Tot canvia, les persones canviem, el temps canvia,... però aquest cop massa ràpid...
Noto que he canviat però també noto que has canviat... ja no em mires com abans,em mires amb indiferencia. Sembla que per tu sigui una extranya, una extranya que vas conèixer un dia tot passejant però que potser ja no te'n recordes...
Necessito tenir-te al meu costat, necessito parlar, necessito riure però amb tu. Sóc una egoista però a mi no m'agradaria perdre tot el que ens ha relacionat, tot el nostre món desapereixarà? I llavors què?
Potser, tens raó m'he apartat de vosaltres però... no tinc un però que valgi a això.. És una realitat poc madura per poder-la compartir...snifff...
Avui tornant cap a casa, me n'he adonat que ja no som el que havíem set.. Com puc canviar-ho?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
...som el que erem, mes grans, mes adultes, cada dia creixem una mica, si no parlem tant es per falta de temps, a vegades no et pots obrir en el temps de tornada a casa,a vegades costa una tarda explicar un fet, a vegades et tornes estupidament estrany, tan sols per no tenir la persona al costat durant tantes hores com abans...
suposu que tothom es egoista en algun moment, pero aixo teu no es egoisme ^^
em sembla que tenim una temporada "dificil i problematica"; no referit a la relacio, si no amb altres factors pel mig. fa un cafeto dissabte a la tarda? i parlem de tot en general i de res en concret? crec que ens anira be a les quatre...
petons
alba
Publica un comentari a l'entrada