Parlem de pors...
Por a la soledat.
Sí, a no tenir amb qui contar, en qui apropar-se, a qui abraçar, por.
No estic tan segura de la meva importància davant la gent com per no témer a això.
I ja no és por a la soledat, és por a sentir soledat.
A vegades, quant més rodejats de gent estem més sols ens sentim.
Potser que sigui perquè falta aquella persona... potser que sigui perquè aquella persona no et comprèn....
Potser que sentis perquè ningú et comprèn. Això és cert? En realitat, tan fa... et sents sol.
Jo a vegades em sento sola, però imagina que també ens ho busquem...
Sí, ens busquem la soledat no explicant que ens passa a la gent, per vergonya, per por, per creure que no els importa...
o que tu no importes als altres...
Però hi ha coses que consideres que ens les hem d'empassar sols, veritat?
Que sols i equivocats que estem...
3 comentaris:
no estas sola!
encara que et sentis sola, no ho estas
jo et comprenc,se que es tot aixo que descrius...
...avui em sento trista i deprimida, per alguna rao que no entenc
petons
alba
Només comentar que tens tota la raó
Que sols i equivocats que estem...
un somriure i un petó per tu que t'ho mereixes
ens veiem a la muntanya dilluns? i mirarem les estrelles...
sóc qui et epenses que sóc, utilitza la imaginació
exo son cumentaris amb sabiesa no com el da algunes persones que penesn cosas que no son exo es pensar amsensatesa i saviesa yo u cumprenc ya que e estat mes de 7 anys sol sensa amics i marinat per uns idiotes
Publica un comentari a l'entrada