Amb el teu permís, torno a escriure altre cop al teu blog......quan de temps sense fer-ho....

Ja se que és tard, però com ja saps sóc persona de poc dormir jejej i ara mateix necessitava escriure't al blog..... masses coses em passen per guardar-les en silenci.

A vegades pensem massa, les persones estem fetes per entussodir-nos en un problema, capficar-nos, submergir-nos en un mar de dubtes, i no trobar-li solució..... la qüestió és que sense solució no podrien existir els problemes ja que simplement no es podrien resoldre i tot problema sempre t'acaba demanant una solució. La clau és no caure en el desanim. Aixecar-te, rependre el vol, llençar-te, deixar-te anar.

"Llença't cada instant és únic, no es repetirà"

A vegades cometem errors, greus, simples, obvis, lògics,.......som humans, no som perfectes. A vegades ho fem concientment..... després ens en penedim. A vegades ho fem inconcientment.....després ens en penedim igualment. La clau és admetre-ho i rectificar.

"Dels errors se n'aprèn"

A vegades dubtem, dubtem, dubtem, dubtem, i tot per evitar cometre errors i buscar problemes. La clau no és estar segur del que fas, si no estar segur de que el què fas pot portar problemes o fer-te cometre errors, però que a la vegada pots encertar.

"qui no s'arrisca no pisca"

A vegades tenim por, molta por. Patim per tot, sobretot pel què ens envolta i ens estimem més. La clau és acceptar aquesta por i intentar combatre-la personalment. No serveix de res fer-te el valent. Simplement t'enganyes a tu mateix. Sempre he pensat que si no tinguessim por aquesta vida no seria emocionant.

Perquè som així de complicats? i perquè som tant rebuscats.......? Aquesta és una pregunta que m'he fet molts cops...... i és l'unica que encara em queda per respondre.

Doncs saps, fins ara jo tenia por..... pensava massa..... dubtava.....no trobava solució als meus problemes.....cometia errors.....

Gracies a tu ho he resolt tot.

Perquè amb un simple somriure fas que la por desapareixi?

Perquè amb una mirada tots els dubtes s'esfumen?

Perquè amb una abraçada la ment em queda completament en blanc i no penso ni em capfico en problemes?

Perquè amb un consell els errors que puc fer s'esborren?

La resposta a totes les preguntes és l'amor que em dones. El teu amor. El que ,amb una sola mirada, transmets. El que ,amb un somriure, el dibuixes. El que ,amb una paraula, m'el descrius. El que ,amb una abraçada, m'el regales.

No dubtis, no cometis errors, no et capfiquis en problemes, no tinguis por. El meu amor també és teu.

t'estimo Laia.

Sempre teu: Sergi

A dormir jajaj que ara si que comenso a tenir son ^^ son les 2:23... :)