"(pro qui és la mu??xDD)
cachotassa? (resulta que el noi es diu cacho... voler dir cacho, tassa?)
acabodeplegarunatardadura (però, com es plega una tarda?)
alguna vegada hem posat `la pota...pero no passa resssss...
no ens enganxem a les mentides!!...quin vicii!!!
dimarts, 10 de juliol del 2007
Inocencia...
La inocencia...
Crec que mai s'acava perdent del tot... jo sóc del tot inocent i això m'agrada!! I m'agrada la gent inocent i especial i diferent... jaja
La inocencia fa especial a la gent i alhora divertida.
“Llegará un momento en que creas que todo ha terminado. Ese será el principio.
…Toda una vida repleta de ciclos que empiezan y acaban de forma continuada… En este momento una nueva etapa de mi vida ha comenzado, y por ese motivo hoy cuelgo mi vestido para llegar desnuda a este “Principio”, a este rincón que aún se encuentra vacío, pero que espero llenar con pequeños trocitos mios que os hagan sentir cómodos.
Si hay algo que últimamente me hace sentirme viva, es vivir rodeada de miradas inocentes llenas de luz… y es precisamente eso lo que me hace sacar aún más fuerza para luchar por mantener en mí, algo de aquella niña que una vez enroscaba su dedo en un mechón de pelo…"
¿Hay algo más puro que la mirada de un niño?
dilluns, 9 de juliol del 2007
I tu, què t'enduries a una illa deserta?
La por a la soledat. La por a no tenir res al costat. La por a estar sol al món.
I tu, què t’enduries a una illa deserta? Us ho heu preguntat mai?
La pregunta comporta moltes respostes:
La primera, que només respondria gent atípica, seria: Un vehicle aquàtic amb combustible per a recórrer tots els quilòmetres necessaris.
La segona, la que respondria la majoria de gent, seria més filosòfica. No hi ha una sola resposta sinó que n’hi ha moltes. Aquí es veuria la personalitat de la gent. Uns s’endurien provisions, els altres gent per no estar sol, els altres un llibre, un telèfon, un ordinador, paper i llapis...
En realitat, el que ens enduríem és el que més desitgem en el fons del nostre cor.
I tu, que t’enduries?
diumenge, 8 de juliol del 2007
Bola de Drac
((Bola de Drac)) M'encanta la lletra de la canço!! Segur que a tots us porta bons records... xDDD
Sempre, em sento atret el teu somriure, i pel teu cor que m'ilumina, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, dona'm la mà... Quant et vaig conèixer, vaig recordar imatges, que guardava dins el cor des de que era petit, vols ballar, amb mi, en aquest difícil camí, de llum i ombra encara m'estimes, vols que continuem el viatge junts, a vegades vull mirar enrera a vegades vull mirar, cap a una altra banda, però lluitaré amb amor, coratge i orgull... Sempre, em sento atret el teu sormiure, que és un racó inmenç d'esperança, en aquest univers, tots busquem l'eternitat... Encara, que faci veure que no m'importes, la veritat és que t'estimo molt, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, et dono la mà.
Sempre, em sento atret el teu somriure, i pel teu cor que m'ilumina, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, dona'm la mà... Quant et vaig conèixer, vaig recordar imatges, que guardava dins el cor des de que era petit, vols ballar, amb mi, en aquest difícil camí, de llum i ombra encara m'estimes, vols que continuem el viatge junts, a vegades vull mirar enrera a vegades vull mirar, cap a una altra banda, però lluitaré amb amor, coratge i orgull... Sempre, em sento atret el teu sormiure, que és un racó inmenç d'esperança, en aquest univers, tots busquem l'eternitat... Encara, que faci veure que no m'importes, la veritat és que t'estimo molt, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, et dono la mà.
dies de reflexió!
Ha estat un dia del tot estrany...
Estàvem al bar prenent una coca-cola. Parlàvem, necessitava parlar... No era un dia del tot bo, a vegades els problemes s'atajunten tots... I l'únic que em va poder dir va ser: Temps al temps... suposu que com tot, si deixes passar el temps s'acava solucionant...
Després de dir això, ens vam quedar callats, en aquell precís moment a la ràdio sonava una cançó, l'únic que s'entenia era la frase [time of to time]. Vaig quedar impressionada, casualitats de la vida... I s'anava repetint la frase...
Semblava com si algú des de lluny ens estigués sentint xD
[[time of to time]]
Estàvem al bar prenent una coca-cola. Parlàvem, necessitava parlar... No era un dia del tot bo, a vegades els problemes s'atajunten tots... I l'únic que em va poder dir va ser: Temps al temps... suposu que com tot, si deixes passar el temps s'acava solucionant...
Després de dir això, ens vam quedar callats, en aquell precís moment a la ràdio sonava una cançó, l'únic que s'entenia era la frase [time of to time]. Vaig quedar impressionada, casualitats de la vida... I s'anava repetint la frase...
Semblava com si algú des de lluny ens estigués sentint xD
[[time of to time]]
divendres, 6 de juliol del 2007
Te dit últimament, t'estimo
Te dit últimament, t'estimo.
Potser t'ho dit per les circumstàncies que hem passat... per totes els moments de suport que m'has donat, per les tardes estirats els dos fent-la petar...
Te dit últimament, que no hi ha ningú com tu, que ets genial... que m'omples de felicitat, m'alleugeres les preocupacions...
Potser ara m'arrapenteix de tot el que he dit però no és veritat, ho penso i ho havia pensat... però diferent... Les circumstàncies fan portar-te a sensacions, emocions diferents i especials... i que potser després no ho acaves sentit... Però t'estimo de la meva manera. Aleshores potser és com un amic però t'estimo i això es l'important...
Potser t'ho dit per les circumstàncies que hem passat... per totes els moments de suport que m'has donat, per les tardes estirats els dos fent-la petar...
Te dit últimament, que no hi ha ningú com tu, que ets genial... que m'omples de felicitat, m'alleugeres les preocupacions...
Potser ara m'arrapenteix de tot el que he dit però no és veritat, ho penso i ho havia pensat... però diferent... Les circumstàncies fan portar-te a sensacions, emocions diferents i especials... i que potser després no ho acaves sentit... Però t'estimo de la meva manera. Aleshores potser és com un amic però t'estimo i això es l'important...
dijous, 5 de juliol del 2007
LLuitem per la llengua
LLuitem per la llengua, és el títol que vaig ficar a la meva primera queixar que vaig escriure a un diari!! M'ha fet molta il·lusió i me la van publicar. Doncs us deixo amb l'article... Podeu opinar... per què no crec que tothom hi estigui d'acord:
Lluitem per la llengua.
Ahir vaig anar a Port Aventura i baixant de l'Stampida vaig pensar a comprar la foto. Li vaig demanar a la senyora, que estava a aquella atracció, si em podia ensenyar la foto i ella em va contestar: "¿Perdón?. Jo no li vaig donar importància que m'ho digués en castellà i li vaig tornar a demanar en català el mateix. Ella, amb un to despectiu, em va dir: "No te entiendo, dimelo en castellano que estamos en España, sino no te la enseño..." fent-me sentir xantatjada lingüísticament per poder-me ensenyar la fotografia. Quan vaig veure la situació i després de fer-me sentir menyspreada per parlar la meva llengua, li vaig contestar en català que no calia que me l'ensenyés i que jo era lliure d'utilitzar la meva llengua.
Jo en cap moment li vaig demanar que ella em parlés en català, en canvi, ella em volia obligar a parlar en castellà, quan tant dret té ella a parlar el castellà com jo expressar-me en català a Catalunya.
Què passa a Catalunya? Hem de permetre que es perdi la nostra llengua? Penso que no! Entre tots hem de lluitar per conservar-la i evitar que passi'n aquest tipus de situacions. I exigir que les persones que treballin en serveis o tractin amb el públic tinguin un mínim d'educació i entenguin i parlin el català.
Lluitem per la llengua.
Ahir vaig anar a Port Aventura i baixant de l'Stampida vaig pensar a comprar la foto. Li vaig demanar a la senyora, que estava a aquella atracció, si em podia ensenyar la foto i ella em va contestar: "¿Perdón?. Jo no li vaig donar importància que m'ho digués en castellà i li vaig tornar a demanar en català el mateix. Ella, amb un to despectiu, em va dir: "No te entiendo, dimelo en castellano que estamos en España, sino no te la enseño..." fent-me sentir xantatjada lingüísticament per poder-me ensenyar la fotografia. Quan vaig veure la situació i després de fer-me sentir menyspreada per parlar la meva llengua, li vaig contestar en català que no calia que me l'ensenyés i que jo era lliure d'utilitzar la meva llengua.
Jo en cap moment li vaig demanar que ella em parlés en català, en canvi, ella em volia obligar a parlar en castellà, quan tant dret té ella a parlar el castellà com jo expressar-me en català a Catalunya.
Què passa a Catalunya? Hem de permetre que es perdi la nostra llengua? Penso que no! Entre tots hem de lluitar per conservar-la i evitar que passi'n aquest tipus de situacions. I exigir que les persones que treballin en serveis o tractin amb el públic tinguin un mínim d'educació i entenguin i parlin el català.
Torna el meu blog!!
Doncs com diu l'anònim (Alba)... torna el meu blog!!! la veritat és que últimament estic molt vaga... suposu que és perquè hem acavat el cole i he desconectat del tot!!
però la veritat és que tinc moltes coses per escriure...tantes!! jajaj
la nostra Lídia ha marxat!! i des de que ha marxat ella ha passat infinites de coses!!! bones i dolents!!!...
ha començat l'estiu i com diu la dita... tota cuca viu!!!!
l'amor... doncs avui us parlaré d'això!! suposu que tothom algun cop a confós l'amor amb l'amistat... i no te n'adones fins que és massa tard. Doncs això és el que m'ha passat....
Ell havia estat molt bon amic, tardes i forces tardes havíem passat junts i tot era genial... érem dos amics que passàvem algunes tardes junts... reiem, explicàvem parides, problemes... fins que això es va acavar complicant... i vam creure que la nostra amistat havia arrivat a un punt massa alt i que ja no era amistat sinó amor... Jo el principi també ho vaig pensar però... el dissabte a la nit em vaig passsar de copes i vaig dir coses que anant normal no ho hages dit (però que em van fer adonar del més important, que només era un amic)!!! I ara s'ha complicat tot...^^ jo tinc clar el que vull i ell també... però són coses totalment diferents!! Jo només el considero una amistat...encara que ell creu que el que dic no ho penso sinó que ho dic per les meves amigues!! tot molt xungo... encara no sé com s'acabarà...
espero que tot acabi bé, si més no com abans...^^ perquè tot s'està complicant massa...és el que em sembla a mi!
però la veritat és que tinc moltes coses per escriure...tantes!! jajaj
la nostra Lídia ha marxat!! i des de que ha marxat ella ha passat infinites de coses!!! bones i dolents!!!...
ha començat l'estiu i com diu la dita... tota cuca viu!!!!
l'amor... doncs avui us parlaré d'això!! suposu que tothom algun cop a confós l'amor amb l'amistat... i no te n'adones fins que és massa tard. Doncs això és el que m'ha passat....
Ell havia estat molt bon amic, tardes i forces tardes havíem passat junts i tot era genial... érem dos amics que passàvem algunes tardes junts... reiem, explicàvem parides, problemes... fins que això es va acavar complicant... i vam creure que la nostra amistat havia arrivat a un punt massa alt i que ja no era amistat sinó amor... Jo el principi també ho vaig pensar però... el dissabte a la nit em vaig passsar de copes i vaig dir coses que anant normal no ho hages dit (però que em van fer adonar del més important, que només era un amic)!!! I ara s'ha complicat tot...^^ jo tinc clar el que vull i ell també... però són coses totalment diferents!! Jo només el considero una amistat...encara que ell creu que el que dic no ho penso sinó que ho dic per les meves amigues!! tot molt xungo... encara no sé com s'acabarà...
espero que tot acabi bé, si més no com abans...^^ perquè tot s'està complicant massa...és el que em sembla a mi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
