Aquests dies com és típic dir, s'expressa eufòricament la felicitat, la solidaritat, l'amor i tots aquests adjectius que fa aparèixer el Nadal, uns adjectius bonics que sembla que tot pugui arribar a ser flors i violes.. però la veritat de tot plegat, traient el plafó que ho fa tot tan bonic, és veu l'egoisme pur de les persones, el: jo vull, per mi, m'agradaria tenir...
I, perdoneu la paraula, em fot ràbia i m'emprenya tot aquest egoisme que hi ha perquè, m'agradaria que per un any, algú sigues prou capaç de dir és Nadal i això vol dir que jo no sóc l'únic d'aquest maleït món... Però no, com a màxim et desitjaran un bon Nadal... però llavors ja direm, només buscant allò material, el que volem pel tió, tot seguit, vindran els reis i tornarem a demanar, però només per nosaltres. I tot l'amor, la solidaritat... que desprèn el Nadal i tots aquests dies, ON SERÀ?
D'AIXÒ EN DIEM NADAL? Crec que hauríem de reflexionar una mica
Per cert, bon any nou a tothom!!!
Ja sé que en aquest escrit m'he passat una mica, però tot i això, aquest Nadal ha set fantàstic! ^^ No em puc queixar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
cargols en remull!
crec q tens rao, i q tothom hi ha de pensar, pq si, tots som egoistes per nadal
alba
Tens tota la raò del món i més, i no t'has passat, jo diria que t'has quedat curta.
Consumisme desmesurat, imposició de símbols foranis,hipocresia, egoísme,....
I per no parlar de les persones preses, les sense sostre, les malaltes,..... que no poden ser felices aquests dies.
Però tot i això, feliç any 8 que el nou és el que bé!
salut, petons i revolta!
Publica un comentari a l'entrada