Un munt de temps

Avui fa un terç d’any que va començar una història entre tu i jo.
Avui fa Quatre mesos que va iniciar-se una aventura plena d’emocions entre tu i jo.
Avui, fa unes divuit setmanes, et feia el primer petó d’amor.
Avui, fa cent vint-i-tres dies, que et busco i et desitjo com un desesperat.
Avui fa dues mil nou-centes cinquanta-dues hores que no paro de pensar en tu.
Avui fa cent setanta-set mil cent vint minuts que sóc el noi més feliç de tots podent estimar-te.
I avui fa deu milions sis-cents vint-i-set mil dos-cents segons que em vaig enamorar bojament de tu.

Dit així sembla molt... però el cert és que m’ha passat volant... encara me’n recordo de tots i cada un dels sentiments que van passar-me pel cor aquell 23 de setembre, a la vora del riu ter, assentats a la falda d’un roure, i sota un dia esplèndid.

Ets sóc sincer i per molts mesos que hagin passat et segueixo enyorant quan no et veig.
Per moltes setmanes que hagin passat et segueixo recordant quan no hi ets.
Per molts dies que hagin passat continuo volent-te fer feliç
Per moltes hores que hagin passat els teus somriures no canvien
Per molts minuts que hagin passat els teus ulls no paren de brillar
I per molts segons que hagin passat el meu amor per tu és cada cop més i més gran.

Pot haver passat tant temps com vulguis que jo et segueixo i continuaré estimant-te tant o més que el primer moment que et vaig veure.


Sergi ^^

T'estimo