Ales feixugues; camins inesgotats, sense sortida alguns, cels massa petits per tantes ales com ens queden per arribar tant i tant lluny com un voldria.

Tan de bo pugés dir ara, així de cop, amb una sola alenada, tot allò que s'amagava dintre la mirada que no sóc capaç de veure.

Sols escolto les seves veus, i somnio que tot segueix com ahir. Que jo sóc qui havia volgut ser, i que tinc allò que volia tenir.

Però les ales s'han empapat de la pluja de dies enrera; el cel m'ha enlluernat amb la pluja d'estels i ja no sóc capaç de mirar la lluna, la meva lluna, trista i apagada, s'ha amagat rera els núvols. I ara què? L'únic que queda és la tristor dels núvols, carregats de pluja que fan més trist i negre el dia...

Aquella olor de pintura, pesant i grisa, olor de nou, tot massa diferent...

Em manquen somriures, em manquen paraules per sentir que jo sóc jo; que tot el que és meu, segueix sent-ho, però no és així.

Enyoro les tardes d'estiu que passava junts i em continua sabent greu recordar-ho.
Enyoro aquelles llargues nits sense dormir, i sense pensar en res.
Enyoro l'olor d'aquell perfum; l'olor a cigarreta mal apagada, i a regust de cervesa.
Enyoro la soledat, i les nits de riure sense fer res en especial.
Enyoro pensar que són allà, com sempre; i que no hi són. Però que hi són bé... com sempre.

Trobo a faltar aquella part de mi que tan sols sóc capaç de recordar mirant les velles cartes que m'escrivia a mi mateixa d'amagat, mentre escoltava aquella cançó que encara sento cada cop que tanco els ulls.

T'imagines... Volarem rasant, sobre el mar; sobre el mar dels somnis, mentre el vent de mestral ens despentina, i les puntes dels dits acaricien la cresta de les onades... No necessito res més, ara mateix, per sentir que tot segueix com abans...


... Sempre tindré present tot el que va passar, en els moments bons i en els moments dolents, m'heu fet adonar de moltes coses, coses que mai m'havia parat a pensar. Us estimo molt!!!
----------------------------------------------------------------------------


... Ho sento molt Javi :(

Costa de creure :'(