Díficil...

Díficil... la gent t'avisa, t'explica el què veu!
però tu estàs ensegada, creus que la coneixes massa, fins que al final veus que tot el que tu havies arribat a creure s'ha esfumat.

Veus coses que no t'agraden, comportament absurds, xerrades sense finalitat.... Comences a pensar i veus que t'estàs tancant portes només perquè ella vol ser així, de la seva manera.

Ha de canviar... però com? Ella li està bé ser com és, no s'adona que les conseqüències ja estan arribant.

Això no ho dic per fotret, només ho dic perquè t'estimo, perquè em preocupo per tu i perquè no vull que tot acabi com estic veient