Tantes coses...

Hi ha cançons fetes per a navegar per les canonades oxidades de les cases, per a desgastar el vell àlbum de fotos o per a ser escrites en tovallons de bar de carretera.

Hi ha moments creats per a somiar, per a cremar records amb olor amarg, per a desarmar les peces d'un puzzle o elevar castells a la sorra.

Hi ha escenes que desitjaries haver viscut en la teva vida. I altres que tot just les sents arribar, tanques els ulls perquè passin, ràpid, per a fer-te la despistada i evitar un major contacte...

Hi ha escenes en les quals un se sent còmode, encara que no hagin arribat, però si trop com si ja hagués passat.

I és que hi ha tantes coses…

Matalassos sense nom i grata companyia,
Llençols que acaricien pells alienes,
Coixins carregats de pensaments nocturns, còmplices… plens de secrets.
Finestres al mur de maó, a l'olor a sal, al verd més cridaner,
Ponts que creuen, uns altres que esperen a l'altre costat,
Trucades perdudes, telèfons sense despenjar,
Paraules a l'aire, missatges per desxifrar.
Fosc i clar, parell o imparell, causalitat i casualitat.
Desitjos difícils de frenar al peu d'un portal mullat,
Pells eriçades amb cada floc de neu,
Mentides i veritats donant forma a una vida.
Tot el que hi ha… el que puc veure…

I un nom pintat a cada part d'un mateix llibre…