La vida li va donar moltes voltes, fins que va arribar un punt què ja no sabia cap on anava.
Intentava buscar què era el que de veritat desitjava, què era el que la faria feliç, però sortia d'un forat i es ficava en un altre, cada cop eren més profund i li era més dificultós aixecar-se...
Buscava suport en les seves amistat, ella creia en elles, però li repetien fortuïtament que no feia bé, que tornava a agafar mal camí. Ella volia resistir, el necessitava...
Però va arribar un punt que els pensaments dels altres la van influir massa, ja eren massa intensos. Va dir prou, es va rendir...
Se l'havien menjat viva.
Continuava no estan bé... Ara què li passava? Les amigues o ell? No era normal el què ella estava sentint... Volia les dues coses... I com la podien fer triar... Com podia ser...
Ja no sabia què fer...
L'enyorava...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
estas be?
vols parlar?
cuida't
petons
i ell estava confús, no savia què fer, aquell món era nou, complicat, difícil,... sols tenia ganes de fer-la feliç a ella...
plorava, somicava, mossegava el coixí de rabia, i tornava a plorar pensant en el que podia perdre...
passava les nits en blanc, intentant trobar la solució impossible a un problema, i no la trobava...
necessitava abraçar-la, necessitava poder-li dir que no podia viure sense ella, necessitava estimar-la
sols arribava a una conclusió... volia veure a l'amor de la seva vida somrient, tot i que això comportés que ell no pugués fer el mateix.
simplement estava enamorat, boig, encegat, trastocat, sols volia el millor per ella, la volia veure feliç..
^^ t'estimoooooooo
cuidat reinaaa
Publica un comentari a l'entrada