Ja fa uns dies, pocs, que estic més contenta que de costum.


Surto de casa de bon humor, passejo amb un mig somriure, les coses que m'exasperen no ho fan tant i estimo molt més la gent que ja estimava....

Dormo bé, dolça rutina, i simplement sóc molt feliç.



I en moments de felicitat tendim massa sovint a buscar un motiu que els expliqui, que ens digui el perquè d'uns petits esclats d'eufòria que són sempre ridículs però molt especial. La felicitat sempre la trobem en aquelles petites coses, incinificants a vegades, però que ens alliveren de totes els mals pensaments i ens fan cridar eufòricament "sóc feliç"... També m'agradaria dir, com també cal advertir de l'estupidesa d'aquestes línies...




I bé, tot això és, també, gràcies a la tardor que ja es flaira als carrers, les fulles seques que amb el vent s'escolen als rebedors de les cases de Sant Joan, l'aire que sembla una mica més fresc, el jersei que ens farà il·lusió posar-nos. Jerseis, jerseis, totes les odes als jerseis enyoradíssims. Tot igual, al capdavall, però amb l'estació que ho fa més suau i bonic tot


I com diu l'Alba: la tardor ens deixa veure les coses més definidament^^ :)



Sigueu feliços!!!
Un petonet ;)