Els anys passen...
Passen ràpid, sense adonar-te'n.
Et fas gran...

I recordes aquell temps...

Quan les decisions importants es prenien mitjançant " Pito, pito colorito..."
Les coses s'arreglaven amb un simple..." No ha valgut, tornem a començar"
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No ho tornaré a fer"
Tenir molts diners significava poder-te comprar un gelat.
Construir una muntanya de sorra volia dir està tota una tarda entretinguts feliçment

Quan enfadar-se era un "Ja no t'estic"
Sempre descobries les teves habilitats a causa d'un "A que no fas això?", ens encantava jugar amb foc.

Quan deien "Files!!!!" i es cridava "Últim tonto" i tots anàvem corrent, fins que el cor ens bategava més no poder, tan sols per no arribar a ser últim.
La major desil·lusió era que els pares et castiguessin.
Mai faltaven els sorprenents regals, dels reis Mags, el tió... que tots tan ens feien tornar bojos.

I... totes aquestes coses ens feien feliços. No necessitàvem res més... una pilota, una corda i tres amics...

Et faràs gran però mai perdis la innocència que tan nena et fa.


(Aquest text l'hauria d'haver penjat fa molt... però últimament no trobo el moment...)

Felicitats