I et diré un suau T'ESTIMO

Ales feixugues, camins inesgotats, sense sortida alguns, cels massa petits per tantes ales com ens queden per arribar tant i tant lluny com un voldria.
Tant de bo pogués dir ara, així de cop, amb una sola alenada, tot allò que s'amaga dintre la mirada que no sóc capaç d'entendre.
Sols escolto veus llunyanes i somio somnis inexplicats.
Però les ales s'estan amarant de la pluja de dies enrera, el cel s'ha enlluernat amb la pluja d'estels i jo no sóc capaç de mirar la lluna, la meva lluna, trista i apagada, s'ha amagat rera els núvols. L'únic que resta és l'amargor dels núvols, carregats de pluja que fan més trist i negre el dia... Em manquen paraules per explicar el què sento; per arribar on m'espera la meva lluna, sola i apagada.

Tot cercant la solució, intento buscar aquella entranyable cançó que em podria ajudar. Mes ara només sento unes notes ensopides que ploren junt a la pluja.
És l'estranya barreja entre el que s'ha perdut i el record que roman. Tot té un motiu privat que sovint perds i que després intentes trobar entre músiques, converses, passejades durant la nit o un poema, potser.
Els dos minuts d'aquella cançó que et permetria adormir-te per fi i d'una vegada per totes... però no, desitjo arribar al fons, buscant aquell so, aquell ritme que em deixi imaginar i potser, fins i tot, recordar.
Sempre hi ha un secret amagat, una raó privada per tot. La busco, necessito arribar a destapar l'amargor que tapa la meva estimada lluna.

I és aquell el moment, el precís instant on podré esbossar un somriure i tot es farà més clar, i tots els camins més plans. Nits que a partir d'ara seran més màgiques. Veus que ens aproparan al cel i violins que podran fer-nos volar.
Hi ha un somriure que parla de tu, una cançó que s'ha escrit per tu, unes notes que eren per tu i que mai arribaràs a descobrir.
Hi ha una història, la nostra, gestos infinits i poques paraules.
Hi ha camins, perfils, llocs on no has estat mai i que ja són teus.

Volarem rasant, sobre el mar; el mar dels somnis, mentre el vent de ponent ens despentina, i les puntes dels dits acaricien la cresta de les onades...
Però arribarem a l'infinit i amb un simple somriure destaparem la lluna, la nostra lluna, i amb una sola alenada, sense por, et diré a cau d'orella un suau T'ESTIMO.