dimecres, 18 d’abril del 2007

La monotonia em mata

Cada dia em desperto més o menys a la mateixa hora, em dutxo i esmorzo. A dos quarts de 8 surto corrents a buscar l'autocar perquè com és habitual sempre l'estic apunt de perdre.
Faig les classes, patí, classes i dinar. Després a les 3, tornem a fer classes fins a les 5. Agafo l'autocar i tornem a ser a Sant Joan ja després només em queda temps per estudiar i mira una mica la tele i l'ordinador.
Les trucades de la mateixa gent, els correus de les mateixes persones,... Tot és igual... Dia rere dia, mes rere mes... Però sempre et trobes amb alguna sorpresa...una trucada inesperda, un correu que t'alegra el dia, una tonteria que et fa feliç, un boníssim apat, una xerrada intesta amb algu...
Per molt monòtoma que sigui la vida sempre hi ha aquelles petites coses que et fan ser més feliç :)